Nou capítol en la batalla de l'aigua. I aquest deixa en mala posició Agbar. Segons un estudi encarregat per l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), la companyia catalana –filial de la multinacional francesa Suez– va sobrevalorar en 346 milions d'euros els actius que va aportar a Aigües de Barcelona. Aquest és el nom de l'empresa mixta –de capital públic i privat– que Agbar i l'AMB van constituir el 2013 per encarregar-se del servei d'aigua en baixa –dels dipòsits fins a a les llars– a 23 municipis metropolitans, inclosa la capital catalana. El treball, realitzat per Barcelona Regional, considera que els diferents actius aportats per Agbar –bàsicament terrenys, construccions, la xarxa de distribució o aplicacions informàtiques, entre d'altres– sumen gairebé 130 milions, molt lluny dels 476 comptabilitzats per l'empresa privada. "Només el 27% dels actius són reals", ha subratllat Eloi Badia, vicepresident de Medi Ambient de l'AMB i regidor de Presidència, Aigua i Energia de l'Ajuntament de Barcelona.

La valoració dels actius no és una qüestió menor, ja que va ser un element clau per dictaminar com es repartia el capital de l'empresa mixta, i també pot ser un factor cabdal a l'hora de decidir el futur del servei, perquè pot limitar de manera important la capacitat de pressió d'Agbar per conservar-lo. En aquest sentit, el govern de l'AMB està pendent de rebre un altre informe que quantifiqui el valor dels actius públics aportats a Aigües de Barcelona, xifrats inicialment en 50,5 milions. A l'espera dels resultats, Badia ha avançat que estan segurs que el valor real era superior.

L'estudi de Barcelona Regional és una de les conseqüències de la sentència emesa el març de 2016 pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que va anul·lar la concessió del servei de l'aigua metropolitana a la companyia mixta. Agbar la va recórrer i s'espera que en els propers mesos el Tribunal Suprem dicti la resolució definitiva. Entre d'altres qüestions, el TSJC va considerar que no s'havia justificat que la concessió es fes sense concurs públic, i va qüestionar la mateixa valoració dels actius. Quan va constituir-se l'empresa mixta, Agbar va passar a controlar-ne el 85% del capital, mentre que l'AMB va quedar-se amb el 15%, fonamentalment per les suposades diferències en el valor dels actius aportats. Poc després, va entrar Criteria a la societat. La companyia que agrupa les participacions industrials de La Caixa va quedar-se el 15% de la mixta, reduint-hi el pes d'Agbar al 70%.

Per poder fer la valoració, Barcelona Regional ha demanat les dades a la pròpia Agbar i als diferents plans urbanístics. La conclusió és que només es pot comptabilitzar com a actiu poc més d'una quarta part de la xarxa inclosa per Agbar, que la xifrava en 4.625 quilòmetres. D'entrada, l'estudi redueix els quilòmetres gestionats per l'empresa mixta a 3.269. Per què? Bàsicament perquè ha detectat que s'hi havien incorporat 138 quilòmetres de xarxa construïda amb posterioritat al 2013; hi havia 219 quilòmetres que formen part de la xarxa en alta –de les capçaleres dels rius fins als dipòsits municipals– d'Aigües Ter Llobregat; 54 que formen part del Port de Barcelona, i 945 quilòmetres més de xarxa assumida per promotors en diversos desenvolupaments urbanístics, és a dir no pagada per Agbar. Però és que a més a més, l'estudi conclou que 1.903 dels 3.269 quilòmetres de xarxa corresponen a instal·lacions ja amortitzades i, per tant, que han de formar part del patrimoni públic. Així que finalment la valoració dels actius aportats per Agbar es redueixen a 1.366 quilòmetres de xarxa, que representen el gruix del 130 milions de valor net.

No hi hauria lucre cessant

Amb l'estudi a les mans, el govern de l'AMB vol celebrar audiències tant amb Agbar com amb els 23 municipis implicats en la societat mixta perquè hi presentin les esmenes que considerin pertinents. Amb tot, Badia ha subratllat que no pensen que la valoració final canviï gaire. A més, es vol que els consistoris comencin a inventariar la part de la xarxa que ja està amortitzada i, per tant, ha passat a ser patrimoni públic. A partir d'aquí, les grans decisions hauran d'esperar a què es pronunciï el Suprem. Si el tribunal ratifica la sentència del TSJC, òbviament l'empresa mixta haurà de desaparèixer i el que estaria per veure és si s'opta per obrir un concurs públic en què diverses companyies optin al servei o, en canvi, s'aposta per passar-lo completament a mans públiques, la via que sempre ha defensat el govern de Colau. Si la mixta es manté, la valoració real dels actius –els aportats per Agbar i els dels municipis– ha de servir almenys per modificar el pes del capital privat i el públic i introduir canvis en la governança de la companyia.

Eloi Badia ha explicat que si s'haguessin d'assumir els actius d'Agbar, el cost final no serien exactament els 130 milions en què s'han valorat els seus actius, sinó que s'hi haurien de sumar d'altres elements. I, òbviament, la xifra estaria clarament per sota dels 476 milions en actius que Agbar deia haver aportat. A més a més, la companyia privada també entén que si perd la concessió li correspondrien almenys 500 milions en concepte de lucre cessant, un criteri que no comparteix el vicepresident de l'AMB, per a qui directament a Agbar no li correspondria res en aquest concepte. La raó fonamental és que abans de la creació de l'empresa mixta Agbar no tenia un contracte de concessió del servei de l'aigua en baixa en 16 dels municipis afectats, entre els quals hi ha Barcelona. Per tant, no podria reclamar l'expectativa d'uns guanys lligats a una concessió que no tenia.

Finalment, si el Suprem dictamina que efectivament l'adjudicació del servei a l'empresa mixta Aigües de Barcelona va ser nul·la, s'hauran de reclamar "responsabilitats" als responsables polítics del moment. Aleshores, el president de l'AMB era el convergent Xavier Trias, i ell conselll de govern metropolità estava controlat fonamentalment per càrrecs de l'antiga CDC i del PSC.