"Són polítics fent política". La frase del lletrat que defensa l'exvicepresident de la Generalitat de Catalunya, Oriol Junqueras, és una de les que resumeixen a la perfecció les tesis que aquest dimarts exposen davant del Tribunal Suprem les defenses dels 18 acusats en la causa del Procés català. Una altra, també exposada per aquest advocat, és que aquest cas es construeix sobre "un relat d'ideologia" promogut per la Fiscalia, que hauria apel·lat a l'"argument sentimental" per aconseguir que aquesta causa sigui jutjada pel Suprem.

Així, Andreu Van Den Eynde ha donat el tret de sortida a la intervenció de les defenses negant que, en el marc dels fets que van a ser jutjats, s'hagi produït violència, i denunciant la "violació de drets fonamentals", del "procés polític i de la causa general" que, al seu parer, han patit els acusats. "Qualsevol investigació ha estat més profunda que la de la nostra causa", afirma el lletrat, insistint que mai havia estat "més convençut" que en aquesta causa, en la que la tècnica "s'ha retorçat" i "pervertit" per a "un ús de persecució política".

Aquest dimarts ha arrencat la vista per les qüestions prèvies del cas del Procés, si bé el judici no començarà fins al proper any. Des de les 10 del matí, la Sala de Plens de l'Alt Tribunal acull les diferents exposicions sobre si el Suprem és competent o no, com mantenen les defenses, perfectament sincronitzades, per jutjar l'exvicepresident Junqueras i els altres 17 acusats, o si en el seu lloc correspon fer-ho al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), en entendre que tots els fets que es jutgen van tenir lloc en aquest territori. La seva estratègia passa també per restar importància als fets perpetrats fora de les fronteres espanyoles per permetre votar a la consulta de l'1-O, per referir-se a ells com a fets aïllats.

I, si bé el lletrat de Junqueras reconeixia no tenir moltes esperances en un canvi de criteri del Suprem, també ha incidit que avui l'Alt Tribunal té "una bonica oportunitat" de tornar a la "senda reclamada durant molt de temps" per les defenses: "Un procediment amb garanties". Minuts després, s'expressava de manera similar l'advocat Jordi Pina, lletrat de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull: "Tinc poca confiança en què la sala accepti els arguments d'aquesta defensa. Tinc la sensació que ja s'ha pres una decisió", apuntava.

Així, el magistrat que va ser el candidat pactat per PP i PSOE per presidir el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) fins a la seva renúncia pública, Manuel Marchena, presideix aquesta sala, en la qual s'asseuen sis jutges. També hi són presents els fiscals Jaime Moreno i Consuelo Madrigal, l'Advocacia de l'Estat i l'acusació popular exercida pel partit ultradretà Vox, però no així els acusats. Aquests s'enfronten a peticions de pena de presó pels suposats delictes de rebel·lió, sedició, desobediència i malversació de cabals públics.

El precedent d'Artur Mas pel 9-N

A més del lletrat de Junqueras, Pina també s'ha basat en el cas de l'expresident Artur Mas per qüestionar la competència del Suprem per jutjar aquesta causa. L'expresident, la condemna per la consulta del 9-N va ser rebaixada per l'Alt Tribunal aquest dilluns a un any i un mes d'inhabilitació, va ser jutjat pel TSJC: "Amb Mas ningú es plantejava que la competència era del Tribunal Suprem", recorda Pina.

A més, l'advocat de l'expresident de l'ANC i els dos exconsellers -tots ells en presó preventiva i en vaga de fam- insisteix que tots els fets han tingut lloc a Catalunya. Segons el seu relat, els únics que van transcórrer a l'estranger, esmentats en l'escrit d'acusació de la Fiscalia, són "actes preparatoris", i no elements integradors dels delictes de rebel·lió i sedició. Aquí inclou la compra d'urnes, la confecció de censos de votants, el lloguer de locals a l'estranger per votar, la creació de pàgines web o la contractació d'observadors internacionals.

La vulneració del dret a la doble instància

Com ha fet Pina, la lletrada Olga Arderiu, responsable de la defensa de Carme Forcadell, expresidenta del Parlament, ha criticat també que s'estigui vulnerant el dret dels acusats a recórrer a una segona instància. Si el cas es jutgés al TSJC, tindrien opció de recórrer davant el Suprem, recordava. Al seu torn, la lletrada Judit Gené raonava que el cas s'hauria d'haver jutjat a Catalunya, on van tenir lloc els fets del tipus delictiu: "Si hagués existit un acte de rebel·lió, s'hauria produït a Catalunya. D'haver-se produït algun fet susceptible de malversació , la decisió i l'acord s'hauria pres a Catalunya", afirmava l'advocada de Ramona Barrufet, antiga integrant de la Mesa de la cambra catalana.