L'Advocacia de l'Estat vol que el Jutjat d'Instrucció 7 de Barcelona investigui votants del referèndum sobiranista de l'1 d'octubre de 2017. Hi veu indicis d'un presumpte delicte de resistència o desobediència greu, entre d'altres, en considerar que alguns manifestants van formar una "massa tumultuària" per impedir l'acció policial, segons l'escrit a què ha tingut accés Europa Press. Així, s'ha adherit al recurs d'apel·lació del Sindicat Professional de Policia (SPP), que va demanar investigar votants d'alguns col·legis barcelonins, una petició que el jutge va desestimar i que està pendent que l'Audiència de Barcelona en resolgui el recurs, segons publica 'eldiario.es'.

L'Advocacia de l'Estat considera que alguns votants van obstaculitzar l'actuació policial, col·locant-se deliberadament per impedir-li el pas, van proferir insults i gestos amenaçadors, recolzant-se "en la força intimidatòria de la massa tumultuària" i que s'entrellaçaven i agafaven amb força per no ser retirats. Descarta, com apuntava al jutge instructor, que aquests ciutadans es limitessin a exercir la resistència passiva, ja que al seu entendre va ser una conducta més greu, i assegura que "hi va haver actes tumultuaris de resistència greu i intimidació".

En la mateixa línia, constata "actituds intimidatòries (crits, insults, gesticulació agressiva) recolzades en la força intimidatòria de la massa tumultuària". Així mateix, l'Advocacia rebat l'argument del jutge instructor, que va tenir en compte que els votants no tenien prohibit anar a votar i a més havien estat convidats a fer-ho pel mateix Govern de la Generalitat, el Parlament de Catalunya i altres institucions, "existint un evident conflicte de preteses legitimitats ".

L'Advocacia planteja: "Que la massa tumultuària actués convidada pels poders públics autonòmics i altres institucions, cosa que és certa, ha de tenir els seus efectes penals respecte dels responsables d'aquests poders i institucions, però no elimina la responsabilitat penal dels que van participar en el tumult". Així mateix, atribueix el conflicte i la confrontació exclusivament als responsables de les institucions autonòmiques: "I si alguna cosa cal atribuir als responsables de les institucions estatals, no és fracàs i assumpció de responsabilitat, sinó l'extrema prudència d'haver acudit exclusivament a les vies judicials, en comptes d'haver acudit abans a altres vies constitucionals que potser haguessin estat més ràpides i expeditives".

També considera que les lesions sofertes per ciutadans l'1-O arran de l'actuació policial serien "enterament imputables als responsables polítics autonòmics, que sabent que la votació estava prohibida, que havia ordre de retirar les urnes i que s'anaven a retirar per la policia, els haurien enganyat per fer-los creure que era el seu dret a impedir l'actuació policial".

La Fiscalia, per la seva banda, s'ha adherit parcialment al recurs del sindicat policial perquè considera que cal investigar alguns votants per presumpta resistència o desobediència greu perquè "van obstaculitzar i / o es van resistir activament a l'actuació policial". En concret, la Fiscalia demana investigar nou persones que van estar a l'IES Pau Claris de Barcelona. La Fiscalia considera que aquestes nou persones "eren plenament conscients del que hi feien els agents policials i van fer tot el possible per no col·laborar amb ells, obstaculitzant greument el compliment del mandat judicial".