Si per una cosa s'ha caracteritzat la política catalana els darrers anys és per la preeminència de l'eix nacional per damunt de qualsevol altra consideració. Amb l'objectiu d'intentar que les qüestions socials tornin a la centralitat, diverses entitats, ateneus i moviments socials han convocat per aquest dissabte la jornada 'Aixequem la República', que se celebrarà durant tot el dia al Parc de les Tres Xemeneies del Poble Sec i culminarà a la tarda amb un acte polític al poliesportiu del mateix barri de Barcelona.

La convocatòria fa una crida a "trobar-se" per "construir des del poder popular la República catalana proclamada el passat 27 d'octubre", i planteja portar a terme una "reflexió col·lectiva" que permeti avançar cap a una "Assemblea Social Constituent", un espai que hauria de servir per "situar com a horitzó un futur Procés Constituent". Precisament, des de diverses plataformes i organitzacions polítiques s'havia posat èmfasi els últims anys en la necessitat d'endegar un procés constituent previ a la celebració d'un referèndum d'autodeterminació de Catalunya, entre d'altres qüestions com a eina que serviria per eixamplar la base de suport a una república catalana. A l'hora de la veritat, però, el procés no es va activar ni des de la societat ni, sobretot, des de les institucions. I ara mateix tampoc és un dels elements centrals de la campanya electoral pel 21D.

Fonts de l'organització d'Aixequem a la República expliquen a Públic que també es tracta, justament, "d'ampliar la base independentista a partir de la part més social", el que implica posar al centre del debat qüestions com el feminisme, l'economia solidària o l'accés a l'habitatge. "Hi ha tot un altre país que ja existeix, com es va visibilitzar més clarament des del 15-M, i ha de ser l'embrió d'aquest nou país que es vol fer", apunten. En aquest sentit, s'insisteix molt en la necessitat "d'enfortir el poder popular" i en l'"autoorganització" ciutadana, factors claus tant en la celebració de l'1-O com en les dues darreres vagues generals, amb un paper important dels comitès en defensa de la República (CDR). "Enfortint el poder popular volem caminar cap a una assemblea constituent, un pas previ a un procés constituent que volem que sigui de base i no es basi únicament en escriure els continguts", afegeixen les fonts consultades.

L'acte va començar a gestar-se arran de les trobades informals de gent de procedències diverses, fonamentalment d'ateneus, l'economia solidària, xarxes feministes, moviments autònoms o l'esquerra independentista, després de la vaga general del 3 d'octubre, que va convertir-se en una enorme mobilització contra la repressió dels cossos policials espanyols del referèndum celebrat dos dies abans. Posteriorment, la xarxa va anar-se ampliant i avui s'hi han adherit organitzacions com l'Assemblea Pagesa, les Marxes de la Dignitat, el Sindicato Popular de Vendedores Ambulantes, cooperatives com La Ciutat Invisible o l'Ateneu Cooperatiu la Baula, organitzacions polítiques com la CUP, Parlament Ciutadà i Som Alternativa (la plataforma impulsada per l'exsecretari general de Podem Albano Dante Fachín), Embat – Organitzacioó Llibertària de Catalunya i algun comitè en defensa de la República (CDR), entre d'altres.

"La idea que tenim de cara a dissabte és veure com posar l'eix social al centre i quins passos s'han de donar per fer-ho factible en el procés de construcció de la República. Volem veure amb quins sectors podem comptar", afegeixen les fonts consultades per aquest diari. En aquest sentit, en comptes d'adoptar un rol passiu i esperar el que es faci des de les institucions, l'aposta és potenciar "l'autoorganització" ciutadana. Tot i l'adhesió de la CUP i de Som Alternativa, els organitzadors subratllen que Aixequem la República és un "espai autònom". Ara bé, en l'actual context polític, en què la República catalana no s'ha materialitzat i la via unilateral sembla aparcada per formacions com ERC o Junts per Catalunya, sembla clar que el missatge de l'acte encaixa prou en els postulats de l'esquerra anticapitalista.

Posar la vida digna al centre de la política

En el seu manifest, Aixequem la República afirma que amb els esdeveniments dels darrers dos mesos a Catalunya "està naixent una nova realitat republicana autoorganitzada, matriu del procés constituent, que ha de ser preservada i potenciada de cara a crear nous escenaris polítics, socials i econòmics basats en l’emancipació col·lectiva: llibertats polítiques, justícia social i democràcia econòmica". En aquest sentit, des de l'organització volen destacar que molts dels impulsors són persones "que no ens sentim tan interpel·lades per una qüestió nacional o de banderes, sinó que veiem que el procés de construcció de la República és una oportunitat de trencar amb el règim del 78 i volem que es teixeixin aliances amb la resta de l'Estat". Sobre aquest punt, un dels ponents de l'acte polític que se celebrarà a la tarda és el sindicalista asturià Cándido González.

El text iniciàtic de la convocatòria també parla de la voluntat de "dotar-nos de la capacitat d'ampliar el nostre poder de decisió sobre com volem viure, i per fer-ho, ens cal animar i facilitar la participació dels sectors tradicionalment exclosos, com les persones migrades". La consigna és no només voler un nou país, sinó voler-ne un de "millor", on "exercir, des de baix, la plena sobirania. Els organitzadors plantegen una República "inclusiva, democràtica, feminista, antiracista i que posa la vida digna de tots i totes al centre de qualsevol política" i deixen clar que no només es proclama, sinó que sobretot "es construeix".

A més de Cándido González, en l'acte polític també hi intervindran representants de l'Assemblea Pagesa, els pares de Guillem Agulló, integrants dels CDR, de l'organització feminista Gatamaula, de l'Espai Antiracista de Girona i Salt i de la plataforma Múrcia contra el muro. A tot ells s'hi sumaran la filòsofa Marina Garcés i l'exdiputat de la CUP David Fernàndez, que seran els encarregats de conduir-lo, sota el títol "homenatge a la resistència de l'1 d'octubre".