El diputat del grup d'ERC al Parlament Ruben Wagensberg considera que, "per arribar a una solució al conflicte" a Catalunya caldrà abans "passar per la desobediència civil". "L'estat no vindrà a dir que vol seure en una taula a negociar", ha alertat aquest dimarts, entrevistat al programa LaKlau pel periodista de Públic Marià de Delàs. "Ho acabarà fent, però només quan s'hi senti obligat", ha afegit Wagensberg.

En la mateixa línia ha interpretat el parlamentari d'ERC la declaració d'independència del 27 d'octubre. "La declaració s'ha de reconèixer que no va ser efectiva", ha expressat, malgrat que gent com ell mateix "vam pressionar perquè ho fos". I no va ser efectiva, opina, perquè "no vam debilitar prou l'Estat per fer-lo seure en una taula". Wagensberg creu, no obstant, que "el camí és aquest", i que poden ajudar a forçar aquesta negociació altres "actes de desobediència" com el referèndum de l'1 d'octubre. Incloent-hi un altre referèndum, que considera que "s'haurà d'acabar fent".

A curt termini, el representant d'ERC creu que "el conflicte seguirà", i no espera res de la reunió que puguin mantenir properament el president del Govern central, Mariano Rajoy, i el president de la Generalitat, Quim Torra. El motiu, que "el Govern espanyol no està en disposició d'oferir res que gran part de la ciutadania catalana pugui comprar". 

En aquest sentit –i com bona part de la seva formació–, Wagensberg aposta per buscar punts de contacte amb l'àmbit dels Comuns o fins i tot amb el PSC. Precisa que no es tracta "d'eixamplar la base" sobiranista, una expressió que rebutja pel que té d'imperatiu, i defensa, en canvi, la idea de "sumar projectes", no tant en "l'objectiu final" com en el "viatge". Recorda que l'1-O "els Comuns hi eren tots, a les escoles", tot i considerar la jornada com una mobilització i no com un referèndum. I apel·la també als socialistes perquè aportin una solució al fet que "hi hagi dos milions de persones que vulguin marxar sense ni passar per caixa". A la vegada que recorda que no fa gaire anys "en l'època de Pere Navarro", aquesta solució ja la tenien, "i es deia referèndum". 

No oblida el vessant social

"El relat que compartim tots és que tenim un conflicte, que s'ha de resoldre, entre d'altres coses, per no quedar encallats en debats nacionals" i poder ocupar-se també de "qüestions socials", ha insistit Wagensberg. "Som mots els que entenem que la lluita nacional i la lluita social van de la mà", ha assenyalat. I ha posat com a exemple les mobilitzacions en favor dels refugiats de l'any passat, assenyalant que Catalunya "no té les eines" –les eines d'un Estat– per ocupar-se'n.

Wagensberg, de fet es va fer conegut, abans d'incorporar-se a la política institucional, per la seva implicació en aquest tipus de campanyes solidàries. I dóna una explicació al fet que hagin passat a un segon terme, no gaires mesos després d'haver posat centenars de milers de persones al carrer. "La vida liquida", emprant l'expressió de Zygmunt Bauman, "que ens porta que si no tenim uns inputs diaris sobre un tema, se'ns oblida".

Sobre el seu pas de l'activisme social a la política a les institucions, ha explicat que el va fer per "responsabilitat compartida", en un "moment molt difícil" i amb "molts presos polítics". Ha precisat, però, que "encara" se sent com a integrant dels moviments socials. I que hi tornarà, perquè la política institucional "no és el meu lloc". "Les institucions haurien de ser un lloc de passada, on hi entres amb molta motivació i amb objectius concrets" per tornar després "al carrer", ha asseverat. "Ningú hauria de dedicar la seva vida només a la bombolla que signifiquen les institucions", ha conclòs.