La justícia investigarà l'actuació de la policia estatal per reprimir el referèndum del passat diumenge. El jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona, que estava de guàrdia l1-O, ha obert diligències prèvies per diverses denúncies de lesions contra el Cos Nacional de Policia, així com ha admès a tràmit una denúncia de la Generalitat contra l'actuació policial.

En un acte judicial, el el titular del jutjat, Francisco Miralles, discrepa de la línia de la Fiscalia, que va considerar que els fets no eren susceptibles d'investigació perquè la intervenció dels agents no va afectar "en absolut a la normal convivència ciutadana". El jutge considera, en canvi, que "d'afectació dela normal convivència n'hi va haver", ja que es van produir "disturbis y lesionats en almenys 17 llocs diferents de la ciutat en un mateix matí". El jutge afegeix que ha rebut 99 parts de lesions per les intervencions policials, i nombroses denúncies de ciutadans que diuen haver estat agredits pels agents. La intervenció dels cossos estatals de policia l'1-O es va saldar amb gairebé 900 ferits a tot Catalunya.

En el seu escrit, el jutge rebutja igualment la pretensió del fiscal d'investigar només les càrregues policials en un col·legi electoral concret, l'escola Infant de Jesús, i estén la investigació a tots els punts de votació de la ciutat, davant "l'allau de denúncies i parts mèdics derivats de l'actuació dels agents del Cos Nacional de Policia".

L'escrit també precisa que, si bé és cert que els agents estaven "complint un mandat judicial", igualment cal investigar si hi va haver "proporcionalitat en l'ús de la força". Creu igualment que no es pot "minimitzar la gravetat" dels fets de l'1-O.

Posar "un paper" en una urna "no és il·legal"

El jutge recorda igualment -també discrepant de la Fiscalia- que, si bé el referèndum havia estat declarat il·legal pel Tribunal Constitucional, les persones que van acudir a votar no van cometre cap il·legalitat. "No és il·legal ni il·licit que els ciutadans, convocats per una Administració autonòmica, es dirigissin als punts de votació que se'ls va indicar (...) a realitzar qualsevol activitat que allà s'hagués programat, inclòs dipositar un paper sense valor legal en una urna".

Per tot plegat, el jutge ha obert una trentena de peces separades, corresponents als 26 centres de votació on es van produir càrregues policials objecte de denúncia. En els propers dies cridarà a declarar investigats, lesionats per l'actuació policial i testimonis. També ha demanat als mitjans de comunicació que li remetin còpia de les gravacions de les actuacions policials.

De moment ja compta amb més de 130 denuncies per agressions de la policia.

El jutge ha demanat també al Cos Nacional de Policia i al delegat del Govern central a Catalunya, Enric Millo, els seus informes sobre l'actuació policial. El propi Millo ha demanat en part disculpes per la intervenció aquest mateix divendres. "Ho lamento moltíssim i demano excuses", ha afirmat, en una entrevista a TV3. "És molt dur", ha arribat a dir, però també n'ha responsabilitzat al Govern de la Generalitat, per convocar el referèndum i animar els votants a acudir als col·legis coneixent que la policia estatal tenia ordres d'impedir la votació.