Un miler de persones, segons la Guàrdia Urbana, han participat en la crida de la plataforma +Drets i + Justícia Social a Barcelona per exigir que la sortida de la crisi no comporti més retallades. A través dels seus clams, els manifestants han reclamat més justícia social i que es protegeixin els serveis públics. Aquesta era la primera convocatòria de la plataforma, formada per 14 entitats, la UGT i CCOO. "Volem situar el malestar col·lectiu i la necessitat de fer polítiques abans que el Govern ens digui que venen retallades", ha justificat el secretari general de la UGT a Catalunya, Camil Ros. 

Una gran pancarta amb el lema "Més drets, més justícia social" ha encapçalat la marxa, aquest diumenge al migdia, a la capital catalana. Sortint de la plaça Urquinaona, la protesta ha transcorregut per via Laietana fins a arribar a la seu de la Generalitat, la plaça de Sant Jaume. Com a Barcelona se n'han fet de descentralitzades a Tarragona, Lleida i Girona.

Abans de començar, el secretari general de la UGT de Catalunya, Camil Ros, ha posat el focus en la importància de la protesta, que coincideix en el calendari amb les negociacions dels pressupostos a Madrid. "Es debat sobre esmenes a la totalitat, però no s'ha fet cap debat sobre fiscalitat o quines partides són necessàries perquè totes les llars tinguin ingressos", ha criticat. Per aquesta raó, segons ells, ara és el moment de deixar de ser "reactius per a ser preventius, i que aquesta crisi no la pagui la classe treballadora".

"Plou sobre mullat", ha recalcat el seu homònim a CCOO, Javier Pacheco, recordant que amb prou feines l'Estat ha superat la crisi de 2008. Per aquesta raó ha instat a la població a la "consciència col·lectiva" i a la necessitat "de sortir al carrer". "Queda molt per fer i hem d'evitar per totes que ningú es quedi endarrere", ha reivindicat.

Reclamació de 12 accions

La plataforma +Drets i + Justícia Social, constituïda el novembre passat, reclama dotze accions per garantir la igualtat i la justícia social, entre els quals hi ha la derogació de la reforma laboral i la de la Llei Mordassa, però també un reforç dels serveis públics, apujar el salari mínim fins als 1.000 euros el gener del 2022, regular el preu de l'habitatge i de l'electricitat o un pacte per a la joventut que garanteixi condicions per a la seva emancipació personal i laboral.

A banda de la UGT i CCOO i les seves seccions juvenils formen part de la plataforma més d'una desena de col·lectius, entre els quals la Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya (Confavc), la FAVB, LaFede.Cat, la Marea Blanca o la Plataforma per una Fiscalitat Justa. "Cal tornar a prendre el pols al carrer en un moment tan determinant com en el que estem", ha justificat Jordi Giró, president de la Confavc, tot apel·lant a la necessitat d'aturar "aquesta vulnerabilitat i aquestes diferències socials que estem patint".

En plenes negociacions per la reforma laboral, la presidenta d'En Comú Podem al Parlament, Jéssica Albiach, també s'ha volgut sumar a la protesta d'aquest dissabte. En declaracions als mitjans Albiach ha assegurat que aquest desembre serà "l'últim mes amb la reforma del PP" i que el 2022 serà el punt de partida d'una nova legislació que ha de permetre que Espanya "deixi de ser l'excepció a Europa en matèria de temporalitat, no pot ser que un de cada quatre contractes sigui inferior a una setmana", ha dit.

L'absència de Marea Pensionista

Aquesta mateixa setmana el col·lectiu Marea Pensionista s'ha desmarcat de la manifestació en considerar-la "improvisada" i "de caràcter restringit". A través d'un comunicat el col·lectiu va explicar que, malgrat compartir objectius amb la plataforma, la protesta "no obeeix a un pla d'acció seriós". També van criticar que els organitzadors no s'han posat en contacte amb la Plataforma en Defensa dels Serveis Públics o l'Aliança de Marees i Moviments Socials, que coordina "desenes de plataformes socials de Catalunya de forma periòdica a la recerca d'unitat d'acció". En paral·lel van acusar els dos sindicats d'haver sigut "còmplices" de la reforma de pensions i van criticar la seva "total passivitat" davant el manteniment de la reforma laboral o la llei mordassa.