El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha resolt aquest matí que la justícia espanyola va aplicar incorrectament el codi penal en què basava l'euroordre per reclamar l'extradició del raper Josep Valtònyc. Segons Luxemburg, l'Estat espanyol no pot aplicar el codi penal del 2015 -que és molt més dur- perquè és posterior a les cançons per les quals Valtònyc va ser condemnat a tres anys i mig de presó per enaltiment del terrorisme.

Valtònyc va ser condemnat a dos anys de presó el 2012 per enaltiment del terrorisme, injúries a la corona i amenaces. El 2015, el codi va endurir les penes a fins a tres anys per aquests delictes. Com que la legislació europea només permet demanar l'extradició immediata d'algú en cas que hagi estat condemnat a un mínim de tres anys de presó, l'Estat espanyol va emetre una euroordre d'acord amb el codi de 2015, tot i que els fets jutjats eren anteriors.

L'Advocat General del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, Michal Bobek, ja va advertir el novembre de 2019 que l'extradició del raper Josep Miquel Arenas, conegut com a Valtònyc, no es podia executar, ja que es va demanar en el marc d'un codi penal posterior als fets pels quals se'l va condemnar. Bobek afegia que el marc legal al qual s'acull l'Estat per demanar-ne l'extradició, el de 2015, és més dur que l'anterior i que només es podria agafar si "les modificacions posteriors són més favorables per a l'acusat".

La tesi de Bobek coincideix amb la de la defensa de Valtònyc, i s'oposa als postulats d'Espanya i la fiscalia belga, que creuen que el codi de referència ha de ser el del moment d'emetre l'euroordre. El cantant mallorquí fa més d'un any i mig que és a Brussel·les, quan l'Audiència Nacional va dictar una euroordre contra ell. El cas ara està en el segon nivell de la justícia belga, que no és l'últim, ja que encara hi ha un estadi més on qualsevol de les dues parts podria recórrer.

En aquest sentit, el TJUE adverteix que la seva decisió "no significa que s'hagi de denegar l'execució de l'euroordre" i que ara els tribunals belgues hauran d'examinar la "doble tipificació dels fets". És a dir, si els delictes pels quals va ser condemnat són equivalents a la legislació belga. Després del dictamen de Luxemburg, el Tribunal d'Apel·lació de Gant serà qui decideixi si accepta o no l'extradició. En qualsevol cas, l'eventual sentència encara podria ser recorreguda a una tercera instància judicial.