La justícia ha tornat a arxivar aquest dilluns una altra de les múltiples querelles que s'han interposat contra l'exalcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en els dos mandats al front de la capital catalana entre el 2015 i el 2023. I el mateix dia el Tribunal Suprem ha rebutjat el recurs contra la superilla. Una jornada que torna a evidenciar la poca consistència de l'ofensiva judicial contra els Governs municipals d'Ada Colau. Són denúncies relacionades amb temes immobiliaris, de serveis públics o decisions urbanístiques i cap d'elles ha tingut recorregut judicial tot i condicionar la vida política barcelonina. Amb aquestes dues, en total són ja una vintena les querelles ja arxivades contra el Govern municipal d'Ada Colau.

En concret, la Sala Penal del Tribunal Suprem ha desestimat el recurs que l'arquitecte Josep Acebillo va plantejar contra l'exalcaldessa Ada Colau i la llavors Tinenta d'Urbanisme, Janet Sanz, per suposada prevaricació i malversació en l'execució de l'eix verd de Consell de Cent. El text, que aclareix que no cap recurs contra la resolució, dona així per tancada la via penal contra Colau i Sanz que ja havia estat arxivada en l'Audiència Provincial, desestima els delictes que denunciava l'acusació i, a més a més, condemna Acebillo a assumir les costes.

Segons ha explicat la pròpia Janet Sanz, avui és un "dia de celebració" ja que "el Tribunal Suprem ha confirmat que tot el projecte de transformació verda Superilla Barcelona es va desenvolupar acord a llei i no existeix cap delicte penal", i ha afegit que "Barcelona és avui més verda i més saludable gràcies a Superilla Barcelona, i per tant el que hem de fer són molts més eixos verds a tots els barris: un projecte que la ciutadania valora positivament i que ara confirmem que es completament legal". "Superilla Barcelona avui queda avalat pel Tribunal Suprem" ha conclòs Sanz.

La immobiliària que volia un desnonament

La segona desestimació es tracta de la querella que va interposar la immobiliària Juninmo durant els últims mesos del passat mandat, que tenia com a motivació evitar la mediació de l'Ajuntament en un procés de desnonament d'un llogater vulnerable. Segons l'advocada de l'acusació, que ja ha estat advocada en altres causes arxivades contra Colau, l'Ajuntament hauria coaccionat la immobiliària i demanava 100.000 euros de compensació pels perjudicis, tot acusant l'alcaldessa, la regidora d'Habitatge Lucía Martín i tres funcionàries d'un delicte sense aportar-hi proves.

La jutgessa, però, ha considerat que la intervenció de l'Ajuntament en aquest cas de desnonament compleix amb les obligacions que la Llei anti-desnonaments catalana demana a les institucions municipals quan es tracta de conflictes entre inquilins vulnerables i grans tenidors, i ha procedit a arxivar la causa.

Acusacions de lawfare per perjudicar electoralment

La vintena de causes arxivades contra l'exalcaldessa Ada Colau i el seu equip de govern porta a Barcelona en Comú a denunciar "una guerra judicial sense precedents contra un govern municipal". "El lawfare que ha patit el nostre govern per part de lobbies que no volen acatar polítiques legítimes en defensa de la majoria social ha servit per generar soroll, atacar la imatge i la honorabilitat de representants democràtics i influir en l'opinió pública de cara als processos electorals", asseguren des del partit de Colau.

Des de Barcelona en Comú consideren que aquesta persecució judicial va afectar en la derrota electoral a les municipals del 2023 dels Comuns: "A només una distància de 340 vots del PSC, no és difícil pensar que si no hagués existit el desgast mediàtic generat per aquestes campanyes de difamació el resultat de les eleccions hagués estat diferent", asseguren. I fan una crida a "una reflexió general sobre com evitar aquests atacs polítics per part d'interessos particulars a través de la justícia".