La investidura de Pedro Sánchez i la reedició d'un Govern espanyol de coalició progressista entre el PSOE i Sumar depèn del conjunt de partits nacionalistes i independentistes de Catalunya, el País Basc i Galícia: ERC, Junts, PNB, EH Bildu i BNG. No tots tenen la mateixa rellevància aritmètica però tots són importants i es dóna per fet que Sánchez haurà de tancar acords amb cadascun d'ells, cosa gens fàcil. Però sens dubte la gran novetat d'aquestes negociacions és Junts per Catalunya, ja que és l'única de les cinc forces que no van formar part dels acords amb el Govern de Pedro Sánchez la legislatura passada.

Junts transita ara del rebuig rotund a qualsevol negociació amb el PSOE a interlocutor destacat per a la investidura. I l'acord per a la Mesa del Congrés ha estat un primer pas al viratge estratègic. Tot i que els seus dirigents alerten contínuament que "donar per feta la investidura per l'acord al Congrés seria un greu error". Però ja és una realitat que Junts ha decidit entrar amb tot en la negociació per a una investidura de Sánchez i això és ja en si mateix una decisió d'envergadura que té pros i contres per a l'espai postconvergent.

Negociació incipient i llarga

"En política no es poden donar cops de volant, estem decidits a negociar però cal fer-ho amb calma i prudència", assegura un dirigent de Junts de l'anomenat sector pragmàtic que lideren figures com Jaume Giró o Xavier Trias. "Una altra cosa és el resultat final", afegeix. La negociació ha començat "de manera incipient" assegura la mateixa font. De moment s'haurien produït els primers contactes amb el PSOE i Sumar capitanejats des de Junts per la cap de files al Congrés, Míriam Nogueras, i el secretari general, Jordi Turull.

Junts està doncs en mode negociador i ha fixat estratègia per fer-ho. Tots els actors de Junts consultats coincideixen en tres aspectes bàsics d'aquesta estratègia: El silenci i la coordinació de les declaracions públiques són una eina fonamental per fer avançar en les negociacions. La gestió dels temps serà "a foc lent". I Puigdemont està al capdavant de les negociacions i la decisió final la prendrà l'expresident tot i que haurà de ser ratificada per l'Executiva del partit i en una assemblea dels afiliats.

L'objectiu del PSOE i Sumar resulta obvi, no és cap altre que investir Pedro Sánchez i reeditar el Govern de coalició progressista. El de Junts té dos aspectes nuclears: el que s'emmarca en l'objectiu de l'autodeterminació de Catalunya, però també el de la pugna amb ERC per l'hegemonia independentista mentre no s'aconsegueixi la independència. I tots dos no són eixos paral·lels sinó que s'entrecreuen afegint complexitat a tot el procés negociador.

Els objectius estratègics de Junts

En aquesta línia, més enllà de les condicions maximalistes d'amnistia i autodeterminació de partida, Junts situa la seva estratègia en les coordenades següents: Aconseguir acords superiors als d'ERC, col·locar la pilota a la teulada de Sánchez perquè hagi d'escollir entre la resolució del conflicte a Catalunya o la repetició electoral, mantenir la cohesió interna del partit i tenir un control de danys respecte a l'independentisme civil per minimitzar l'impacte sobre Junts d'un acord amb el PSOE, si és que es produeix.

El silenci decretat per Puigdemont que, més enllà d'algunes entrevistes de Míriam Nogueras, acapara el discurs públic de Junts a través de missatges ponderats i meticulosos a les seves xarxes socials es preveu com una estratègia bàsica en la negociació per a la investidura. I té dos objectius bàsics segons expliquen des de Junts. Primer, refermar la incipient confiança que es va generant entre les parts, imprescindible per arribar a un acord encara que sigui des de posicions molt distants. "Una cataracta de declaracions altisonants no permetria avançar en les negociacions amb la tranquil·litat que es requereix", alerten.

Malestar amb les declaracions sobre Borràs i l'amnistia

Junts també vol recuperar el paper d'interlocutor seriós i mesurarà les declaracions. Per això han caigut malament a Waterloo les declaracions sobre que l'amnistia hauria d'incloure la presidenta del partit i expresidenta del Parlament, Laura Borràs, sentenciada no per temes del Procés, sinó per irregularitats quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes. La declaració trencava l'estratègia de Puigdemont de reclamar una solució conjunta pels centenars de processats i no entrar en "solucions personals".

L'altre objectiu del ferri control de les declaracions públiques és evitar que es generin dissonàncies en un partit fortament dividit entre el sector més contrari a la negociació amb el PSOE i el sector més pragmàtic. Una pugna que ha acostumat a generar molta confrontació d'opinions als mitjans de comunicació entre els uns i els altres. De moment, tret d'alguna excepció com la citada, els dirigents més afins a Puigdemont rebutgen qualsevol tipus de declaració i els més pragmàtics ho fan amb sordina i en privat. "Hi ha molt en joc i és una negociació molt complexa i delicada, si algú parla de més pot quedar fora de la foto", assegura un exdirigent de Junts.

Mantenir la cohesió interna entre sectors

Mantenir la cohesió del partit entre els sectors més radicals liderats per Laura Borràs i els més pragmàtics amb Jaume Giró o Xavier Trias al capdavant és un altre dels objectius bàsics de Puigdemont en aquesta negociació. Alguns a Junts apunten que precisament per això, l'expresident de la Generalitat ha acceptat jugar la partida de la negociació, encara que conduint-la personalment malgrat no tenir cap càrrec orgànic en l'estructura del partit.

"Rebutjar de ple la negociació li hauria generat a Puigdemont moltes crítiques internes i potser alguna revolta dels sectors que consideren que el resultat del 23J és una gran oportunitat", assegura un exdirigent coneixedor de les pulsions internes del partit. Però Puigdemont tampoc ha volgut que els "pragmàtics" dirigeixin les negociacions, encara que alguns tindran un paper entre vestidors en els contactes amb el PSOE a Madrid, però no a la taula de negociació directa. Això frena les suspicàcies que pot generar el procés negociador al sector borrasista.

El control dels temps, negociació al límit i màxima pressió

També serà fonamental el control dels temps a la negociació. Amb dos objectius, el primer intentar sempre situar la pilota a la teulada de Pedro Sánchez i del PSOE perquè els socialistes hagin d'escollir entre encaminar-se cap a una resolució del conflicte polític entre Catalunya i l'Estat o cap a la repetició electoral que pugui donar una segona oportunitat al PP i Vox per arribar a la Moncloa. I en segon lloc, esgotar el temps de la negociació al límit per apujar la pressió al màxim. Un escenari que ens situa molt probablement en una segona quinzena de novembre d'infart.

Haver compartit redacció amb Carles Puigdemont a la seva etapa de periodista dóna algunes pistes per intuir aquesta estratègia, donat el seu caràcter de determinació davant de reptes poc viables i la seva calma per afrontar la pressió. Però a més, un exdiputat de Junts de l'època del Procés recorda que la seva arribada a la presidència de la Generalitat, designat per Artur Mas, va arribar a l'últim minut sota la pressió de la CUP. Que posteriorment va plantejar el referèndum de l'1 d'octubre del 2017 quan la legislatura estava a punt de naufragar com a moneda de canvi perquè els anticapitalistes aprovessin el pressupost de la Generalitat.

"Està acostumat a negociar sota pressió", asseguren a Junts, recordant també que el 26 d'octubre del 2017 va decidir retirar a l'últim instant l'anunci d'avançament electoral que tenia previst, cosa que va portar les forces independentistes a aprovar la Declaració d'Independència al Parlament l'endemà. "Llavors tenia moltes coses a perdre i va prendre la decisió més difícil, ara no té gaire cosa a perdre i sí moltes coses a guanyar", assegura la mateixa font.

L'escenificació, "fets constatables" per visualitzar davant de l'electorat

La negociació per a la investidura de Sánchez tindrà amb Junts dos àmbits, el del contingut amb la més gran de les discrecions, i el de l'escenificació, igual d'important. El primer parteix amb l'amnistia i l'autodeterminació com a punts de màxim. Puigdemont és molt conscient de les dificultats per a l'amnistia i de la impossibilitat que el PSOE accepti l'autodeterminació més enllà de la votació de futurs acords a la Mesa de Diàleg. Però Sánchez haurà de posar sobre la taula una solució que s'acosti a l'amnistia i un compromís de referèndum encara que no sigui estrictament d'autodeterminació. Però sobretot, Junts persegueix poder mostrar al seu electorat que allò aconseguit està molt per sobre dels acords establerts per Esquerra. I és que la pugna per l'hegemonia de l'independentisme també serà rellevant en aquest procés negociador. Tant en contingut com en efectivitat, allò que Puigdemont anomena "fets constatables".

En l'àmbit de l'escenificació hi haurà dos aspectes fonamentals. El primer relatiu a aquests fets constatables que algunes fonts apunten que podria comportar l'admissió a tràmit abans de la investidura d'alguna iniciativa parlamentària al Congrés, equiparable a una llei d'amnistia, que obri el camí a la resolució dels processos judicials que afronta l'independentisme. Encara que no sigui definitiva, aquesta iniciativa serviria per desbloquejar la negociació si s'engega abans del 27 de novembre.

Possibles contactes a Brussel·les

L'altre punt de l'escenificació passa per reconèixer Puigdemont com a interlocutor directe. Això passaria, tal com va apuntar Públic després del 23J, per algun tipus de trobada a Waterloo o Brussel·les entre dirigents del PSOE i la cúpula de Junts amb Puigdemont al capdavant. Aquesta idea és a sobre de la taula de l'expresident de la Generalitat, però de moment no s'ha concretat i des del Partit Socialista es nega que aquest escenari estigui acordat.

Junts esperava que es pogués donar un primer contacte, encara que fos fugaç, amb la prevista presència del president en funcions del Govern espanyol aquest setembre al Parlament Europeu per exposar els objectius de la presidència espanyola del semestre europeu. Però finalment Pedro Sánchez ha renunciat a aquesta sessió a l'Europarlament, argumentant el respecte al procés per a la investidura d'Alberto Núñez Feijóo i l'anhelada foto per a Junts d'una encaixada de mans amb Puigdemont no es produirà, almenys de moment.

"Més enllà de patir l'exili, que ara vol que sigui reconegut com a agent polític de primer nivell, Puigdemont té una ferida profunda pel que considera una greu criminalització i deshumanització de la seva persona per part de molts actors espanyols, en què inclou el PSOE i Pedro Sánchez", assegura una persona del seu entorn. Una ferida que caldrà tancar encara que no cicatritzi perquè surti la investidura, i aquests possibles contactes podrien ser una bona medicina.

Mirant de reüll l'ANC i "l'independentisme civil"

Finalment, en tot aquest procés, Junts té un darrer repte en la seva estratègia, que és mantenir un control de danys assequible a l'anomenat "independentisme civil" respecte al procés negociador. Són els entorns més mobilitzats i més radicalitzats de l'independentisme aglutinats al voltant d'entitats com l'Assemblea Nacional Catalana, que amenacen amb una nova llista electoral independentista si la negociació es tanca amb qualsevol cosa que no sigui l'acceptació de la independència per part del Govern espanyol.

Una candidatura que pot erosionar especialment les bases electorals de Junts, ja que Esquerra fa temps que està enfrontada a aquests sectors i ja té amortitzat els efectes. Junts intentarà evitar per tots els mitjans aquesta competència electoral, però per això necessitarà presentar "èxits" en la negociació per evitar la fuita de vots. Especialment després de 4 anys criticant feroçment tota negociació d'Esquerra i atiant els sectors més radicals contra els republicans, que ara es poden tornar en la seva contra.

Junts auscultarà amb atenció cada reacció que la negociació amb el PSOE provoqui al cos electoral independentista. I tots els elements esmentats tindran un paper fonamental en la decisió final, que sens dubte prendrà Puigdemont encara que després hagi de ser ratificada per l'Executiva de Junts i el conjunt de la militància en assemblea. Molt probablement ja a la setmana del 20 de novembre. L'expresident ja es va encarregar que el grup parlamentari al Congrés fos de la seva màxima fidelitat per executar la decisió sense titubejos sigui quina sigui. Tancant el pas a pragmàtics com Jaume Giró i situant Míriam Nogueras, dirigent de la seva màxima confiança, al capdavant de la llista.

Falta veure si el Puigdemont que s'imposarà al final serà el que deia "que ningú s'equivoqui: els pactes, i de vegades, sobretot, els pactes difícils d'explicar, són part essencial en un sistema democràtic". O el que escrivia al llibre Re-unim-nos. Reflexions sobre el retorn a la unitat, publicat per l'editorial La Campana el 2019: "El realisme polític exclou una resolució dialogada i negociada amb Espanya sense passar abans per una nova etapa de confrontació", afegint que "hem de treballar amb la realitat, no amb la fantasia ni la màgia. El diàleg, la negociació, el referèndum acordat avui sabem que són fantasies. És una il·lusió".