Són jutges, progressistes, catalans -i catalanistes- i, per sobre de tot, estan preocupats per la "judicialització de la política" i la "regressió" en l'àmbit de les llibertats i els drets fonamentals. Aquests són els grans trets de la nova associació professional de jutges i jutgesses que s'ha presentat aquest dijous a Barcelona, Àgora Judicial. Que neix -en part- a partir d'una escissió de membres catalans de Jueces per la Democràcia, que s'hi van donar de baixa en desacord per la postura de l'associació en relació al referèndum de l'1-O. I que, tot i que els seus membres es resisteixin a afirmar-ho obertament i sense matisos, es crea a partir del "detonant" de la situació actual a Catalunya.

La nova associació, que s'ha presentat aquest dijous en un acte al Col·legi de Periodistes de Catalunya, es constitueix com a "espai de reflexió i de treball" per a la "defensa dels valors de llibertat, justicia, pluralisme i drets fonamentals", i amb la preocupació dels seus membres per "l'actual situació de l'Estat social i democràtic de dret, amb retallades de drets socials i greus restriccions de drets fonamentals". En concret, els membres de l'entitat alerten de la "regressió que ha patit la interpretació i l'aplicació dels drets fonamentals i de les llibertats públiques", i de la "deriva en l'aplicació del dret i la utilització del poder judicial que l’allunyi de la seva funció", en paraules del seu portaveu, Xavier González de Rivera.

Unes al·lusions òbvies a l'actual situació a Catalunya, tot i que els membres de la comissió executiva presents en l'acte han volgut matisar. "Hi ha una certa involució drets humans i les llibertats públiques que ve ja d'anys", ha explicat Maria Josep Feliu. "No volem negar que sortim ara", ha reconegut, no obstant, el portaveu de l'associació, que també admet que el "detonant" és la situació a Catalunya, "pero no només, perquè hi ha retallades en l'estat social i de dret que venen d'abans", segons ha explicat.

"Des de fa uns mesos, tots estem veient una sèrie d'actuacions que preocupen", ha afegit Joan Agustí Maragall. Tot i que ha defugit valorar casos concrets -i molt especialment, tot el que fa referència al president de la Generalitat cessat, Carles Puigdemont, perquè "ara no toca"-, sí que ha admès que l'entitat neix "en un moment excepcional", en què hi ha una "interpretació expansiva de delictes" que pot xocar amb "drets fonalmentals com el de  participació política o d'expressió", que "tenen prevalença".

"Interpretació expansiva" de la incitació a l'odi

"No farem valoracions concretes", ha insistit Guillem Soler. Que, però, sí que ha posat l'exemple genèric dels casos "d'interpretació expansiva" del delicte d'incitació a l'odi. En aquest sentit, ha afirmat que entre els col·lectius que aquest tipus penal pretén protegir, "difícilment s'hi poden encabir els cossos i forces de seguretat de l'Estat". "Aquest és el tipus de coses que ens preocupen com a associació", ha remarcat.

A la nova associació també li preocupa, i molt, la "judicialització de la política", perquè entén que "perjudica "el principi de la separació de poders", i pot portar a una "utilització del poder judicial que l'allunyi de les seves funcions". "El poder judicial no ha de resoldre problemes polítics, no és la missió que tenim atorgada", ha reflexionat Maria Josep Feliu, mentre que González de Rivera ha advertit que "les raons d'estat no poden estar per sobre dels drets fonamentals". Sobre aquest punt, i com a mesura concreta, Àgora Judicial aposta per acabar amb el sistema de "nomenaments per quotes, altament polititzat" del Consell General del Poder Judicial.

Una associació estatal 'de iure' i catalana 'de facto'

La nova associació, formada per una vintena dels prop de 800 jutges catalans, té àmbit estatal. Bàsicament, perquè així ho marca la legislació per a les associacions de jutges i jutgesses. Els seus impulsors proclamen la seva "aspiració que s'hi puguin sumar altres companys i companyes de l'Estat". Però admeten que "de moment" no han formalitzat cap alta de jutges de fora de Catalunya

I aquest caràcter de facto d'entitat catalana es reflecteix també en altres dels seus objectius. Com ara "adaptar l'organització judicial a l'estructura territorial de l’Estat" -per a la qual cosa proposen d'entrada que els presidents del tribunals superiors de justícia i de les audiències provincials siguin "nomenats directament pels jutges del territori, i no pel CGPJ-, i, especialment, "promoure el total respecte dels drets lingüístics de la ciutadania".

"La utilització del català a la justícia és molt minsa", ha lamentat en aquest sentit Montserrat Raga, que ha demanat una "sensibilització dels jutges respecte al territori on estan servint". La molt minoritària presència del català en la justícia ha quedat palesa en altres intervencions. Com quan Joan Agustí Maragall ha manifestat que, en el seu jutjat és "l'únic que treballa en català". O quan una advocada del públic -majoritàriament format per professionals del dret- ha apuntat que "sí que conec jutges i jutgesses que empren habitualment el català, i els veig tots aquí".