No hi va haver "coerció violenta armada" ni "insurrecció popular" en el Procés; tot es va enquadrar en una estratègia d'acció noviolenta, una forma d'actuació política que "no concorda" amb "l'aixecament armat o la insurrecció violenta". Per tenir èxit, aquesta forma de fer política requereix de la "legitimitat" que li aporta el seu pacifisme, i per tant descarta la violència. Són les conclusions de dos sociòlegs cridats a declarar com a perits davant del Tribunal Suprem aquest dimecres, en el marc del judici contra la cúpula del Procés català.

A la 45a sessió de la causa, els perits cridats per la defensa de Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural, han desgranat l'essència del seu informe, de 126 pàgines: recreen extensament la seva visió sobre l'evolució del Procés, i neguen que els documents Enfocats i l'agenda Moleskine de Josep Jové, que per la Fiscalia plasmen el full de ruta independentista, fossin realment documents determinants -en línia amb les defenses-. També defensen els rols de Cuixart i Jordi Sànchez, expresident de l'ANC, i analitzen la jornada del referèndum sobiranista l'1 d'octubre de 2017 -"un acte de desobediència civil massiva"-, així com la protesta davant la seu de la Conselleria de Economia de la Generalitat de Catalunya, l'20 de setembre del mateix any.

"Les mobilitzacions catalanes segueixen una lògica basada en l'acció noviolenta", sostenen els perits, que afirmen que en cap d'aquestes jornades es pot atribuir "als independentistes cap acció que es pogués considerar com a acció violenta organitzada", en contra del que sosté la Fiscalia. "Resulta evident que no hi va haver lluita armada, quan no hi ha constància en cap moment ni de l'ús d'armes ni de les conseqüències d'això (ni ferits, ni morts, ni bombes ...)", recull el text.

L'informe reconeix que hi va haver "casos molt aïllats" de "resposta agressiva a la intervenció policial" per frustrar el referèndum -que va degenerar en les violentes càrregues de la jornada-, si bé els explica com "una falta de disciplina violenta d'algunes de les persones" que volien participar en el referèndum. "No es pot entendre en cap cas com una resposta violenta organitzada", i "només es pot atribuir a aquestes persones la responsabilitat pels actes que van cometre".

Segons el seu relat, serien atribuïbles a "individus motivats per un excés d'exaltació, o bé per la intenció de sabotejar el procés de resistència civil de l'independentisme català en proporcionar imatges contràries a la seva estratègia".
"Mai als representants de les organitzacions que van tractar d'evitar-los, per il·legítims però també per contraproduents amb la seva pròpia estratègia independentista", diu el text. "Una altra cosa diferent a analitzar serien les actuacions dels Comitès de Defensa del Referèndum", continua, reconeixent l'"existència de cert grau (encara que mínim) de resposta violenta a la intervenció policial".

De la mateixa manera, el document ressalta que l'"únic cas de destrucció de la propietat documentat" el 20-S fa referència als cotxes de la Guàrdia Civil "que van ser vandalitzats", si bé matisa que "no es pot entendre aquest fet incívic com un sabotatge o un atemptat". En paraules d'un dels pèrits, aquests danys suposen una "ruptura de la disciplina no violenta".

L'Informe pericial porta les rúbriques de John Paul Lederach, doctor en Sociologia per la Universitat de Colorado i llicenciat, en Història pel Bethel College, i de Jesús Castañar Pérez, llicenciat en Sociologia per la Universitat Complutense de Madrid i doctor en Investigació Històrica per la Universitat de Castella-la Manxa. "Des de la nostra perspectiva, tant les mobilitzacions del 20-S com els fets del dia 1-O són ​​típics actes de protesta propis d'una estratègia de no-violència", apunta el text.

Sànchez i Cuixart van orientar cap a formes pacífiques

D'altra banda, l'informe recull també extractes d'entrevistes a Cuixart i Sànchez, així com desenes dels seus missatges publicats a la xarxa social Twitter. Conclouen que tots dos "van fer tot el que van poder per influenciar l'actitud i accions de la multitud, així com per orientar-les cap a formes pacífiques de protesta". Els sociòlegs sostenen que "no es pot considerar" a cap dels dos, que "van aconseguir mantenir la protesta en l'àmbit de l'acció noviolenta, com a instigadors d'una insurrecció que no es va produir, sobretot quan les càrregues policials es van produir una vegada que s'havia desconvocat la concentració "de l'20-S.

Pel que fa a Cuixart, necessiten que els seus crides a "alçar-se", en referència a les mobilitzacions, no poden llegir-se com una proclama "per conquerir el poder i alterar per tant l'ordre constitucional", sinó "per defensar les institucions catalanes".

Tensió en l'interrogatori del fiscal

El fiscal Jaime Moreno s'ha mostrat particularment insistent amb els sociòlegs. Durant el seu interrogatori, en què s'ha vist reprès en diverses ocasions pel president de la Sala Penal, Manuel Marchena, el fiscal ha enumerat diversos exemples de les agressions denunciades per agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil a la jornada de l'1 -O, per emfatitzar que si hi va haver violència.

A més, davant de preguntes de l'advocada de l'Estat, Rosa Seoane, els perits han detallat que les "faltes de disciplina" entre els ciutadans concentrats l'1-O, a la qual havien al·ludit anteriorment, es van plasmar en "actes puntuals d'agressió", com a conseqüència de moments de "tensió" que no estaven "planificats".