La millor defensa és -o pot ser-ho- un bon atac, o això sembla pensar la defensa de Carme Forcadell, expresidenta del Parlament de Catalunya i processada en el judici a la cúpula del Procés. Olga Arderiu, lletrada de la també expresidenta de l'ANC, ha acusat la Fiscalia de mentir i retorçar els fets per intentar provar la seva acusació per rebel·lió contra Forcadell, per a la qual demanen 17 anys de presó.

Segons l'advocada, el Ministeri Públic ha intentat "exagerar la seva actuació", i els errors o imprecisions de diversos testimonis han ajudat a aquest propòsit: "Ha aparegut en llocs on no ha estat, ha parlat en llocs on no va parlar", "s'han inventat tuits "i" s'han mutilat declaracions ", sentenciava. I feia extensible aquesta "exageració" a la resta d'acusacions, l'Advocacia de l'Estat i l'acusació popular que exerceixen els ultradretans de Vox.

A més, Arderiu ha retret a la Fiscalia que l'acusi "per qui és, i no pel que ha fet", argumentant que és "l'única acusada" que apareix en l'escrit del Ministeri Públic identificada amb el seu càrrec com a presidenta de l'ANC , quan durant el procés ja estava al capdavant del Parlament.

Sense anar més lluny, aquesta "exageració" s'apreciaria fins i tot en el fet que en el judici "es parla" que Forcadell va ignorar "set requeriments [del Tribunal Constitucional], però és mentida. Va rebre'n cinc, que són tres dels ue no n'importen dos ". "Es tracta d'exagerar o magnificar la seva conducta", retreia la lletrada, recordant a més que "el Govern de l'Estat havia desobeït fins a 34 ocasions diverses sentències del Constitucional".

Els advocats Andreu Van den Eynde (Junqueras i Raül Romeva) i Xavier Melero (Joaquim Forn) sí que han reconegut que l'únic que podria donar-se per provat és un delicte de desobediència, si bé Arderiu el negava, i argumentava que des de fa anys s'ha "criminalitzat" l'actuació del Parlament.

El "greuge comparatiu" respecte als seus companys de la Mesa, processats davant el TSJC

Fins ara, les intervencions dels lletrats s'han complementat per desmuntar les acusacions per rebel·lió, sedició i malversació, si bé el cas de Forcadell presenta diverses particularitats. No formava part del Govern, no se li imputa malversació -com sí passa amb tots els membres de l'Executiu català-, si bé el seu cas està en mans del Suprem, i no del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que sí que jutjarà els seus companys a la Mesa del Parlament que van afavorir la tramitació de les lleis de ruptura en els polèmics plens del 6 i 7 de setembre de 2017.

Per a Arderiu aquest últim fet suposa un "greuge comparatiu", ja que els processats davant del TSJC s'exposen a acusacions per desobediència, que es castiga amb inhabilitació, i no amb penes de presó. La Fiscalia justifica la seva petició de 17 anys de presó, la mateixa que per a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, i un any més que els membres del Govern, llevat Oriol Junqueras (25 anys), afirmant que va tenir un paper de lideratge en aquest "cop d'Estat".

No obstant això, la seva defensa negava la major: "No va autoritzar el referèndum, no va arengar les manifestacions violentes, ni a què hi hagués violència, i el que no se'ns pot dir és que el seu paper fonamental és la creació d'aparença de legalitat" del referèndum.

Les lleis aprovades pel Parlament en aquestes dues jornades, incidia Arderiu, van ser presentades pels grups, i l'única opció de la Presidència era tramitar-les. Aquesta ha estat una de les claus de la seva defensa (i de la seva estratègia a l'hora de demanar la compareixença de testimonis): afirmar que Forcadell no podia entrar en el contingut de les lleis, i que el seu rol com a presidenta exigia que permetés la seva tramitació .

Amb tot, la defensa Forcadell donava per reproduïts els arguments de la resta de parts per negar la rebel·lió i la sedició -el delicte que aprecia la Fiscalia-, i dedicava les seves últimes paraules a anunciar que, com la resta de lletrats, conclòs el judici demanarà que Forcadell surti en llibertat, després de 446 dies a la presó provisional.