Biòleg de formació, guionista del documental Las cloacas de interior i autor de Les clavegueres de l’estat, Jaume Grau té la mà trencada en submergir-se en els racons més foscos de la política d’aquest país. D’això i de molt més ha parlat Grau, entrevistat al programa La Klau de Públic TV per la periodista Esperanza Escribano i el politòleg Guillem Pujol, ara que la seva publicació ja va per la quarta edició. En el seu llibre, l’autor explora les tècniques de la guerra bruta en democràcia a l’Estat espanyol i obre el focus del documental, incloent-hi una extensa radiografia de les clavegueres que engloben les institucions policials, judicials i administratives i actors polítics de primera línia.

Què són les clavegueres? "Un grup de gent destinat a intentar fer maniobres que no es poden fer dintre de la legalitat i que tenen com a objectiu defensar determinats interessos", explica. Segons aquest especialista, les entranyes del poder no tenen color, partit o càrrec. Es tracta d’una "família d’interessos" on conflueixen el poder econòmic que es beneficia de l’estructura de l’Estat, dels serveis públics, i que necessita de fiscals, funcionaris i tot un sub-estat destinat a "defensar-se a si mateix", diu Grau. I per Grau, l’Estat espanyol és tot un cas d’estudi: "Aquí no cal fer sonar la corneta per convocar a la gent a l’acció bruta perquè la gent ja hi participa. En algun moment, les clavegueres s’estenen com una taca d’oli fins tapar-ho tot".

El Govern recentment destronat per la moció de censura ha estat en el punt de mira de les investigacions contra la guerra bruta. Per a Grau, el mateix concepte ha quedat desvirtuat durant les últimes legislatures: "El Govern de Rajoy va suplantar les clavegueres de l'Estat. Ja no tenien sentit quan feia el mateix que havien fet les clavegueres". I qui subverteix la norma, ho fa per un bé major que justifica l'acció: "La gent que practica la guerra bruta se sent emparada per un bé superior. La unitat d'Espanya, per exemple".

Insisteix en que en aquest inframón de la democràcia no existeix tal cosa com l’eix esquerra-dreta: "Costa veure quina és la ideologia d’aquesta gent, si és conservadora o progressista. En el moment en que algú creu que l’Estat és la seva família, ja no importa això, importa salvar la família".

Dels GAL a Cifuentes

Les clavegueres hi han estat sempre, explica Grau, qui lliga aquesta estructura als anys de dictadura: "El Govern tem a les clavegueres i les necessita a parts iguals. I els que hi treballen, ja es cuiden de tenir informació compromesa sobre els seus propis tutors", apunta. A l’autor no li cal fer retrospectiva entre els opacs anys posteriors a la transició per posar exemples: "Només cal mirar el cas de Cristina Cifuentes. En el moment en que s’amenaça la continuïtat del PP a Madrid i ella no dimiteix, surt a la llum pública una gravació. Una vergonya privada que algú va considerar que podia ser d’utilitat algun dia", diu, referint-se a les imatges on es veia a Cifuentes emportar-se una crema d’un supermercat sense pagar-la.

Impossible no parlar del paramilitarisme de Felipe González quan es parla de guerra bruta: "Quan el jutge Garzon investigava els GAL, un grup de policies s’encarregava de buscar-li les pessigolles. I no era un adversari polític, només algú que generava problemes al Govern". I, tal com ha recordat Grau, qui entra a les clavegueres a posar-hi llum, pot patir les represàlies. L’autor del llibre relaciona directament algunes decisions de Pedro Sánchez en la formació del nou executiu amb aquells fets: "L’actual ministra de defensa, Margarita Robles, havia de ser ministra d’interior i no ho és. Per què? Doncs perquè ha sofert una forta oposició de la Guàrdia Civil per intentar anar fins al final del cas contra els GAL quan era secretària d’Estat de justícia”, opina l’autor.

La periodista Esperanza Escribano entrevista a Jaume Grau al programa 'La Klau' de Públic TV.

La guerra bruta també arriba a la política catalana: "Arriba amb la consulta a Arenys de Mar, amb la reunió a la Camarga... Comença amb la irrupció de Rajoy el 2011, amb una plana policial renovada" que, segons Grau, tenia com un dels principals objectius fer front al cas Gürtel. Tot i les clavegueres, l’autor no creu que els grans beneficiaris d’aquestes tècniques s’hagin enemistat amb el transcurs del procés: "Les elits catalanes i espanyoles no s’han trencat", diu, però sí que s’han quedat "sense representant polític" després del tomb de l’espai convergent cap a la independència.

Política exterior agressiva

Les clavegueres, existeixen a tots els països? Grau opina que no. I les seves arrels depenen del tarannà de la política exterior del país: "Quan els objectius no són de domini sinó de pau, no tens la necessitat de defensar-te. Aquells que no tenen polítiques exteriors agressives no tenen guerres brutes", exposa. Perquè una dels principals objectius de les clavegueres, segons les tesis de Grau, és posicionar mentires, les famoses fake news: “No importa que es demostrin que són falses perquè el mal el fan en un moment determinat”.

En aquesta línia, Jaume Grau destaca el paper que han jugat els mitjans de comunicació de l’Estat espanyol: "També tenen els seus interessos particulars. Els mitjans han sobreviscut gràcies als crèdits que els han proposat els bancs, aconseguits amb l’ajut del Govern de torn, qui hauran rebut un tractament determinat per la seva acció. El món de la comunicació no queda al marge", explica.

Nou executiu espanyol i nous reptes. Un d’ells, precisament, la neteja d’aquest clavegueram. Tot i que l’autor creu que Sánchez té els dies comptats per un possible repunt de crisi econòmica que limitarà la seva acció social, Grau té clar quin seria el seu consell per posar-se a treballar al subsòl de la democràcia: "Simplement, caldria depurar els membres que han estat actius en aquesta línia. Nomenar un nou fiscal general de l’Estat i un cap de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil al qual no se li donin instruccions des del ministeri”.