Aquest dimarts serà un dia històric pel català. D'una banda es podrà començar a parlar al Congrés i de l'altra els 27 països membres abordaran la seva possible oficialitat a la Unió Europea. Tot plegat suposa un punt d'inflexió en les converses que manté l'independentisme amb el PSOE per investir Pedro Sánchez com a president del Govern espanyol.

Tot i el pas endavant que suposa l'entrada de la llengua al Congrés després d'anys d'intents frustrats -juntament amb l'aranès, el gallec i el basc-, l'oficialització a la UE es preveu més complicada i pot embarrancar les negociacions amb ERC i Junts. Estats com Suècia i Finlàndia han expressat les seves reticències enmig d'un clima general poc favorable a l'aprovació exprés que pretén el Govern espanyol.

En qualsevol cas, la Generalitat, els partits independentistes i entitats com Plataforma per la Llengua pressionen perquè es reconegui una llengua amb 10 milions de parlants repartits en diferents territoris, incloent Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, la Franja, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer.

Això suposa que, en cas de fer-se oficial, el català estaria a la meitat de la llista segons nombre de parlants, per davant d'idiomes com el búlgar (vuit milions), el finès (cinc milions), el croat (4,3), el lituà (tres) i fins i tot l'anglès, que després del Brexit només compta amb els 5,5 milions de parlants d'Irlanda. 

Una realitat al Congrés

Tot i això, el que sí que representa un pas endavant, tant per la llengua com per les negociacions, és l'inici de l'etapa plurilingüe al Congrés. Aquest dimarts i dimecres tindrà lloc un ple extraordinari en què s'aprovarà la reforma del reglament registrada pel PSOE, Sumar, ERC, EH Bildu, el PNB i el BNG per facilitar el seu ús. Junts no la va firmar però té previst donar-hi suport.

Fins i tot abans de la modificació del reglament ja es podrà parlar en català a la Cambra Baixa, una realitat relegada fins ara tan sols al Senat. Precisament s'adoptarà un sistema de traduccions similars a aquesta altra cambra per tirar endavant una activitat normalitzada en les quatre llengües. 

Tot plegat forma part dels acords entre els partits del Govern de coalició i els nacionalistes per fer presidenta de la cambra la socialista Francina Armengol, expresidenta del Govern balear.

La Generalitat reclama "el reconeixement d'un dret"

Malgrat això, l'oficialitat de català, basc i gallec a la UE compta amb més obstacles, la majoria dels quals presents històricament. Un d'ells és el temor que això pogués obrir una onada de reclamacions a d'altres territoris o el cost que això suposaria per les arques comunitàries. Espanya ja ha dit que n'assumiria el cost.

"El que està sobre la taula és el reconeixement d'un dret, de 10 milions de catalanoparlants, i aquest dret ha de prevaldre per sobre d'altres consideracions, per nosaltres menors, com el cost residual, els temors d'allaus de peticions d'altres llengües o les pressions de caràcter polític o ideològic". Així ha respost en una entrevista a Catalunya Ràdio la consellera d'Exteriors de la Generalitat, Meritxell Serret, als principals dubtes expressats pels Estats comunitaris.

Davant les reticències que alguns dels 27 membres van expressar en la reunió preparatòria de la cimera del Consell d'Afers Generals del Consell de la UE, divendres passat, s'allunya la previsió que l'oficialitat es pugui aprovar aquest dimarts mateix, com vol el Govern espanyol en funcions. La votació s'ha d'aprovar per unanimitat.

Es tracta d'un tempo proposat per complir amb els terminis plantejats pels partits independentistes, especialment Junts, que ha insistit en la necessitat de "cobrar per avançat" els acords d'una hipotètica investidura.

La consellera Serret també va afirmar que l'objectiu de la Generalitat és que el català sigui oficial a Europa "el més aviat possible", i que no sap si s'ha de "dilatar o no", però que el que cal evitar és una rebaixa de la proposta. Serret exigeix al Govern espanyol en funcions que faci "el màxim" perquè l'oficialitat s'aprovi.

Per la seva banda, el Govern espanyol en funcions ha remarcat, en boca del ministre Félix Bolaños, que "està fent tot l'esforç i totes les gestions a tots els nivells" per aconseguir que el català esdevingui llengua oficial. Ho ha dit en declaracions a la premsa durant una visita a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, a Barcelona, recollides per l'ACN.

Les reclamacions per l'oficialitat s'han fet sentir arreu de les fronteres dels estats membres, amb missatges com el que el president Pere Aragonès ha adreçat a través de les pàgines de diversos diaris internacionals: "És una gran oportunitat per corregir la greu anomalia històrica que representa que milions de ciutadans europeus no tinguin garantits els seus drets lingüístics", va afirmar.

També figures de renom com l'entrenador del Manchester City, Pep Guardiola, i l'actor Sergi López han reclamat el "sí" dels països europeus -especialment Suècia i França- amb vídeos promoguts per Plataforma per la Llengua.

Precisament, l'entitat s'ha reunit aquest dilluns amb la representació permanent d'Espanya a la UE per abordar nous arguments en defensa de l'oficialitat. Plataforma per la Llengua defensa que "el cas català és un cas singular i mereix una anàlisi específica", i ha explicat que la representació espanyola ja disposa de tots els arguments per defensar-ho davant dels 27.

Boicot del PP

D'altra banda, són diverses les veus que estan criticant que el PP s'ha llançat a una campanya per dinamitar les negociacions. El portaveu de Sumar, Ernest Urtasun, ha denunciat el "boicot" d'Alberto Núñez Feijóo, segons recull l'ACN.

En roda de premsa a la seu del partit, Urtasun ha afirmat que el PP està "demanant als seus col·legues conservadors a Europa que no permetin que aquest reconeixement es produeixi demà". Per això, el portaveu ha "exigit" a Feijóo que "cessi immediatament el boicot als interessos del seu país a Europa", i s'ha mostrat esperançat que els treballs avancin aquest dimarts a la reunió de ministres europeus perquè el català, el basc i el gallec "aviat" puguin ser llengües de ple ús.