Público
Público

Interior cessa Josep Maria Estela com a comissari en cap dels Mossos

La seva etapa al capdavant del cos tot just s'haurà allargat 10 mesos. Ja feia setmanes que la tensió amb el Departament d'Interior anava a més i les diferències en l'elecció dels nous comissaris ha estat el detonant final. Fins a final d'any el relleva Eduard Sallent, que era el número dos dels Mossos i amb qui Estela tenia profundes diferències

El comissari en cap dels Mossos, Josep Maria Estela, al seu despatx de la seu principal del cos policial al Complex Central Egara, on es va fer l'entrevista.
El fins aquest dilluns comissari en cap dels Mossos, Josep Maria Estela, al seu despatx de la seu principal del cos policial al Complex Central Egara.  D.I.

L'etapa de Josep Maria Estela al capdavant dels Mossos d'Esquadra s'haurà allargat tot just 10 mesos. Després de setmanes d'una tensió creixent amb el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, una reunió celebrada aquest dilluns a la seu del Departament ha suposat el seu cessament com a comissari en cap de la policia catalana, càrrec al qual va arribar el desembre passat, arran de la destitució de Josep Lluís Trapero

El fins ara número dos dels Mossos, el comissari Eduard Sallent, n'assumirà el lideratge fins a finals d'any, mentre que Estela passarà a ser cap de la Regió Policial de Ponent. La difícil relació entre els dos ha estat un dels elements que ha desgastat el mandat del fins ara comissari en cap de la policia catalana. La idea és reestructurar la cúpula dels Mossos al desembre i la intenció d'Interior seria situar-hi una dona al capdavant. Fins aleshores, segons ha comunicat el Departament, "tant la Prefectura com la resta de comandaments del cos seguirà treballant de forma col·legiada i impulsant nous projectes que mantenen la prioritat de servir la ciutadania".

El detonant del cessament d'Estela ha estat el procés de selecció de sis comissaris del cos, culminat la setmana passada amb l'elecció de quatre dones i dos homes, com volia Interior per avançar en la feminització del cos, una aposta estructural del Govern. Estela, en canvi, es decantava per quatre homes i dues dones o, a tot estirar, tres i tres. Els nous comissaris començaran a exercir a partir del desembre, un cop superin el curs d'adequació pertinent. Ja feia mesos, però, que les diferències entre les dues parts eren importants i el fins avui comissari en cap havia denunciat a través del seu entorn una excessiva "ingerència política" per part del Departament.

La decisió d'Interior, que han executat aquest dilluns el conseller Elena i el director general de la Policia, Pere Ferrer, arran de la negativa d'Estela a dimitir, respon fonamentalment a dues qüestions. Una són aquestes discrepàncies sobre la feminització del cos i l'altra són les tensions que ha generat el lideratge d'Estela, que va viure un dels capítols més intensos el juny, quan va amenaçar de dimitir si Interior no cessava Eduard Sallent com a número dos.

Eduard Sallent, el nou cap dels Mossos, ja havia liderat el cos policial durant l'etapa de Miquel Buch com a conseller

En aquell moment, el comissari en cap va manifestar que havia perdut la confiança en Sallent, però a l'hora de la veritat Interior no va atendre la petició d'Estela i, de fet, ara Sallent el relleva al capdavant del cos, almenys temporalment. El nou líder policial dels Mossos està ben connectat amb el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena. I, de fet, ja havia estat al capdavant dels Mossos durant l'etapa de Miquel Buch com a conseller, en la presidència de Carles Puigdemont.

Divendres es va produir una reunió amb el conseller per abordar l'elecció dels sis nous comissaris. Dels 34 intendents que es van presentar al concurs, 12 van obtenir la màxima nota, i d'aquests, quatre eren dones. El conseller va apostar per promocionar aquestes quatre dones i dos homes, però Estela apostava per escollir quatre homes i dues dones, argumentant que fer el contrari podria suposar problemes interns. La feminització del cos és justament un dels objectius troncals d'Elena al capdavant del Departament d'Interior, i des d’Interior no entenen que Estela no el portés a la pràctica a la primera de canvi tenint en compte que ell també l'havia expressat en públic.

Estela s'havia queixat d'una "ingerència política"

Segons va transcendir a través de diversos mitjans, ja feia mesos que Estela hauria lamentat que notava una "manca de capacitat de liderar" i de "prendre decisions en àmbits de la seva responsabilitat dins del cos" arran de la suposada ingerència d'Interior. En aquest sentit, es considera que el fins ara comissari en cap dels Mossos tenia el suport de bona part dels comandaments policials, mentre que el seu substitut, Eduard Sallent, tindria millors connexions polítiques.

La crisi entre tot dos s'hauria gestat perquè Estela considerava que el seu segon havia establert una línia directa amb el poder polític que "sobrepassava les seves funcions" i s'hauria traduït en diferències importants a l'hora de prendre decisions estratègiques. De fet, ara mateix Sallent i la intendent Rosa Bosch ja havien assumit algunes decisions operatives.

La decisió de situar Sallent com a cap temporal dels Mossos té la seva lògica, atès que era la persona de major rang que quedava a la prefectura del cos, després d'Estela. Les altres dues integrants són la intendent Rosa Bosch -una de les seleccionades per ser comissària, càrrec que no podrà exercir fins al desembre- i la inspectora Montserrat Escudé.

Mentre que des d'Interior han assenyalat que Estela no s'hauria adaptat al càrrec, l'entorn del comissari en cap hauria lamentat un intent d'ingerència política que va més enllà de la "raonable subjecció a les polítiques públiques". En aquest sentit, el sindicat policial SICME, de comandaments del cos de Mossos d'Esquadra, va expressar aquest diumenge el seu suport a Josep Maria Estela. L'organització va advertir que calia "estabilitat i continuïtat, així com respecte a la prefectura del cos", i que no toleraria que es posi en dubte la professionalitat d'Estela.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?