Dolors Bernabeu trenca a plorar res més s'acosta al monument a les víctimes de l'accident del metro. 43 rellotges marquen la fatídica hora de l'accident en què van morir 43 persones i altres 47 van resultar ferides. S'amaga darrere unes ulleres de sol i s'eixuga les llàgrimes amb un mocador mentre diu "no puc parlar". El seu marit, Emilio Martínez, l'agafa de la cintura i l'abraça. Té la mirada perduda on els rellotges donen tres minuts de la una. "És dur, però anem a vindre sempre", ens explica Emilio, qui reconeix que "cada any el porto pitjor, això no se supera".

Emilio i Dolors van perdre alguna cosa més que una filla un 3 de juliol de 2006. Maria Pilar Martínez Bernabeu tenia 27 anys quan va agafar l'últim tren de la seva vida. Estava embarassada i els seus pares ho recorden, indignats. "Ho estan fent tot malament, des del principi sempre han volgut tapar-ho. És molt dur".

Lluny de l'escena, lluny de l'acte, un jove plora i s'abraça a una noia que també plora. Manuel ens diu que no vol fotos. No cal més. Ens demana que respectem el seu dolor. Manuel va perdre a la seva cosina Eva Moles González. Tenia 24 anys. Parla amb ràbia i ho explica com si ho estigués vivint hui mateix. "Vaig arribar aquí cap a les tres de la tarda. Ningú no sabia res. Ningú no em deia res. Em vaig recórrer tots els hospitals i ja a última hora de la tarda vaig anar als jutjats on ens van dir el que passava". Manuel no amaga les llàgrimes: "venir aquí són molts records, són sentiments, són moltes coses. Vinc aquí tots els anys, he anat a manifestacions, però ho porto fatal". No amaga el seu malestar perquè creu que "volen tapar-ho tot, espolsar-se la merda, no es volen responsabilitzar del que s'han de responsabilitzar".

L’arxiu de la causa fa reviure el malson

Són només dues històries, dos testimonis que mostren que al dolor per la pèrdua dels seus éssers estimats s'afegeix la impotència i la ràbia pel que consideren un intent de "tapar-ho tot". I és que l'acte de hui estava previst que fos en la intimitat, lluny de les càmeres, dels mitjans, però la decisió del jutjat d'arxivar la causa els ha fet reviure el malson que viuen des de fa 11 anys.

Rams de flors al peu del monument que recorda les víctimes de l'accident del metro de València. / PACO BELTRÁN

Rosa Garrote, presidenta de l'Associació Víctimes del Metro 3 de Juliol (AVM3J), assegura que "lamentablement seguim tenint els mateixos dubtes i inquietuds que el 2006". És la seva resposta a la titular del Jutjat d'Instrucció 21 de València, Neus Molina, per a qui la responsabilitat de l'accident del 3 de juliol va ser única i exclusiva del maquinista, per la qual cosa no és procedent seguir amb la investigació.

Garrote defensa que fins i tot la Fiscalia considera necessari seguir investigant i que la jutgessa se cenyeix només al conductor com a responsable de la tragèdia però oblida "la falta de mesures de seguretat o la responsabilitat de l'empresa i els seus directius".

Tant l'Associació de Víctimes del Metro 3 de Juliol com la Fiscalia han recorregut davant l'Audiència de València la decisió de la jutgessa d'arxivar el cas de l'accident amb l'argument que s'obri la investigació a altres possibles motius i altres responsables, ja que per Garrote, és "increïble" que la jutgessa demani l'arxiu "sense tenir totes les proves".

"La jutgessa s'obstina només en la velocitat i en el conductor, ni tan sols contempla la prevenció de riscos laborals", que és precisament la línia acusatòria oberta tant per la Fiscalia de València i per l'associació, aclareix la presidenta de l'associació.

En aquest sentit considera que hi ha un punt determinant i és referent al perit, ja que és "incompatible que qui va autoritzar la desconnexió del sistema, sigui qui ha d'analitzar el compliment de les mesures de seguretat".

‘Prime Time’, el monument d’homenatge

Prime Time és obra de l'artista alemanya establerta a València Anja Krakowski, un monument que es va inaugurar al novembre de 2016 per retre tribut als morts en el pitjor accident de metro ocorregut a Espanya. L'obra es troba just en el punt on hi ha la corba on es va produir l'accident.

Hui molts ciutadans sense cap vincle s'han acostat fins allà per manifestar el seu suport als familiars que han dipositat flors i no han amagat el seu malestar per la decisió judicial que suposa reobrir unes ferides que per a ells mai es van a tancar definitivament.