El passat mes de juliol, l'assemblea general ordinària de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya va acordar nomenar Laia Bonastra com a presidenta de l'entitat en substitució de Guillem Llorens, al capdavant de la mateixa els darrers sis anys. El cooperativisme, un moviment amb un arrelament profund a Catalunya, i amb una gran acceptació pel seu impacte social i la seva aspiració a assolir un sistema econòmic més just, posant les persones al centre de la decisió, té alguns reptes pendents. Així ho constata el darrer 'Baròmetre Cooperatiu' de la mateixa federació, que mostra la necessitat de fer un salt d'escala empresarial.

El baròmetre evidencia una disminució de la xifra de cooperatives que han incrementat les seves plantilles. Alguns experts del sector insten a transformar la bona fama i la reputació d'aquestes entitats en impacte econòmic. Per aconseguir-ho, reclamen que el sistema cooperatiu vagi més enllà de la fidelització dels convençuts i es visibilitzi cap a l'exterior. De tots aquests desafiaments, parlem amb la presidenta de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, Laia Bonastra.

A què respon aquest canvi de presidència al capdavant de la Federació?

Com ja havíem acordat, a l'inici de la legislatura d'aquest consell rector, a mitjan mandat s'havia valorat fer un relleu formal a la presidència de la federació. Ha estat una decisió molt natural, fruit d'un model de responsabilitat col·legiada i compartida que hem treballat.

Com definiria la situació actual del cooperativisme a Catalunya?

El cooperativisme català es troba en un molt bon moment. Actualment, estem immersos en un any de celebració, el del 125è aniversari, el qual ens donarà una gran visibilitat i representativitat al cooperativisme de treball. A més, hem comprovat que dins de l'economia catalana hi ha sectors, com el de la cultura, l'atenció a les persones o les energies renovables, en els quals el cooperativisme té força pes.

Des de la federació tenim molts projectes engegats, que ens permeten anar sumant i avançant cada dia per què els valors cooperativistes siguin una base sòlida del model econòmic del nostre país. Continuem fent passes per mostrar que el concepte del treball que proposem és un model de futur i de sostenibilitat: des de posar les persones al centre, tenir cura del nostre entorn i la implicació.

Quins reptes principals té al endavant?

Transformar i cooperativitzar la societat! Cal que en siguem més els que fem entendre al màxim nombre de persones la nostra proposta socioeconòmica, explicant que es tracta d'un model innovador, eficient, transformador i divers des del punt de vista sectorial, territorial, interseccional, dimensional i d'impacte socioeconòmic. Hem de saber transmetre que el moviment cooperatiu i les seves iniciatives són un aliat per aconseguir més ràpidament aquests canvis socials i econòmics que estem convençudes que són tan necessaris. Les claus són l'enfortiment de les cooperatives, la representativitat i la visibilitat.

A més, aquest any hem creat un espai transversal per detectar els principals reptes i necessitats de les cooperatives catalanes, i pensar col·lectivament accions que contribueixin a resoldre'ls. A través de diverses sessions en tots els territoris, hem detectat i prioritzat dos dels reptes clau del cooperativisme a casa nostra: Millorar el procés de creixement de les cooperatives, posant el focus en la fidelització i la pertinença, i reforçar la sostenibilitat econòmica de les cooperatives, equilibrant la dependència de les subvencions públiques.

Quines són les relacions que voleu enfortir?

Com a federació, tenim un rol important pel qual respecta a incidència, representativitat i visualització del cooperativisme. Hem de ser proactives en la incidència, tant pel que es refereix a polítiques socials, com econòmiques i legislatives, en l'àmbit català i de l'Estat espanyol, per tal d'incrementar la transformació social i democràtica del model econòmic i amb uns nivells transversals de territori als sectors clau i en les esferes d'interseccionalitat i diversitat.

Hem de tenir relació amb el Govern, mitjançant transversalitat amb la resta dels seus departaments, amb els grups parlamentaris i altres agents polítics claus en l'àmbit territorial. A més a més, continuar enfortint les relacions amb els agents de l'Economia Social i Solidària (ESS) i de fora d'aquesta.

Com hauria de ser la relació amb l'administració pública, tenint en compte que el cooperativisme té un gran impacte social?

Hauria de ser una relació de sumar, de co-construcció de política pública, de teixir aliances i de compartir objectius comuns. La promoció i difusió del cooperativisme també són una responsabilitat pública. Jo li demanaria a l'administració pública que promogués el cooperativisme, un moviment amb tant d'impacte i amb tant de pes, i que se li destinin els recursos que mereix.

Aquests darrers anys creiem que s'ha fet una bona feina conjuntament amb l'administració, on la voluntat ha anat in crescendo. Esperem que en el futur es mantingui i així siguem capaces de veure si aquesta feina ha donat bons resultats.

El 84,75% de les cooperatives ha rebut ajuts o subvencions, majoritàriament de la Generalitat i l'administració local, i especialment n'han percebut les entitats d'iniciativa social. La dependència de l'administració pública genera preocupació entre aquestes?

Que una majoria de cooperatives rebin ajuts o subvencions de l'administració pública en cap cas vol dir que depenguin exclusivament d'aquestes. De fet, per exemple en el cas de les cooperatives d'iniciativa social, no es tracta d'una subvenció si no és la prestació del seu servei. Les cooperatives estem contentes que existeixin programes destinats al cooperativisme i, lògicament, poden tenir un pes als comptes de resultats de les cooperatives.

Les cooperatives en som conscients i ja vetllem per mantenir els equilibris econòmics, així i tot la federació compta amb instruments per ajudar a millorar la sostenibilitat econòmica de les cooperatives, equilibrant la dependència de subvencions públiques.

Com es pot transformar en impacte la bona fama i reputació de les cooperatives per fer un salt d'escala cap al ciutadà?

Afortunadament, els consumidors són cada vegada més sensibles a un seguit de valors que van més enllà del producte tangible, com són l'impacte en el territori i la proximitat, la qualitat, la interseccionalitat o la diversitat. Justament, coincideixen amb els valors que promovem des del cooperativisme.

Com valoren el canvi de Govern a la Generalitat. Creuen que faran una aposta per l'economia social i solidària?

És evident que ens trobem davant d'un canvi polític al nostre país. Els últims anys s'han tingut molt més en compte temes relacionats amb l'economia social i solidària i el cooperativisme i s'ha invertit en aquesta línia. Ara no sabem què passarà, però des de la federació creiem que s'ha de continuar invertint i promovent en una economia diferent. També ens cal veure com podem enfortir o contribuir a enfortir les cooperatives, per si no ens trobem en un escenari d'aquest tipus en aquests moments o en el futur. Aquest és un dels reptes més grans.

Des del consell rector de la federació estem contentes que s'hagi nomenat una Direcció General d'Economia Social i Cooperatives, ja que són molts els projectes, idees i temes que tenim esperant sobre la taula. Volem seguir coconstruint política pública, com hem fet darrerament amb les diferents direccions generals, i desitgem que es continuï fent des del Govern de la Generalitat una aposta pel model cooperatiu i amb visió estratègica a llarg termini. El nou director general [David Bonvehí] és un gran coneixedor del cooperativisme, ja que hi ha estat vinculat i esperem tenir espais amb ell per construir respostes als reptes actuals i futurs del cooperativisme.