Una campanya "en positiu". Això és el que ha promès el PP de cara a les properes eleccions del 21 de desembre. No obstant això, el govern central ha començat ja a fer servir la tàctica de la política de la por: si guanyen una altra vegada les formacions independentistes, no hi haurà creixement econòmic ni recuperació de l'atur, vénen a dir.

Així es dedueix de les intervencions públiques dels membres de l'Executiu en aquesta última setmana. Va ser el propi Mariano Rajoy el primer a marcar la línia argumental. "Si comença la normalitat, la previsió de creixement passarà d'un 2,3 a entre un 2,8 o un 3%", va augurar el dimarts en una entrevista en la Cadena COPE. En la seva conversa amb Carlos Herrera, a més, el president del govern va demanar a tots els espanyols que no boicotegin els productes catalans ("si no, els empresaris catalans sofreixen dues vegades", va argumentar) i va desitjar que tornin totes les empreses que, gràcies a un decret de Moncloa, van canviar la seva seu social i fiscal i van sortir de Catalunya en qüestió d'hores.

L'endemà va ser el titular d'Economia qui va seguir parlant sobre els mals que la "crisi" catalana havia provocat en el sector. "Si el tema de Catalunya no estigués damunt de la taula, la prima de risc espanyola estaria més baixa: en comptes d'en 115 punts bàsics, estaria a l'entorn dels 85 o 90 punts", va assegurar. I va anar fins i tot més enllà: "Si no haguéssim tingut aquesta situació, les agències de rating haurien elevat la nota d'Espanya i estariem en notable o notable alt", va sentenciar Luis De Guindos en la seva compareixença a la Comissió d'Economia del Congrés. De la mateixa manera que Rajoy, va augurar també un creixement del 3% pel 2018, ja que confia que els comicis del 21-D "donin un respir i un clima de major normalitat" a la situació actual.

Ja el divendres va ser el portaveu de l'Executiu central l'encarregat de presumir dels informes de l'OCDE i el FMI sobre les perspectives de l'economia espanyola. "Espanya és el país que més ha reduït la taxa d'atur en l'últim any", va dir parafrasejant a la ministra del ram, Fátima Báñez, dies abans. "S'ha reduït l'atur en 603.000 persones, la qual cosa suposa el 17,8% del descens de l'atur en tot el conjunt de l'OCDE", va seguir Íñigo Méndez de Vigo, augurant que el Govern complirà la seva previsió d'aconseguir 20 milions de treballadors l'any 2020.

De la mateixa manera, el també titular d'Educació va exhibir com un triomf les previsions del Fons Monetari Internacional, que situen en el 3,1% el creixement d'Espanya en el 2018, molt per sobre del 2,3 enviat pel govern espanyol a Brussel·les. "El president ja va celebrar la previsió dient que fins i tot podria arribar al 3% si es normalitza la situació política a Catalunya", va recordar Méndez de Vigo. I va afegir: "En aquest cas, l'economia espanyola tornaria a crear més de 500.000 llocs de treball", va prometre.

Davant d'aquestes xifres, el portaveu governamental va contraposar justament les contràries: les que, segons ell, ha provocat l'actitud del govern de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras intentant proclamar una declaració unilateral d'independència (DUI) a Catalunya. "La rebaixa de les previsions del Govern enviades a la Comissió Europea contenen la influència de la situació política de Catalunya: la incertesa i la inseguretat jurídica van tenir impacte a Catalunya i ho segueixen tenint", va afirmar. Després, va enumerar les 2.500 empreses que havien sortit de Catalunya, la caiguda de l'ocupació hotelera (un 7% en ocupació i un 13% en facturació, segons les seves xifres), la de les vendes (entre un 20 i un 30%), la del sector tèxtil i la venda d'automòbils (també al voltant del 30%) i la falta de confiança inversora de països com els EUA o Alemanya.

"L'atur a l'octubre va tenir la pujada més alta a Catalunya des del 2008 i es van perdre 1.259 autònoms, mentre Madrid va guanyar 2.375", va continuar Méndez de Vigo, agafant-se al discurs de la por. "D'aquí la importància del 21-D: Catalunya en mans dels secessionistes no té futur", va etzibar des de la seva  tribuna a  Moncloa. "Es tracta de recuperar el dany causat. Hem perdut cinc anys. No perdem quatre més", va dir.

No és la primera vegada que el govern espanyol utilitza l'economia per acoquinar  l'electorat... o l'oposició. El PP, que sempre s'ha titllat a si mateix com el millor "gestor", va utilitzar també aquesta excusa per intentar pressionar el PSOE per a que donés suport als Pressupostos Generals de l'Estat -PGE- del 2017. No ho va aconseguir, però aquest mateix argument utilitzarà ara el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, per tornar a adreçar-se al PNB de cara a l'aprovació dels comptes del 2018, que ja arriben amb retard: "Tenir uns pressupostos és bo per a tothom, no només pel Govern", defensa.

Abans d'això, l'Executiu de Rajoy va fer servir la política de la por per alertar, abans de les eleccions del 26-J, dels "efectes negatius, profunds i intensos" -en paraules de De Guindos- que tindria un govern de Podemos. I, més recentment, tant per carregar contra la celebració del referèndum de l'1-O o, fins i tot, per defensar l'aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola a Catalunya. De no fer-ho, resava l'exposició de motius de l'acord, la possible independència de Catalunya comportaria un "empobriment de l'economia d'entre el 25 i el 30%".

Així les coses, tot apunta al fet que bona part de l'argumentari dels conservadors de cara al 21-D estarà basat no només en la recuperació de la "normalitat" i la "convivència" o en la defensa de la "llei", la "Constitució" i la "igualtat" i "unitat d'Espanya". El PP, en campanya, parlarà d'economia. I molt.