El Govern preveu aprovar abans que acabi l'any el pacte nacional de la salut mental, segons ha anunciat aquest dijous el president de la Generalitat, Salvador Illa. Ho ha fet durant la inauguració de la VIII Jornada de la Xarxa de Salut Mental del Parc Sanitari Sant Joan de Déu. El president ha explicat que el pacte és la "primera estratègia" que es fa a Europa que inclou tots els departaments, entitats, municipis i societat civil per oferir un "abordatge integral" de la salut mental.

Illa ha expressat el compromís del seu Executiu de desenvolupar aquest pla "en tots els seus àmbits" al llarg de la legislatura. La jornada celebrada a Sant Joan de Déu coincideix amb la commemoració aquest dijous del Dia Mundial de la Salut Mental.

El pacte el va impulsar l'anterior Executiu de Pere Aragonès després que el Parlament celebrés el 2021 un ple monogràfic per parlar de salut mental. L'hemicicle va votar llavors, per unanimitat, la creació d'un programa pe elaborar el pacte, encarregat de coordinar i vetllar per les polítiques de salut mental de tots els departaments.

En el seu discurs, Illa ha destacat la importància de donar visibilitat als problemes de salut mental i ha apuntat el repte d'atendre les persones amb trastorns mentals i els nous riscos en una societat canviant com l'actual. Per tot plegat, ha afirmat que el Govern es compromet a adaptar el sistema sanitari a aquesta realitat, també en l'àmbit de la salut mental. Ha afegit que s'ha de fer "amb recursos adients, professionals mèdics adients i amb activitat de recerca adient".

Una xarxa d'atenció i prevenció

En aquest sentit, ha manifestat que fa falta teixir una xarxa d'atenció al voltant de les persones amb malaltia mental que abordi la prevenció, les cures, l'atenció mèdica adequada, la recerca i l'atenció social. Illa ha reconegut que hi ha "força camí" a recórrer encara en aquest àmbit, també per eliminar l'estigmatització i la discriminació del col·lectiu de persones afectades per problemes de salut mental.

Entre els objectius per solucionar aquests problemes, ha situat el d'oferir acompanyament perquè no se sentin soles, perquè puguin estar integrades en l'entorn i reordenar la salut mental per aconseguir "més proximitat i més accessibilitat" arreu. Illa ha apuntat també a la importància de la recerca en aquest àmbit.

Sense diagnòstic precís

La realitat, segons ha explicat el director general del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, Sebastià J. Santaeugènia, és que la meitat de les persones que tenen un problema de salut mental no tindran un diagnòstic precís de la seva malaltia. Dels que sí tindran un bon diagnòstic, la meitat no tindran un tractament que sigui totalment eficaç al seu problema i d'aquells que sí en tinguin, només la meitat aconseguiran una remissió completa del problema. Per això, Santaeugènia ha afirmat que "només una petita part" aconseguirà l'èxit en la seva atenció.

El director general ha afirmat que des de Sant Joan de Déu treballen per canviar aquesta realitat i ho fan intentant donar una millor atenció i potenciant la recerca a través del nou Centre de Recerca i Innovació en Salut Emocional.