El Govern ha posat en marxa un pla "pioner" contra la violència obstètrica amb 7 milions i 50 accions que s'implementaran fins al 2028 que busca posar fi a pràctiques inapropiades, rutinàries o no pactades. Un dels procediments que estarà al punt de mira seran els parts. L'Executiu plantejarà que es respectin les recomanacions internacionals. Per exemple, en els embarassos sense risc que entren al grup 1 de classificació Robson les cessàries no haurien de superar el 15%. 

El programa, que es va començar a construir fa un any amb representants del sistema de salut, busca potenciar la participació de les dones en la presa de decisions i conscienciar el personal mèdic de la "violència institucional" que pot exercir un professional del sistema públic, quan es duen a terme, per exemple, episiotomies o ruptures de bossa artificials durant el part, però també la prescripció inadequada de medicaments o el llenguatge infantilitzador.

En un acte per a presentar el pla, la consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge, ha citat alguns exemples de violència obstètrica com ara ser medicada amb anticonceptius quan tens la menopausa o no explicar a les dones amb càncer l'impacte que tindrà sobre la seva vida sexual. "Estem donant resposta a un crit ofegat", ha dit Verge. A parer de la consellera d'Igualtat i Feminismes, aquest pla "serà capdavanter" en els estàndards internacionals de la Organització Mundial de la Salut (OMS) i del Comitè CEDAW ja que "és el primer Govern del món que aborda un pla de violència obstètrica".

Combatre la "visió masclista" dels sanitaris

El programa busca combatre la "visió masclista" dels sanitaris i incorpora, entre altres qüestions, un mòdul específic per formar en drets sexuals i reproductius. A més, es farà formació específica en diferents temàtiques com l'endometriosi i la millora del diagnòstic precoç, millora de l'atenció a l'anticoncepció, a la interrupció voluntària de l'embaràs, a la salut de les persones trans, salut mental perinatal i acompanyament pèrdua perinatal.

La formació no serà obligatòria per als prop de 2.500 professionals que s'encarreguen de l'atenció de la salut sexual i reproductiva del sistema públic i concertat.  

A banda de desplegar espais per assegurar una atenció al part en entorns no medicalitzats, s'incorporaran comissions clíniques sobre violència obstètrica a totes les regions sanitàries, la millora de l'accés a la fecundació assistida i accions per garantir l'atenció dels seus drets de les persones amb discapacitat, també, des de l'àmbit sexual i reproductiu.

Un pla que no busca "acusar sinó millorar"

El Govern ha admès que el terme "violència obstètrica" genera malestar en part del col·lectiu sanitari, però ha assegurat que no el pla no busca "acusar sinó millorar" la qualitat de l'atenció, en paraules del conseller de Salut, Manel Balcells.

En aquest sentit, Balcell ha detallat que "tot el que s'ha fet sistemàticament sense demanar permís, sense pactar-ho, sense informar, no estava bé". "Una episiotomia sense haver-ho pactat no és just", ha exemplificat Balcells, que ha posat l'accent en el respecte al part que "és un moment vital" que s'ha d'acompanyar i no dur a terme procediments que no són necessaris. "No pot ser que hi hagi més cesàries els divendres que els dilluns o abans de les festes de Nadal que després o que hi hagi parts induïts quan no toca", ha afirmat.

"El masclisme s'escola a tot arreu, no hi ha cap espai lliure i això dificulta la seva identificació com a problema perquè està tan naturalitzat que fa que no el veiem i que sigui invisible a professionals que l'últim que volen és generar violència a les persones que tracten", ha coincidit Verge.