Segons un estudi elaborat pel Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) i publicat aquesta setmana, el 67% dels metges nascuts fora de Catalunya i que exerceixen al sistema sanitari català vol millorar les seves competències en llengua catalana. Per això, el Govern oferirà formacions gratuïtes perquè professionals del sistema de salut pública de Catalunya aprenguin català i, d'aquesta manera, acabar amb el descens de l'ús de la llengua del país als centres sanitaris.

Segons han detallat el conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent, i el conseller de Salut, Manel Balcells, els cursos van dirigits a prop de 2.700 sanitaris de tots els àmbits del sistema de salut -metges, infermeres, llevadores, administratius, tècnics sanitaris, entre d'altres- i es duran a terme entre el pròxim mes de març i fins al mes de novembre.

Les classes de català seran en línia, especialment pensades per a la professió sanitària, i s'impartiran en horari laboral. "Per millorar l'atenció sanitària de la població cal fer-ho amb la llengua pròpia de les persones", ha defensat Balcells aquest dijous durant l'anunci de la iniciativa.

El Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya (Conforcat), ens que depèn del Departament d'Empresa i Treball, serà l'encarregat de vehicular les formacions. El programa està dotat amb 1,5 milions.

El català, en quarantena a les consultes mèdiques

L'estudi del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya també conclou que només el 48% d'aquests professionals usen el català de manera habitual per comunicar-se amb els pacients. Poc més de la meitat -un 55%- s'adrecen primer en català al pacient, però la majoria, 6 de cada 10, el canvien automàticament si la resposta és en castellà. En aquest sentit, Balcells ha subratllat que el primer objectiu de la iniciativa és revertir aquesta situació.

"L'element que garanteix la qualitat assistencial és el coneixement de la llengua dels pacients", ha assegurat. El titular de Salut ha defensat que la posada en marxa de les formacions és "una aposta immensa" que ha de revertir "una situació que és millorable, que és la utilització del català al sistema sanitari, pel bé de la ciutadania".

Els cursos se segmentaran en tres nivells i la previsió és formar 900 professionals en el nivell elemental de la llengua, 900 en el nivell intermedi, i 900 més en el nivell de suficiència. La durada dels cursos serà de 100 hores, 60 de les quals correspondran a autoformació virtual tutoritzada i 40 hores d'activitats i pràctiques orals de conversa. En tots els casos, la formació estarà pensada i adequada al llenguatge sanitari. Un cop superat els cursos, els professionals obtindran un certificat segons el nivell assolit (B1, B2 o C1).

El Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) és qui ha elaborat els materials didàctics específics i singularitzats per a l'àmbit sanitari corresponents als nivells elemental, intermedi i suficiència i els ha cedit a la Unió Consorci Formació (UCF). A més, el CPNL assessorarà l'equip de la UCF i formarà l'equip docent que impartirà les classes als sanitaris.

D'altra banda, el Departament de Cultura està desenvolupant el programa que permetrà fer proves de col·locació als professionals que no puguin acreditar que tenen un nivell lingüístic assolit i també està previst que formi els examinadors i correctors que hauran d'administrar i corregir les proves finals que donaran dret a l'obtenció de qualsevol dels certificats.

"S'ha estat laxa"

Amb tot, Balcells ha recordat que la legislació vigent recull l'obligatorietat que els pacients siguin atesos en la llengua pròpia i, en aquest sentit, ha subratllat que les formacions són necessàries per a tots aquells que vulguin estabilitzar la seva plaça dins el sistema de salut pública, atès que per aconseguir una plaça com a treballador públic cal acreditar el nivell C1 de català.

El conseller de Salut ha afirmat que la voluntat del Govern "no és fiscalitzar" ni tampoc imposar "un marge estricte", sinó donar "facilitats" per complir el que recull la legislació. "Tothom que vol una plaça fixa ha de demostrar que té coneixement de la llengua", ha subratllat.

Preguntat per si actualment s'ha estat "flexible" amb l'aplicació de la legislació, Balcells ha admès que "hi ha una realitat, que és que no es compleix". "Segurament s'ha estat laxa, però, en tot cas, estem on estem i el que s'ha de fer són mesures per revertir una situació que és evident, perquè no hi ha dia que no hi hagi una queixa d'algú que no ha estat atès en català".