El Govern espanyol ha tornat a salvar gairebé sobre la botzina una derrota parlamentària. Aquesta vegada, amb relació al decret llei pel qual s'estableixen les mesures per fer front a l'impacte de la guerra a Ucraïna, convalidat aquest dijous per una majoria simple molt ajustada (176 'sí' davant de 172 'no' i una abstenció). El fantasma de la votació de la reforma laboral sobrevolava l'hemicicle. Encara més quan les relacions entre el Govern espanyol i els seus socis travessen un moment molt delicat pel 'cas Pegasus'.

La d'aquest dijous era una votació de rellevància especial, ja que la derogació del decret hagués suposat la fi de mesures ja en vigor, com la pròrroga fins al 30 de juny de les rebaixes fiscals de l'electricitat, l'increment del 15% de l'Ingrés Mínim Vital, la bonificació de fins a 20 cèntims per litre de benzina, l'ampliació dels bons socials i la limitació de la pujada del lloguer al 2%.

Amb tot, l'Executiu ha arribat aquest matí a la Cambra Baixa sense tenir lligats els suports necessaris per garantir la convalidació de la norma. De fet, no ha estat fins més tard quan ha començat a respirar, en conèixer el vot favorable dels cinc diputats d'EH Bildu, i els altres dos de Teruel Existe i BNG. Això sí, l'eufòria s'ha manejat amb certa prudència fins al moment de la votació per la por d'errors a l'hora de dipositar el sufragi o el transfuguisme.

Durant el debat de la iniciativa del Govern espanyol, el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, encarregat de defensar-la a l'hemicicle, ha apel·lat als grups de l'oposició que "votin com votarien les persones que els van votar si s'asseguessin en aquest escó". "És incomprensible votar que no a aquest decret. La votació d'avui no va del Govern. Ajudarà els ciutadans que els van votar i els van donar aquest escó perquè els facilitin la seva vida", ha postil·lat.

La portaveu d'EH Bildu, Mertxe Aizpurua, ha confirmat des de la tribuna el 'sí' al decret malgrat que la confiança cap a l'Executiu està "fallida" per l'escàndol d'espionatge a més de 60 dirigents i activistes relacionats amb l'independentisme. "Espiar els que permetem que aquest Govern avanci no és ni tenir-nos respecte ni mostrar responsabilitat", ha assenyalat per després justificar que els seus vots favorables són "per la gent, no pel Govern".

El decret llei també es tramitarà com un projecte de llei, cosa que ha facilitat el suport d'altres forces el sentit de les quals del vot estava a l'aire, com és el cas de Teruel Existe i BNG. Altres formacions, com el PNB o el PRC, han defensat la urgència de les mesures, però han exigit més responsabilitat a l'hora de demanar els seus suports.

ERC i PP, en contra del decret llei

Tot i les negociacions in extremis entre la delegació del Govern i dels grups que el sostenen amb ERC o el PP, aquestes formacions, juntament amb Junts, la CUP, Vox i Cs han votat en contra del decret. Els partits catalans han argumentat el seu rebuig al 'Catalangate' i han acusat els de Pedro Sánchez de no assumir responsabilitats.

"Si volen conèixer què pensem i què votarem, preguntin al CNI oa la ministra Robles", ha assenyalat la diputada republicana Montserrat Bassa. "Els independentistes no poden regalar l'estabilitat a un Govern que ens espia", ha aprofundit la portaveu de Junts, Míriam Nogueras. "Aquest Executiu no mereix el vot dels independentistes ni de cap grup que vulgui aclarir l'origen d'aquest atac als drets democràtics", ha dit el diputat cupaire Albert Botran. Aquests dos darrers parlamentaris estan inclosos a la llista d'afectats per l'espionatge a través del sistema israelià Pegasus.

Ferran Bel, portaveu del PDeCAT, també va ser espiat, però ell i els seus tres companys de formació han optat per votar a favor de la norma perquè "afecta la butxaca dels ciutadans i les empreses". Això sí, també ha reclamat una investigació al Congrés més enllà de les explicacions que tinguin lloc a la Comissió de Secrets Oficials, constituïda també aquest dijous després d'aquest assumpte.

Sobre això, el seu homòleg d'Unidas Podemos, Pablo Echenique, ha agraït la "responsabilitat" de grups que, malgrat comptar amb polítics afectats en aquest cas (també a les files d'EH Bildu), han decidit donar suport al decret o s'han plantejat fer-ho, malgrat no fer-ho. "Espero que el Govern també demostri aquesta responsabilitat. Ser progressista també és defensar la democràcia", ha sostingut dirigint-se a Bolaños perquè ha titllat l'espionatge de "vergonya democràtica".

Des del PP, Jaime de Olano ha dit que el Govern espanyol "no és de fiar" i l'ha titllat d'"incompetent". I, encara que no ha revelat el sentit final del vot del seu grup parlamentari durant la seva intervenció, ha criticat que no s'hagi acceptat cap mesura enviada pel seu grup a l'Executiu. Tot i això, més tard, fonts parlamentàries del grup conservador ja han avisat del seu rebuig a la norma per no incloure cap de les seves propostes.

Per la seva banda, el diputat socialista Pedro Casares ha acusat els d'Alberto Nuñez Feijóo de "riure's dels espanyols" per exigir rebaixes fiscals però també més ajudes i quadrar els comptes públics, una cosa com a mínim incompatible.