MADRID.- El govern de Mariano Rajoy planeja salvar la banca del carreró de les clàusules sòl després de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que estableix que els diners cobrats de manera indeguda s'han de retornar des que es va signar el contracte hipotecari. L'esborrany de decret llei en què treballa el Ministeri d'Economia preveu un protocol d'actuació per resoldre les reclamacions dels consumidors. Serà voluntari per a les entitats financeres i no pagaran ni costes ni interessos si se sotmeten a ell.

El govern espanyol té previst aprovar aquest esborrany en forma de decret llei el pròxim Consell de Ministres, que se celebraria el 13 de gener. El primer esborrany va ser tombat pel PSOE, ja que preveia un codi de bones pràctiques per a la banca que s'hi sumaria de manera voluntària. Els mateixos bancs el van rebutjar perquè, d'acceptar-lo, suposava que gairebé totes les seves hipoteques amb clàusules sòl eren nul·les: aquest esborrany assumeix la doctrina del Tribunal Suprem segons la qual les entitats financeres van haver d'oferir al consumidor abans de signar el contracte informació suficient, fins i tot amb simulacions d'escenaris relacionats amb el comportament previsible del tipus d'interès. Però no van fer res d'això.

El segon esborrany fa un pas endavant, però no suficient segons els juristes consultats: l'"avenç" és que preveu un protocol d'actuació obligatori per a les entitats, tret que en el termini d'un mes rebutgin formar part d'aquest protocol, segons ha sabut Público de font jurídiques. Aquest projecte és negociat pel govern amb el PSOE, Ciutadans i Coalició Canària.

Fonts jurídiques consultades per 'Público' sostenen que caldria tornar els diners als afectats en condicions d'igualtat, però els bancs es resisteixen a aquest desemborsament

El decret llei en potència recull que tant el banc com el consumidor no pagarien costes si se sotmeten al protocol i acaben al jutjat per discrepar de la devolució, expliquen fonts coneixedores de les negociacions. A la pràctica, però, aquest article es tradueix en el fet que serà el banc el que no pagui el cost de l'advocat de la part contrària, perquè els consumidors no solen ser condemnats a costes en aquest tipus de plets.

L'esborrany del decret llei no fa referència al pagament dels interessos meritats per la devolució dels diners cobrats de manera fraudulenta. Per això, deixa la porta oberta a què el banc no pagui aquests diners. El decret, que s'aprovarà aquest divendres 13, introdueix un mecanisme per dirimir les discrepàncies entre el banc i el consumidor abans de saltar a la via judicial: crea una comissió de cinc membres per resoldre la disputa.

L'esborrany del decret del Govern evita la referència als interessos meritats per la devolució dels diners cobrats de manera fraudulenta, deixant així la porta oberta a que el banc no pagui"

Aquesta comissió "diriment" estarà formada per representants del Banc d'Espanya, Ministeri de Justícia, associacions de consumidors, notaris i registradors mercantils. La seva decisió es podrà recórrer a una subcomissió integrada per tres d'aquests representants. La via judicial no es tanca al sotmetre a aquest protocol, ja que ho prohibeix la llei.

Aquesta crisi afecta tres ministeris: Economia, Justícia i Sanitat, que té les competències de consum. Però només Economia i Hisenda dirigeixen la batuta d'aquestes negociacions i inclinen la balança en les conseqüències macroeconòmiques i en l'impacte d'aquestes devolucions per a les entitats financeres, en lloc de fer-ho en la defensa dels consumidors.

Poca motivació per a petites hipoteques

En canvi, Rafael Catalá, que hauria de vigilar per l'aplicació de la jurisprudència del TJUE, té un paper secundari. I la responsable dels consumidors, la ministra Dolors Montserrat, està desapareguda, mentre associacions de consumidors com Facua denuncien el secretisme amb què es porten les negociacions.

Els bancs es resisteixen a tornar els diners de les clàusules sòl cobrades de manera indeguda i que el Banc d'Espanya xifra en 4.200 milions d'euros. Les entitats saben que tenen perduts els casos que es presentin contra elles, però temen les conseqüències d'aquestes pèrdues en els seus balanços. El seu objectiu és dilatar els casos en el temps perquè aspiren a superar els comptes de 2017.

Fonts jurídiques consultades sostenen que la solució hauria de passar per la devolució dels diners als afectats en condicions d'igualtat. Però els bancs també es resisteixen a aquest desemborsament universal, conscients que hi haurà molts consumidors que no demandaran per quantitats petites. Les devolucions es realitzarien en metàl·lic o amortitzant la quantia en la hipoteca.