La crisi institucional a l'Estat espanyol, amb Governs estatals que no es formaven i presidents que no resultaven investits, ha tingut efecte en un assumpte polèmic: el lucratiu negoci de la venda d'armes a països involucrats en guerres, entre els quals es troba l'Aràbia Saudita. Emparant-se en aquesta situació d'interinitat que ha dominat durant diversos mesos la política espanyola, l'Executiu es resisteix a publicar les dades sobre el negoci armamentístic durant 2018 i la primera meitat de 2019.

"Excuses", diu Sara del Río, responsable de Desarmament en Greenpeace. "El que aquí fa falta és més transparència", afegeix Alberto Estévez, portaveu d'Amnistia Internacional (AI). Totes dues organitzacions no governamentals formen part –al costat d'Intermón Oxfam i FundiPau– d'Armas Bajo Control, una iniciativa creada precisament per fer un seguiment de les exportacions d'armes a "països en conflicte o que violen els drets humans".

No és una tasca senzilla, o almenys no ho ha estat durant els dos últims anys. "Hem preguntat en innombrables ocasions. L'última, ahir", explica Estévez en plena polèmica sobre la visita del vaixell Bahri Yanbu al port de Bilbao, on ha carregat explosius.

L'esperança del portaveu d'AI és que "durant el mes de febrer" es conegui, per fi, l'informe de la Secretaria d'Estat de Comerç sobre la venda d'armes durant tot el 2018 –l'últim presentat fa referència al primer semestre d'aquest any– i els primers sis mesos de 2019. Tals documents han de ser presentats davant la Comissió de Defensa del Congrés, que s'acaba de constituir.

Segons destaquen les organitzacions que segueixen aquest assumpte de prop, l'informe anual sobre el comerç d'armes se sol fer públic el mes de maig, mentre que el relatiu al primer semestre arriba normalment a la fi de novembre o començaments de desembre de cada any. Una vegada presentats en la Comissió de Defensa del Congrés, aquests documents són publicats a la web del ministeri de Comerç.

Aquests passos estan fixats per la Llei 53/2007 sobre el "control del comerç exterior de material de defensa i de doble ús". En el seu article 16 s'estableix que "el Govern enviarà semestralment al Congrés dels Diputats la informació pertinent sobre les exportacions de material de defensa i de doble ús, de l'últim període de referència, amb indicació, almenys, del valor de les exportacions per països de destinació i categories descriptives dels productes, les assistències tècniques, l'ús final del producte, la naturalesa pública o privada de l'usuari final, així com les denegacions efectuades".

Segons ha pogut confirmar Público, l'última presentació d'un informe sobre aquest assumpte va tenir lloc el 21 de desembre de 2018. Aquest dia, la Secretaria d'Estat de Comerç va remetre a la comissió de Defensa l'informe sobre "exportacions espanyoles de material de defensa, d'un altre material i de productes i tecnologies de doble ús en el primer semestre de 2018". Set dies després, l'informe es va fer públic a la web del ministeri. Van ser les últimes notícies: des de llavors hi ha hagut una apagada estadística sobre el comerç armamentístic.

"El Govern s'aferrava al fet que estava en funcions i, per tant, esperaria a la creació d'un nou Executiu per respondre", assenyala Estévez, qui en qualsevol cas creu que "podrien haver-ho fet perfectament" fins i tot estant en funcions. "És una decisió política", apunta.

Sol·licitud rebutjada

A l'espera que es presentin aquests documents, la Secretaria d'Estat de Comerç tampoc ha volgut facilitar dades sobre aquest tema via Llei de Transparència. Segons consta en una resolució de la Secretaria d'Estat de Comerç del 26 de juliol de 2019, l'Executiu va rebutjar llavors una sol·licitud d'informació formulada davant aquest organisme per conèixer "les autoritzacions d'exportació de material de defensa a l'Aràbia Saudita, Unió dels Emirats Àrabs i Egipte entre març de 2015 i juny de 2019".

La sol·licitud d'informació, cursada el 17 de juliol de 2019 i registrada amb el número 001-035923, requeria concretament conèixer les exportacions de components i recanvis exportats per Airbus Defence i Spain S.A. per a l'avió Eurofighter Typhoon, així com per l'aeronau Tornat. A més, es demanaven dades sobre "avions de reproveïment de combustible A-330 MRTT", incloent-hi components, accessoris i recanvis d'aquest aparell.

En la seva resposta denegatòria, la Secretaria d'Estat de comerç sosté que "la divulgació de la informació a la qual es pretén accedir" suposaria "un perjudici per a la seguretat nacional, la defensa, el secret professional i la propietat intel·lectual o industrial", a més de vulnerar "la garantia de la confidencialitat o el secret requerit en processos de presa de decisió".

El Govern espanyol s'emparava a més en la Llei de Secrets Oficials del franquisme i en l'Acord del Consell de Ministres del 13 de març de 1987 –amb Felipe González a càrrec de l'Executiu– que va declarar "matèria classificada amb la qualificació de secret" les actes de la JIMMDU.

"Modificar o revocar"

"El secretisme no pot afectar a aquesta matèria", afirma Estévez des d'AI. En tal sentit, sosté que el Govern espanyol ha de "modificar o revocar l'acord de 1987 que permet que les actes de la JIMMDU siguin secretes". "Es tracta d'un pas que l'Executiu podria donar perfectament en el pròxim Consell de Ministres", afirma.

El portaveu d'AI també considera prioritària la modificació de la Llei de Secrets Oficials del franquisme, alguna cosa que ha estat portat al Congrés pel PNB i que haurà de ser abordat en la present legislatura.

"La Llei de Secrets Oficials de 1968 és una excusa per a no oferir informació, sense haver de justificar com amenaça la seguretat nacional", lamenta Sara del Río des de les oficines de Greenpeace. En tal sentit, destaca que aquella norma de la dictadura "impedeix controlar si el govern està concedint il·legalment autoritzacions, creant una situació d'impunitat excessiva en democràcia". El silenci segueix per sobre de la veritat.