El Consell de Ministres ha aprovat aquest dissabte la pròrroga del decret anticrisi després d'un acord sobre la botzina (assolit aquest mateix matí) entre el PSOE i Unidas Podemos. Les mesures que conté la norma s'estendran fins a finals d'any, com ja s'ha avançat des de l'Executiu aquesta setmana.

L'encarregat d'anunciar aquesta norma ha estat el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, que ha explicat que amb les mesures del primer decret anticrisi i amb les noves aprovades aquest dissabte, l'Executiu estaria contenint la inflació actual (de més del 8%) a un 3,5%.

El cost dels dos decrets s'elevaria, ha assegurat Sánchez, fins a 15.000 milions, derivats tant dels ajuts directes com de la disminució de la recaptació que suposa la rebaixa (i supressió en alguns casos) dels impostos a l'electricitat.

La norma aprovada aquest dissabte prorroga, en primer lloc, totes les mesures que s'havien inclòs al pla anticrisi que va veure la llum a l'abril. Continuaran vigents fins a final d'any qüestions com el descompte de 20 cèntims per litre als carburants, la pujada d'un 15% de l'ingrés mínim vital, la limitació del 2% a la renovació dels lloguers, l'IVA reduït al 4% de les mascaretes quirúrgiques, la prohibició dels talls de subministraments bàsics per a famílies vulnerables, o la prohibició d'acomiadar per a empreses que estiguin rebent alguna ajuda o subvenció que provingui de fons públics.

També es prorroguen l'ajornament dels pagaments a la Seguretat Social dels sectors pesquer, agrari i del transport, els ajuts directes a la indústria de gas intensiva, els ajuts recollits al decret llei contra la sequera; així com les mesures dels afectats pel volcà de La Palma.

Abonament transport i xec de 200 euros

Entre les noves mesures que recull el decret hi ha moltes de les que havia proposat Unides Podem al PSOE a la taula de negociació, encara que amb alguns canvis respecte a les propostes inicials.

Hi haurà una reducció de l'abonament transport públic del 50% en el cas dels abonaments mensuals i de qualsevol títol multiviatge prestat per l'Estat o les entitats estatals (com RENFE); i una reducció del 30% (també sufragada per l'Estat) en el cas dels abonaments autonòmics i municipals. Les comunitats i els ajuntaments podran assolir el 50% de descompte en els seus serveis fent servir recursos propis, si així ho consideren.

Es desplegarà un xec directe de 200 euros per a autònoms, aturats i famílies amb pocs recursos. L'ajut es podrà sol·licitar durant el mes de juliol i el seu abast es determinarà a través d'un llindar recollit al text de la norma. Al principi, des d'Unidas Podemos s'havia sol·licitat que la quantia fos de 300 euros i que hi poguessin accedir les famílies amb un llindar de renda inferior a 70.000 euros a l'any (arribaria a uns 19 milions de llars).

Augment de les pensions no contributives

El PSOE havia posat sobre la taula la rebaixa del llindar i que el xec arribés a uns quatre milions de famílies (les més vulnerables). S'augmenten les pensions de viduïtat i d'invalidesa no contributives en un 15% (60 euros al mes, 370 euros fins a finals d'any), una mesura que és fruit d'un acord parlamentari entre el PSOE i EH Bildu.

L'IVA de la factura elèctrica es rebaixarà del 10% al 5% (ja s'havia rebaixat del 21% al 10% anteriorment). En total, Sánchez ha calculat que s'han rebaixat un 80% els impostos associats a l'electricitat des que es van començar a adoptar mesures. També s'ha establert una limitació al preu màxim de la bombona de butà que s'estendrà, com la resta de mesures, fins al 31 de desembre.

No s'inclourà al decret la pujada d'un 10% a l'impost de societats a les grans empreses elèctriques, com es va arribar a proposar des d'Unidas Podemos. L'espai confederal volia introduir aquest recàrrec a la norma perquè entrés en vigor de manera immediata i es poguessin gravar els beneficis extraordinaris que estan obtenint les grans corporacions com a conseqüència de l'elevat preu de l'energia.

Una llei per crear l'impost a les elèctriques

Tot i això, des del PSOE es va advertir que una pujada de Societats per reial decret podria comportar una "inseguretat jurídica" i podria ser objecte de recurs per part de les elèctriques davant els tribunals. En aquest sentit, des d'Hisenda es proposava abordar aquest impost a través d'una llei perquè estigués a punt el gener del 2023.

Finalment, en el marc de la negociació del decret el PSOE i Unides Podem han acordat presentar una proposició de llei conjunta dels dos grups parlamentaris "en les properes setmanes" per crear aquest impost a les elèctriques i que entri en vigor l'1 de gener del 2023.

"Les càrregues d'aquesta situació tan dolorosa s'han de distribuir amb justícia, i han d'aportar més els que estan en millors condicions. Els que obtinguin rèdits indirectes d'aquesta pujada de preus han d'aportar de manera addicional a l'esforç col·lectiu. Som una comunitat, no una suma d'individus", ha defensat el president del Govern.