El Govern ha encarregat a l'expresident de la Generalitat Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau fer "pedagogia" dins i fora de Catalunya per guanyar suports a favor del referèndum. "Volem que ho facin per guanyar suports pel referèndum. La seva experiència i testimoni pot ser útil dins i fora de Catalunya", ha assegurat en roda de premsa la portaveu del Govern, Neus Munté, després de la reunió del Consell Executiu.

Els tres han manifestat la seva voluntat d'exercir aquesta funció després que hagin assistit excepcionalment al Consell Executiu convidats pel Govern després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) els inhabiliti per la consulta del 9-N.

Mas, Ortega i Rigau simbolitzen "en primera persona la situació que es viu a Catalunya, les demandes democràtiques, els mandats parlamentaris que s'han realitzat durant els últims anys i la manca de resposta política del Govern".

Sobre les crítiques de Cs i PP a la presència de l'expresident i les exconselleras en la reunió, Munté considera que així evidencien no entendre res, i ha afegit que el que representa una falta de respecte falta de respecte a la majoria social i parlamentària "és negar-se a abordar el que planteja aquesta majoria". "Negar-se a seure en una taula de diàleg i estar permanentment asseguts a la judicialització, les amenaces i les querelles sí que és una gran falta de respecte", ha dit.

Recurs contra la sentència del 9N

Les defenses de l'expresident de la Generalitat Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau han anunciat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJCat) que tenen previst presentar recursos al Tribunal Suprem per la condemna per la consulta sobre la independència del 9-N. Consideren que, entre altres qüestions, la sentència va vulnerar diversos articles de la Constitució.

Segons han explicat fonts de la defensa, els advocats dels tres acusats, Xavier Melero, Rafael Entrena i Jordi Pina, han lliurat al TSJCat  escrits pràcticament idèntics en els que anuncien el recurs de cassació davant el Suprem en concloure, entre altres coses , que la sentència suposa una "manifesta vulneració de diversos articles" de la Carta Magna.

El tribunal va condemnar Mas a dos anys d'inhabilitació per a càrrecs públics per desobeir el Tribunal Constitucional (TC) amb la consulta sobre la independència, a Ortega a un any i nou mesos ja Rigau a un any i sis mesos, en el cas de les exconselleras com a col·laboradores necessàries.

La Fiscalia ja va anunciar que recorrerà davant el Suprem la sentència, si escau per no haver-los condemnat també per prevaricació, tal com el Ministeri Públic reclamava en la seva acusació, i que hagués suposat una condemna d'inhabilitació molt més gran.