MADRID. El decret llei que aprovarà aquest divendres el Govern sobre la devolució del que els ciutadans van pagar a les entitats financeres per les clàusules sòl, i al qual ha tingut accés Público, no sanciona al banc si al final no torna els diners cobrats de manera abusiva a més dels seus interessos.

Així consta en l'esborrany amb el que han treballat PP, PSOE i C's, que estableix un mecanisme de devolució dels interessos cobrats de manera indeguda, després que el passat desembre el Tribunal de Justícia de la Unió Europea donés una estirada d'orelles al Suprem i establís que aquestes clàusules, quan són nul·les, ho són des que es van signar i els diners s'ha de retornar des d'aleshores i no des del 2013 com pretenia l'alt tribunal espanyol.

El decret suposa una xapussa en benefici per a la banca, que afronta la devolució dels diners en dos milions de contractes amb clàusules sòl. A banda d'això, el Govern no resol els milers de casos de clàusules abusives, diferents de les sòl (valors de Santander, preferents. Crèdits en divises ...), i que són també nul·les en aplicació de les sentències del tribunal europeu.​

Aquest decret no diu res de reforçar els tribunals i demostra la incapacitat de la Justícia d'establir mecanismes per a resoldre l'allau de demandes que s'han presentat. Es calcula que només en un mes i mig s'han registrat 20.000 demandes per clàusules sòl.

L'esborrany al qual ha accedit Público estableix un mecanisme de devolució, que presenta com "obligatori" per a l'entitat financera. El termini per presentar la seva proposta al consumidor és de tres mesos, a comptar des de la reclamació prèvia del client.

Però no passa res en el cas que el banc no respongui, passats tres mesos, o no pagui. D'aquesta manera, l'obligatorietat esdevé voluntarietat, a la llum d'aquest decret com ja va avançar Públic la setmana passada. A partir dels tres mesos el consumidor pot adoptar "les mesures que consideri oportunes".

Els diners a retornar al consumidor abasta la integritat del cobrat per aquesta clàusula més els seus interessos meritats pel temps que els diners han estat en mans del banc. Però no diu res sobre què passa en el cas que l'entitat accedeixi a tornar els diners i no ho faci (veure article 3 del decret).

La legislació només permet el pagament en metàl·lic i amb interessos, en cas d'assentiment quan una entitat és condemnada per clàusules sòl abusives. Gairebé tots els bancs tenen condemnes per aquest motiu, excepte el Sabadell (que diu que les seves són correctes) i el Santander que no va incórrer en aquesta pràctica.

Per si fos poc, el decret en potència també estalvia a la banca el pagament d'aranzels quan calgui canviar l'escriptura de l'hipoteca. El document sosté que pagaran el "mínim" als notaris i registradors pel seu treball en suprimir la clàusula sòl del contracte. Condició abusiva en què va incórrer el banc i no els notaris.

Els consumidors hauran de pagar a Hisenda. El decret estableix que els bancs informaran a Hisenda de les devolucions acordades i als seus clients de que aquestes devolucions "poden generar obligacions tributàries".

Els bancs estaran exempts del pagament de costes, només si el consumidor obté una sentència més favorable i superior a la liquidació que proposava el banc.

L'esborrany crea un organisme per fer propostes semestrals, quan els bancs haurien de tornar de manera immediata aquestes clàusules sòl, quan són nul·les.
En el matí d'aquest dijous, els partits PP, PSOE i Ciutadans continuen polint aquest text que avança Públic, segons fonts jurídiques.

Així, en l'article 3.4 el PSOE ha aconseguit que s'introdueixi l'expressió "pagament efectiu" de la quantitat que proposa el banc. I en l'article 4.2.b se suprimeix l'expressió "oferta" i es reemplaça per "quantitat consignada". Perquè no pot ser oferta allò que ja correspon al client per dret.