La vicepresidenta del govern central, Carmen Calvo, ha informat de l'aprovació del decret llei per modificar dos punts de la Llei de Memòria Històrica per exhumar les restes de Franco del Valle de los Caídos perquè "no es pot perdre ni un sol instant" per a aquesta tasca.

En la roda de premsa després del Consell de Ministres que ha aprovat el decret llei per realitzar l'exhumació del dictador Francisco Franco del Valle de los Caídos, Calvo ha explicat que el decret afegeix un paràgraf a l'article 16 de la llei que indica el "caràcter urgent" de fer aquesta exhumació i indica al govern "el procediment per fer-ho".

El Consell de Ministres incoarà el procés divendres que ve, 31 d'agost. A partir de llavors hi haurà un termini de 15 dies perquè els afectats pel reial decret presentin al·legacions.

Així mateix, Calvo ha explicat que el Govern decidirà on s'enterren les restes del dictador, "assegurant una digna sepultura", si la família no manifesta la seva voluntat sobre la seva destinació final "en temps [15 dies des de l'entrada en vigor de la disposició] i forma". Així ho assegura el decret llei que ha aprovat l'Executiu.

La vicepresidenta del Govern, Carmen Calvo, ha explicat que la família Franco "podrà ser escoltada" i disposarà de quinze dies, a partir del 31 d'agost, per decidir a quin lloc volen que siguin traslladats les restes.

Defensa de Llarena

La portaveu també s'ha referit a la contractació d'un bufet d'advocats per part del govern espanyol per defensar el jutge Pablo Llarena davant la denúncia a Bèlgica, interposada pels catalans exiliats al país Carles Puigdemont, Toni Comín, Lluis Puig i Meritxell Serret. Calvo ha dit que la defensa de Llarena correspon al poder judicial, però que el govern central "defensar la sobirania jurisdiccional d'Espanya" en cas que la demada sigui admesa a tràmit: "Un altre país no es pot immiscir en els procediments del nostre propi espai", ha dit.

Calvo també ha estat preguntada per la polèmica per la retirada de llaços grocs als carrers de Catalunya, així com les identificacions practicades per Mossos d'Esquadra contra grups organitzats que protagonitzaven aquest tipus d'accions: "Al govern no li sembla bé que, en cap lloc i amb cap excusa, hi hagi elements que no contribueixin a la convivència. Els símbols que ens representen a tots són símbols que estan reglats a les normes estatals i autonòmiques. Tota la resta de símbols amb altres intencions només poden estar en l'àmbit privat, però no en l'institucional", ha dit.

L'intercanvi de cartes entre el govern Torra i les institucions espanyoles sobre les agressions contra l'independentisme ha acabat amb la proposta de convocatòria de la Junta de Seguretat a Catalunya la primera setmana de setembre.