Aquest gener el Govern afronta un reinici de curs calent per les vagues dels treballadors públics a la sanitat i l'educació convocades simultàniament el 25 i 26 de gener. D'una banda, els sanitaris redoblen la pressió per millorar les condicions laborals post-pandèmia i de l'altra, els docents tornen a la mobilització després que l'acord assolit amb la Generalitat al setembre no estigui donant els fruits que esperaven. Els docents remarquen la unió de les dues vagues per "la defensa dels serveis públics i els seus treballadors" en un moment en què els pressupostos de la Generalitat estan en negociació.

El metge de família i vicesecretari general de Metges de Catalunya David Arribas explica per telèfon a Públic que hi ha "una situació de total esgotament de la professió mèdica". Per això cal prendre mesures per evitar una "fallida" del sistema sanitari que el sindicat majoritari del sector, convocant de la vaga, veu propera. També s'hi ha sumat la Mesa Sindical de Sanitat de Catalunya, formada per vuit organitzacions minoritàries que agrupen tots els col·lectius sanitaris.

A finals de desembre, Salut va firmar un preacord pel conveni de la xarxa concertada del sistema sanitari públic (Siscat) amb les patronals i els sindicats CCOO, UGT i SATSE. El text inclou 460 milions suplementaris pel 2023 per fer possible les millores del conveni, entre les quals un increment salarial de fins al 3,5%, com els funcionaris, revertir les retallades del 2010 i blindar i incrementar les retribucions per compliment d'objectius (DPO) i també les de les guàrdies.

Metges de Catalunya no s'hi va adherir i va apostar per la convocatòria de vaga, que té com una de les principals reivindicacions la reducció de la càrrega de treball. "El preacord no abordava allò que creiem cabdal, com posar un topall a les agendes o regular les jornades anuals", sosté Arribas. Actualment els metges de família fan unes 45 o 50 visites al dia, i en alguns casos fins a 60, quan l'òptim seria 25. A més, el sindicat recela d'algunes de les mesures incloses a l'acord i sosté que no reverteixen les retallades.

Primera vaga a la sanitat després de la pandèmia

Metges de Catalunya defensa anar molt més enllà de la proposta de Salut i remarca que no són reivindicacions noves, sinó que bona part s'arrosseguen des dels anys de la crisi i les retallades, que van suposar la pèrdua de 900 facultatius a la primària. Actualment no estan en converses amb Salut, però Arribas expressa la predisposició del col·lectiu per reprendre-les.

Preguntat per aquesta convocatòria, el conseller Manel Balcells va respondre que el sindicat és "lliure de fer les accions que cregui oportunes", però confia que els treballadors del sistema, quan llegeixin la lletra petita del preacord, "valorin el que significa".

Les últimes vagues daten del 2018 i del 2019, amb acords parcials, i l'estiu del 2020 es va fer una convocatòria que finalment va ser cancel·lada pel repunt de la Covid. Sobre noves mobilitzacions més enllà de les de final de mes, Arribas alerta: "No pensem aturar-nos fins que les reivindicacions que creiem que són lícites siguin negociades i es vegin corregides".

Actualment també està en negociació el conveni de l'Institut Català de la Salut (ICS). El sistema sanitari català es va crear el 1990 amb la Llei d'ordenació sanitària de Catalunya (LOSC) i actualment el formen uns 140.000 treballadors. Uns 50.000 treballen per a l'ICS, la gran empresa pública, i uns 70.000 a diverses entitats proveïdores, que s'agrupen sota el paraigües del SISCAT i que ara han signat el conveni. L'Hospital Clínic, del Mar, de Sant Pau i el Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) tenen conveni propi.

Educació reprèn les mobilitzacions

D'altra banda, la vaga del 25 i 26 de gener suposa la represa d'unes mobilitzacions que el sector educatiu va pausar al setembre després de nou jornades d'aturades el curs passat. Els sindicats van arribar a un acord amb Educació però van avisar que si no hi havia més avenços tornarien al carrer, com finalment serà, tot i que per ara només convoca USTEC. Les altres vagues havien sigut unitàries.

La seva portaveu, Iolanda Segura, remarca per telèfon a Públic que "s'ha de pressionar ara perquè hi ha els pressupostos", i lamenta que enlloc de prioritzar els serveis públics es plantegin projectes com l'ampliació de l'aeroport o la construcció del macrocomplex Hard Rock al Camp de Tarragona.

Entre les principals reivindicacions, els docents demanen revertir les retallades, negociar el calendari del curs, un pacte d'estabilitat del personal interí i el retorn dels sexennis amb certes condicions.

Fins ara les propostes que els ha fet el Govern les consideren "insuficients" i des de l'última mesa, abans de l'inici de les vacances escolars, no s'han tornat a reunir. Tot i això, la directora general de Professorat del Departament d'Educació, Dolors Collell, va assegurar que la ciutadania "no entendrà" la vaga després d'haver-se signat un acord "històric" i mentre encara hi ha negociacions en marxa.

En declaracions als mitjans quan es va anunciar la mobilització, Collell va lamentar la convocatòria en el moment en què s'està a punt d'assolir "nous acords" i hi ha un clima i una relació "institucional" amb els sindicats que permetria "avançar" en la negociació.

Però USTEC considera que són avenços insuficients i també lamenta el "desgavell organitzatiu" que ha suposat la mesura estrella de l'acord del setembre. La reducció d'una hora lectiva a tots els mestres i professors a partir de la setmana que ve, és a dir, a mig curs, ha suposat refer els horaris. Segura també critica que, tot i que la mesura implica la contractació de nous professionals, s'ha fet un càlcul "a la baixa" i no s'han agafat tots els necessaris. "Continuarem lluitant amb el que considerem necessari, el que volem és una educació de qualitat", conclou.