L'exconseller d'Economia i exdirector general adjunt de la Caixa, Jaume Giró, ha presentat aquest dilluns als jutjats de Madrid la querella pel suposat espionatge patit per part de l'anomenada 'policia patriòtica' en el marc de l''Operació Catalunya'. La querella és pels delictes de descobriment i revelació de secrets, malversació de fons públics i organització criminal, a més d'altres que es puguin determinar durant la instrucció. Va dirigida contra l'excomissari de la Policia Nacional José Manuel Villarejo, l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz, l'exministra de Defensa i exsecretària general del PP María Dolores de Cospedal, i l'exsecretari d'Estat de Seguretat Francisco Martínez.

De moment la querella no es presenta contra la senadora del PP i diputada a l'Assemblea de Madrid Alícia Sánchez-Camacho, que és aforada, perquè prèviament es vol que Villarejo confirmi les notícies, entrevistes i àudios que s'han filtrat i que impliquen l'expresidenta del PP català.

L'escrit, de 28 pàgines i al qual ha tingut accés l'ACN, aprofita diverses notícies publicades els últims temps sobre l'anomenada 'Operació Catalunya' per part de diversos càrrecs polítics, policials i mediàtics contra l'independentisme català, notícies que inclouen àudios gravats per Villarejo i les seves agendes.

S'inicia el relat amb la reunió entre Sánchez-Camacho i Villarejo a principis de novembre del 2012, pocs dies abans de les eleccions al Parlament, on la líder dels populars catalans li va facilitar noms i telèfons de personalitats de l'àmbit sobiranista, entre elles Giró. En els àudios d'aquella conversa gravada per Villarejo, Sánchez-Camacho li deia que Giró era qui manava a la Caixa, s'havia tornat independentista, volia ser president de la Generalitat i influïa en La Vanguardia.

La querella assegura que Villarejo tractava d'aquestes qüestions amb Cospedal i Fernández Díaz, a més d'altres alts càrrecs. "No estem davant d'una qüestió aïllada promoguda exclusivament per la senyora Sánchez-Camacho, sinó que l'ara senadora no era més que la corretja de transmissió entre la cúpula del seu partit i la denominada 'policia patriòtica' encapçalada pel comissari Villarejo, que perseguia a qui ells consideraven els seus adversaris per raons ideològiques".

L'advocat de Giró, Jordi Pina, assegura que una part d'aquesta 'Operació Catalunya' va consistir en vigilàncies, seguiments i telèfons 'punxats' il·legalment a Giró. De fet, diu que si les intervencions telefòniques haguessin estat legals, finalment Giró ho hagués sabut per algun procediment judicial, cosa que no ha passat. A més, ell i la seva esposa van tenir "indicis clars" de seguiments al seu domicili durant aquella època, i van patir problemes continuats de comunicació al telèfon mòbil i al fix de casa seva, fruit probablement de que estaven 'punxats'.

Basant-se en les agendes, els àudios i les notícies publicades, la querella conclou que es van obrir investigacions prospectives sobre persones de qui ni tant sols se sospitava que haguessin comès cap delicte, sinó "per raons purament ideològiques i de pensament". "És absolutament impropi d'un estat democràtic de dret, respectuós amb la llibertat ideològica i el pluralisme polític, que la policia investigui determinades persones només per la seva ideologia i ho faci seguint les directius de dirigents d'altres forces polítiques i al servei dels interessos d'aquests últims", diu l'advocat de Giró.

La querella també diu que es van posar al servei d'un partit polític, el PP, recursos humans i materials de la Policia Nacional, amb viatges i trobades de polítics i policies per executar la trama.