Els Tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha) han demanat aquest matí a l'Agència Tributària (AEAT) investigar a Joan Carles I per presumptes delictes de frau fiscal i blanqueig de capitals. Ho han fet després que la Mesa del Congrés hagi rebutjat la creació d'una comissió de recerca sobre l'activitat del Monarca i que Corinna Larsen hagi afirmat que la donació que va rebre en 2012 des d'un compte suís va ser un regal del rei emèrit.

En una nota de premsa, l'associació Gestha afirma que les declaracions de diversos implicats davant la Fiscalia suïssa conformen sospites sòlides i suficients perquè l'AEAT ordeni iniciar una investigació tributària sobre Joan Carles I, tal com faria a qualsevol altre contribuent, demostrant així que ja no existeixen "escuts fiscals" ni tan sols per a protegir a la família Reial.

Els Tècnics d'Hisenda van lamentar el setembre de 2018 que l'informe de l'Oficina Nacional de Recerca del Frau (ONIF) enviat al jutge sobre les declaracions de l'IRPF, Impost sobre el Patrimoni i Béns a l'estranger del rei emèrit fos tan simple com per a afirmar que de la informació analitzada el rei emèrit no figurava com a titular comptes a Suïssa --com es desprèn de l'acte de sobreseïment provisional, de setembre de 2018, del Jutjat Central d'Instrucció núm. 6 de l'Audiència Nacional--, i no investigués cap d'aquestes presumptes propietats i comptes milionaris.

A més, remarquen que el rei emèrit podria haver incorregut en "infraccions tributàries molt greus i fins i tot a més d'un possible delicte de frau fiscal agreujat". Consideren que "podria determinar-se un presumpte delicte de blanqueig si s'acredita que des del seu suposat compte a Suïssa existeixen reemborsaments a tercers que prèviament han pagat part de les seves despeses personals i inversions".

En aquest sentit, Gestha aclareix que la presumpta falta de declaració dels béns a l'estranger (els suposats 100 milions de la fundació panamenya) "portaria a conformar un presumpte delicte fiscal en l'últim exercici no prescrit administrativament, és a dir, l'IRPF de 2015".

També plantegen investigar el "presumpte delicte fiscal agreujat de l'IRPF-2012" i que podria investigar-se penalment fins a 2023. Encara que admet que depèn de l'"amplitud que el Tribunal Suprem, i en el seu cas el Tribunal Constitucional, atorgui a la inviolabilitat anterior a la seva abdicació en el 19 de juny de 2014".

Investigar a la resta de persones involucrades

A més, els tècnics d'Hisenda entenen que haurien d'investigar-se igualment les responsabilitats de totes les persones que poguessin estar implicades. Això seria, tant per la seva possible col·laboració en els suposats delictes, com per no haver denunciat aquests fets malgrat haver estat al corrent de les suposades actuacions de Joan Carles I.

Finalment, Gestha assenyala la conveniència que la resta dels membres de la família reial i de la família del rei fessin públiques les seves declaracions de béns a l'estranger en un exemple de transparència que resolgués qualsevol especulació o implicació aquest cas o en el futur.

Especialment, afegeixen, després d'haver-se conegut en 2013 l'existència de tres comptes a Suïssa de l'herència que Don Joan de Borbó va deixar als seus tres fills en 1993 amb un saldo total de 728,75 milions de pessetes.