Des del Centre Cívic Bon Pastor, al districte de Sant Andreu de Barcelona, el Front Republicà ha presentat un acte en clau feminista amb una representació coral de les dones que hi donen suport. Entre el públic, ambient familiar i gent coneguda de formacions que conformen la candidatura: Poble Lliure, Som Alternativa i Pirates de Catalunya. El repte de la formació és aconseguir entrar al Congrés, un objectiu ni molt menys fàcil però que, segons l'enquesta del CEO, seria factible, ja podria obtenir un escó per Barcelona, que ocuparia el seu cap de llista, Albano-Dante Fachin.

Un acte farcit de parlamentàries, amb les candidates Mabel Rodríguez, Mireia Caldés, Laura Haba i Maria Payarés, també l’exregidora a Barcelona María José Lecha, o l’exdiputada al Congrés d'En Comú Podem Marta Sibina; així com activistes de diferents àmbits, com la filòsofa feminista basca Jule Goikoetxea, l’activista antiracista Victòria Columna, l’activista trans Judith Juanuix o la mediàtica escriptora Bel Olid.

El col·loqui l’ha obert Sibina amb una breu explicació d’estar per casa sobre la candidatura: “No ens veureu a la tele, no ens veureu massa als grans diaris... Sí que ens trobareu força a les xarxes. Si us ve de gust, i us sembla interessant, ens podeu fer retuits i piulades”. Sibina ha destacat un sol objectiu del Front: “No investir cap president que no reconegui el dret d’autodeterminació de Catalunya”. Dard enverinat cap al sobiranisme defensat per ERC i per Junts per Catalunya, que aquests primers dies de campanya ja han obert portes a no impossibilitar una investidura de Pedro Sánchez.

Sibina ha iniciat el fil del col·loqui amb la seva experiència personal al Congrés, després de fer la primera intervenció: “Un senyor amb vestit i corbata i 20 anys d’experiència a la cambra va venir i em va dir: nos ha engañado a todos, usted, con esa cara de mosquita muerta que parece que no haya roto ningún plato”, ha explicat, sense dir el nom del diputat socialista a qui es referia. L’ha seguit l’exregidora anticapitalista Maria José Lecha, qui ha centrat el seu discurs a reivindicar l’experiència de lluita de dones d’avançada edat i ha recordat el seu paper durant la jornada de l’1 d’octubre: “A primera hora, hi havia majoritàriament dones davant les escoles. Taules plenes de magdalenes, xocolata i cafè, reunint-se en assemblea per organitzar els arranca cebes”. La sala ha despertat amb un fort aplaudiment.

Les candidates, que han clos l’acte han reivindicat el “Front Feminista”, tal com l’han anomenat. La 'pirata' Mabel Rodríguez, segona a la llista de Barcelona, ha dedicat el seu torn de paraula a fer un repàs de les referents feministes de les quals veu la seva formació: “Rosa Parks, les sufragistes, o de catalanes com Maria Mercè Marçal, Montserrat Roig, Caterina Albert o Neus Català, qui ens va deixar fa tan sols dos dies”. També ha volgut recordar les preses, exiliades i represaliades Carme Forcadell, Dolors Bassa, Anna Gabriel, Marta Rovira i l’activista dels CDR Tamara Carrasco, “sovint invisibilitzades pels seus companys presos i exiliats”.

També paraules per a les dones de la formació que han arrencat un plor d’emoció de la quarta a les llistes, Mireia Caldés (Poble Lliure). En clau de míting, Caldés ha reivindicat “les noves lògiques feministes” que, ha dit, van marcar l’1 d’octubre i el 3 d’octubre, per construir la República catalana: “Exigim a tots i cadascun dels partits que no oblidin que la República la farem el poble, però sobretot la farem les dones, i no la pervertiran pactant en un despatx quatre homes”. Caldés ha reivindicat el dret a l’autodeterminació “com un dret feminista”: “És la clau de volta per acabar amb la feminització de la pobresa, que no perdem drets ni llibertats. I no només pel feixisme descarat i ranci, sinó també per tots aquells que, en nom del feminisme, l’únic que fan és seguir amb aquest règim patriarcal”.

Més de dues hores d’acte amb llargues intervencions i actuacions musicals com la de la cantautora Lídia Pujol han anat buidant la sala d’actes. Entre tants parlaments, Sibina recorda que els han quedat deures pendents: “Les candidates, que no han demanat el vot. Ja us el demano jo”.