La Flor de Maig va néixer fa 130 anys i va arribar a ser tot un referent del moviment cooperatiu català. Un grup de 16 obrers, molts d’ells boters, la van fundar el 10 de novembre del 1890 al barri del Poblenou, a Sant Martí de Provençals –llavors encara vila independent de Barcelona–, com a espai de suport mutu. Va arribar a tenir set sucursals i una granja a Cerdanyola del Vallès per assortir-se de carn i verdures, però al voltant del 1950 va ser liquidada pel franquisme. En temps moderns els veïns han hagut de reivindicar dues vegades el que n’havia quedat per a ús ciutadà. Es tracta de l’històric edifici del número 195 del carrer del Doctor Trueta, on ara es testimonia que la necessitat d’ajuda mútua no ha cessat amb els anys. La crisi sanitària del coronavirus comença a mostrar-se també com una crisi social, així que en aquests moments se centren els esforços a ajudar qui té dificultats per menjar i amb l’habitatge, perquè ningú quedi enrere per la pandèmia.

Els 16 obrers que van fundar La Flor de Maig hi van posar 25 pessetes cadascun i, en només sis anys, es va traslladar a l’imponent edifici que segueix dempeus amb els seus sostres alts, una llarga barana al balcó i un terra de mosaic hidràulic original. Joan Maria Soler, que és membre de l’Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou, considera que amb l’edifici s’evidencia "la força que va tenir la classe treballadora del barri", la qual va arribar a formar "la cooperativa més important de Catalunya", afegeix l’activista Úrsula Soler. Tot, però, va quedar truncat després de la Guerra Civil. "Els obrers es van quedar sense res", rememora ella. El franquisme va requisar la cooperativa, la va fer dissoldre i des de llavors va tenir diferents usos –drapaire, escola professional del Sindicat Vertical franquista, institut de secundària...–, fins que va anar a parar a mans de la família Aguilar. La manera com els Aguilar van aconseguir la propietat no s’ha aclarit mai del tot.

Amb la transició, l’edifici va tornar a ser per al barri. Entre els que el van reivindicar ja hi havia Joan Maria Soler, que recorda que "el 1978 l’Ajuntament va accedir a donar l’equipament als veïns". Aquells "van ser anys de molta efervescència", ressalta, si bé La Flor de Maig ja no va tornar a ser cooperativa. "Per desgràcia, en aquest país, les tradicions, la Guerra Civil les va matar", lamenta. Es va recuperar com a ateneu cultural on es feien xerrades, hi havia biblioteca –a la vella cooperativa, era el primer que s’havia posat– i s’hi reunien col·lectius diversos –com els de joves, ecologistes o esportistes–, però amb els anys alguns grups se’l van fer més seu. “Es va anar degradant i es va tancar”, recorda l’activista.

Fa gairebé una dècada que es va produir un canvi de govern històric a l’Ajuntament, quan el PSC, amb Jordi Hereu d’alcalde, va perdre les eleccions i Xavier Trias (CiU) va sortir guanyador. Els convergents van optar per tancar La Flor de Maig, adduint que el preu del lloguer era massa car. El Consistori l’havia estat sufragant des que els veïns hi havien tornat durant la transició, sense preocupar-se gaire de què es feia a l’edifici ni del seu estat de conservació, però el lloguer havia passat de valer 25.000 pessetes a finals dels anys setanta a 4.163 euros –unes 690.000 pessetes– el 2012, quan l’Ajuntament en va ordenar tancar-lo. Es va executar l’1 de juny, i el 20 d’octubre els veïns van okupar l’edifici.

El tancament havia remogut consciències. "El jovent del barri va descobrir què era La Flor de Maig", relata Albert Mallol, del col·lectiu Ens Plantem, un dels que utilitzen l’edifici. De rerefons els movia que els beneficis del desenvolupament urbanístic del 22@ ja es posaven en qüestió. "Això què serà? Un solar i algú hi farà un hotel o un edifici d’oficines de 10 plantes?", diu Mallol que es preguntaven llavors sobre La Flor de Maig. El jovent va fer-se també seva la idea que aquell era "un espai històric que no es podia perdre", i així va ser com es va reivindicar de manera intergeneracional. L’Ajuntament va acabar comprant-ne el primer pis i l’entrada per un milió d’euros. "Ho va fer per evitar problemes", subratlla Joan Maria Soler.

Una tercera vida

L’abril del 2015 La Flor de Maig va tornar a ser formalment del barri, i el Consistori va fer un contracte a l’associació que l’utilitza per sis anys. Toca renovar-lo l’abril vinent. Aquest temps no ha estat lliure d’entrebancs. El 2016 els bombers van aconsellar tancar l’edifici per risc d’esfondrament. "L’Ajuntament havia pagat 40 anys un lloguer, però ningú havia mantingut res", retreu Albert Mallol, però el Consistori el va acabar rehabilitant. Úrsula Soler va témer que potser "molta gent es cansaria" per haver d’estar a fora un parell d’anys durant les obres, però el 2018 a La Flor de Maig hi van tornar el col·lectiu Ens Plantem i activitats com ara la biblioteca, recitals de música, teatre, presentació de llibres, xerrades, ludoteca, euskera per a nens, dues cooperatives de consum –Unió i Estèvia–, afrogim, ioga, la coral...

En aquesta darrera etapa s’hi ha apuntat Maribel Segoviano, que ofereix sessions d’improvisació musical lliure. Consisteix a expressar-se i comunicar-se amb la resta a través de la música sense patrons. Ella considera que La Flor de Maig "dona l’esperança que es pot fer alguna cosa per al futur" –Joan Maria Soler recalca que "el nexe d’unió és la voluntat transformadora"–, si bé els seus tallers ara estan en pausa perquè això d’improvisar no encaixa gaire amb haver de mantenir la distància i la desinfecció. Amb l’agreujament de la pandèmia, la majoria d’activitats han quedat aturades de nou, a excepció d’allò que és irrenunciable.

Ens Plantem està en plena activitat. Va néixer el 2015 per denunciar la massificació turística i ara està focalitzat a donar resposta a les dificultats per mantenir l’habitatge. "Hi ha una pila de gent que no pot pagar el lloguer", remarca Rosana Gallego. Cada setmana acudeixen a una mitja dotzena de desnonaments per aturar-los. A tot Barcelona es calcula que se n’estan programant entre 50 i 80 setmanals, malgrat la pandèmia, i a banda n’hi ha "molts de silenciosos", afegeix Gallego.

A La Flor de Maig també s’ha creat una xarxa d’aliments amb la Casa Àfrica, que ja dona suport a unes 150 famílies. "Vam començar durant el confinament, quan vam saber que hi havia gent del barri que no en tenia prou ni per menjar, i que ja és molt vulnerable per si mateixa", explica l’activista Carlota Falgueras, que assegura que la societat civil s’ha hagut d’organitzar perquè "l’Administració no fa prou".

Més enllà que tenen l’espai cedit per l’Ajuntament, a La Flor de Maig no es reben subvencions perquè volen ser autònoms i s’autogestionen, si bé Joan Maria Soler no amaga la preocupació pel moment. "Les necessitats són tan immenses... i per això es potencien més els recursos de suport mutu davant la misèria que ve", ressalta, si bé aquí no es busca actuar per beneficència, sinó empoderar. Per això es promou que "la gent que ve a buscar menjar s’impliqui" en la iniciativa. A La Flor temen per l’impacte que tindrà el coronavirus a l’espai, però confien que tornarà a resistir. "El barri respondrà", diu Albert Mallol. Dècades d’haver-se sobreposat a múltiples vicissituds els avalen per dir-ho amb convenciment.