El malson mediambiental de Flix (Ribera d'Ebre) ha arribat al final i podran "passar pàgina en tots els sentits", com ha reivindicat l'alcalde, Francesc Barbero. L'empresa pública Tragsa ha retirat les últimes palplanxes de les més de 2.000 que confinaven el sector de l'embassament contaminat per la indústria química. És l'obra més important de reparació ambiental per retirar un focus de contaminació que s'ha fet al país i ha costat més de més de 200 milions d'euros, esquitxada pel cas de corrupció Frontino.

El municipi recupera una imatge gairebé oblidada i fins i tot desconeguda per als més petits: un pantà net i sense barreres. Barbero ha celebrat que Flix pugui, per fi, recuperar "la visió d'un riu de dalt completament lliure, sense els obstacles que es van construir per a la descontaminació". És "la culminació d'una lluita" de gairebé dues dècades de la qual "tenien ganes d'escapar definitivament". 

El Ministeri per a la Transició Ecològica va preveure enllestir l'obra abans de l'estiu, i tot i que finalment s'ha allargat unes setmanes.

El futur del pantà 

L'Ajuntament de Flix ja té sobre la taula un ambiciós projecte per reconvertir la zona. Juntament amb la Federació Catalana de Rem, el Club Nàutic de Flix i l'IDECE (Institut per al Desenvolupament de les Comarques Ebrenques), es vol crear un gran accés al pantà des de Flix, que no en té cap. El nou moll serà el pas previ per construir un camp de regates de banc mòbil. "A mitjà termini, pot suposar un revulsiu econòmic, esportiu, d'oci i de turisme a la zona", ha assegurat Barbero.

La proposta també inclou aconseguir la reobertura de la resclosa de la central hidroelèctrica que conflueix en aquest mateix espai, connectar els dos trams de l'Ebre a Flix i oferir un nou tram de navegació, de 15 quilòmetres.

L'Ebre és poc conegut al seu pas pel municipi, però Flix no renuncia a formar part del canal navegable, que acaba al poble veí d'Ascó. "És un altre tema que haurem de plantejar més a llarg termini, que la nuclear deixi de ser un obstacle a la navegació s'haurà de superar en un moment o altre", ha reivindicat el batlle.

Una reindustrialització amb la lliçó apresa

Mentre el complex químic de Flix busca les eines i les oportunitats per ressorgir i reindustrialitzar-se, al municipi tenen clar que la contaminació provocada per la fàbrica química no es pot repetir. L'alcalde Francesc Barbero ha recordat que "la legislació, sortosament, no és la mateixa que fa cent anys, o que fa cinquanta o quaranta", i que qualsevol activitat industrial a Flix, o on sigui, avui en dia està "molt més controlada".

En aquest espai es van detectar i retirar 73.322 metres cúbics de llots tòxics, segons les dades d'Acuamed, i hi ha calgut depurar prop de 3,3 milions de metres cúbics d'aigua. O el que seria el mateix, fins a tres vegades el volum del recinte descontaminat. 

Per aixecar les palplanxes ha calgut l'autorització de l'Audiència Nacional, que investiga el cas de corrupció Frontino, que va esquitxar Acuamed i el projecte de descontaminació del pantà de Flix.

Una restitució ambiental corrompuda

La contaminació dels fangs es va descobrir el 2004. El 2015, quan ja s'havien extret menys de 700.000 metres cúbics de llots tòxics, l'adjudicatària de l'obra, es van donar les obres per acabades. Però faltaven encara per retirar uns 80.000 metres cúbics més i aquesta maniobra va inflar el cost real del projecte, que ja era d'uns 160 milions.

El cas Frontino investiga si la mateixa empresa i exdirectius d'Acuamed se n'haurien beneficiat. El Govern espanyol va haver d'aportar 46 milions addicionals per retirar els fangs contaminats pendents i els treballs es van allargar fins al 2019.

A finals del 2020, l'empresa pública Tragsa, nova adjudicatària del desconfinament va començar a bombar aigua de la zona confinada amb la intenció d'enllestir el desmuntatge del recinte l'estiu del 2021, però calia el vistiplau del magistrat instructor de l'alt tribunal, que no va arribar fins al passat mes de novembre, tot i disposar d'informes favorables de la CHE, l'ACA i fins i tot el CSN i altres organismes científics que avalaven la descontaminació.