La Fiscalia Superior de Catalunya ha obert una investigació als Mossos d'Esquadra per no haver intervingut per desallotjar els activistes dels Comitès de Defensa de la República (CDR) que en el recent pont de la Constitució van tallar durant diverses hores algunes autopistes, com l'AP-7, i van aixecar les barreres d'alguns peatges. En un decret, el fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, adverteix que, si es confirma l'"absència de comminació" per part dels agents per dissuadir els CDR de la seva conducta o la "lenitat en exigir el restabliment de l'ordre i la restitució del dret dels ciutadans afectats", l'actuació dels Mossos podria "donar lloc a responsabilitat", de manera que ordena l'obertura de diligències d'investigació.

Bañeres ordena al comissari en cap dels Mossos, Miquel Esquius, que en un termini màxim de deu dies li remeti un informe detallant les actuacions practicades per la policia catalana durant els talls d'autopista i l'aixecament de barreres de peatges per part dels CDR. El fiscal reclama al cap dels Mossos que detalli en el seu informe qui eren els responsables de les operacions, així com les ordres o comunicacions cursades durant els esdeveniments i una ressenya dels incidents que poguessin haver sorgit durant la seva execució.

En plena polèmica per les crítiques del president de la Generalitat, Quim Torra, als Mossos d'Esquadra per les seves càrregues contra grups antifeixistes que volien respondre als actes del partit ultradretà Vox a Girona i Terrassa el passat 6 de desembre, els CDR van tallar dos dies després, el 8 de desembre, durant quinze hores l'AP-7 a l'Ampolla, sense que els Mossos actuessin per desallotjar-los. Posteriorment, el diumenge dia 9 de desembre, membres de CDR van aixecar sense oposició policial les barreres de peatge a diverses autopistes catalanes, en plena operació de retorn del pont, propiciant, segons la versió de l'escrit de la Fiscalia, que "la multitud de conductors que circulaven per aquestes vies el realitzessin de manera gratuïta, amb el conseqüent perjudici a l'empresa concessionària".

"Es té constància que, tant en un com en l'altre episodi, van comparèixer dotacions dels Mossos d'Esquadra, ressaltant -en les diferents notícies que es van fer ressò de tots dos incidents- que el comportament de les unitats destacades no es va orientar a dissuadir als concentrats de la seva conducta", ressalta l'escrit del ministeri públic. Segons el fiscal superior, de les informacions recollides es constata també que els Mossos no van utilitzar davant els CDR, "d'haver estat necessària", la força "imprescindible i proporcional per restablir l'ordre jurídic davant d'una actuació il·legal", donant lloc amb això "a una permanència injustificada" i lesionant els drets de" multitud d'usuaris de l'autopista" i de les concessionàries.

Un cop es rebi l'informe del comissari en cap dels Mossos d'Esquadra, Banyeres acordarà els següents passos a donar en el marc de les diligències obertes, que ja ha comunicat a la Fiscalia Superior de Catalunya.

Advertència del Govern espanyol a la Generalitat

Arran dels incidents protagonitzats pels CDR a les autopistes catalanes durant el cap de setmana, el Govern estatal ha alertat la Generalitat que ordenarà la "intervenció" de les forces de seguretat de l'Estat "en termes de proporcionalitat i necessitat" si els Mossos segueixen sense exercir la seva funció de "garantir l'ordre públic" a Catalunya.

La portaveu del Govern de la Generalitat, Elsa Artadi, ha demanat aquest dimarts al president estatal, Pedro Sánchez, que torni al camí del "diàleg i la negociació" amb la Generalitat i abandoni qualsevol possibilitat de tornar a aplicar l'article 155 de la Constitució. En la roda de premsa posterior al consell executiu, Artadi ha dit que el Govern ha acollit amb "sorpresa" les cartes enviades per l'executiu de Sánchez, al que respondran que els Mossos d'Esquadra actuen només per criteris "tècnics", i li ha demanat que no es "torni a equivocar amb el 155". "Apel·laríem al fet que el PSOE no es deixi portar per discursos com el de Pablo Casado", ha afegit la consellera.

Després que el president Quim Torra i el conseller d'Interior, Miquel Buch, acordessin la setmana passada revisar l'actuació dels Mossos del passat dia 6, Artadi ha recalcat aquest dimarts que el Govern no té "dubtes" sobre el cos policial, sinó que qui les té, al seu parer, és el Govern central. En tot cas, sobre el consell de ministres previst pel 21 de desembre, i pel qual es preparen diverses mobilitzacions, ha remarcat que, quan es produeixi la Generalitat "garantirà tots els drets, tant el de protesta, com el de llibertat d'expressió i el de reunió". Ha manifestat la "convicció" que els Mossos d'Esquadra podran garantir la seguretat a la ciutat, rebutjant l'enviament de membres dels cossos i forces de seguretat de l'Estat. En aquest context, ha instat el Govern espanyol a què, si creu que no hi ha prou agents dels Mossos d'Esquadra, faciliti l'ampliació de la plantilla del cos.

La consellera ha defensat l'actuació de la policia catalana recordant que durant la Setmana Santa també van haver-hi talls a autopistes i aixecaments de barreres de peatge per part dels CDR i en aquella ocasió els Mossos d'Esquadra van actuar de la mateixa manera, tot i que que estaven sota el comandament del govern espanyol, en aplicació del 155. "Ningú" li va retreure res a l'aleshores ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, i tampoc ningú va demanar que "s'intervingués Madrid o Bacelona" arran de les mobilitzacions del sector del taxi, que van alterar la circulació de les dues ciutats, ha recalcat Artadi.

Resposta per escrit del Govern català

Dos consellers de la Generalitat, el de Territori i el d'Interior, Damià Calvet i Miquel Buch, que van rebre requeriments de l'Executiu espanyol, s'han adreçat per escrit als seus homòlegs, per manifestar la seva disposició al diàleg i la col·laboració entre administracions.

Miquel Buch, en carta adreçada al ministre Fernando Grande-Marlaska, assenyala que els marcs adeqüats per "contrastar les millores i alternatives que puguin suposar una millora en les prestacions de les forces de seguretat" són la Junta de Seguretat i la Comissió Mixta sobre Seguretat.

En relació als incidents que van tenir lloc el passat cap de setmana a les autopistes AP-7 i AP2, el conseller informa que "per part de la Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra es van adoptar les mesures oportunes i es van seguir els protocols establerts per garantir l'ordre públic i la seguretat ciutadana", "al mateix temps que es garantia el lliure exercici dels drets fonamentals de reunió i manifestació".

Miquel Buch assegura, a més, que "el dret de llibertat de mobilitat de les persones va estar garantit en tot moment, amb l'adopció de les mesures més adeqüades i proporcionals".

El conseller assenyala que "la Unitat de Mediació de la Policia de la Generalitat va establir una linia de comunicació constant amb els concentrats, per dissuadir-los del manteniment de la seva actitud, recopilant al mateix temps informació sobre les actuacions previstes pels concentrats..." Unitat acompanyada d'altres "preparades per intervenir si fos necessari". "És per això que entendrà -diu el conseller al ministre- que no compartim en absolut la consideració de que els professionals de la Policia de la Generalitat o les autoritats del sistema policial de Catalunya poguessin incórrer en la suposada inacció a la qual fa referència".