Público
Público
INHABILITACIÓ DE TORRA

La Fiscalia demana que el recurs de Torra contra la seva condemna ni tan sols s’admeti a tràmit

En el cas que l'alt tribunal segueixi la petició, el president del Govern passaria a estar inhabilitat immediatament. Torra va ser condemnat a un any i mig d'inhabilitació per desobediència pel cas dels llaços grocs. 

12/02/2020.- El presidente de la Generalitat, Quim Torra, durante la sesión de control al Govern en el pleno del Parlament. EFE/Andreu Dalmau
El president de la Generalitat, Quim Torra, en un ple del Parlament. EFE/Andreu Dalmau

públic i agències

La Fiscalia del Tribunal Suprem ha demanat que el recurs del president de la Generalitat, Quim Torra, contra la seva condemna a inhabilitació ni tan sols s’admeti a tràmit. O que, com a alternativa, sigui rebutjat sense que calgui la celebració d’una vista pública sobre la qüestió a l’alt tribunal. En el cas que el Suprem atengui la petició del Ministeri Públic la condemna a Torra passaria a ser ferma, de manera que quedaria inhabilitat immediatament. La transcendència política del cas, però, fa difícil pensar que el cas es resolgui sense ni tan sols admetre a tràmit el recurs.

Torra va ser condemnat a un any i mig d’inhabilitació per a càrrecs públics el 19 de desembre pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que el va considerar culpable d’un delicte de desobediència pel cas dels llaços grocs. El passat 4 de febrer, el president català va presentar un recurs de cassació al Suprem contra la sentència, en què, entre d’altres qüestions, exposava que s’havia vulnerat el seu dret "al jutge imparcial".

En l’escrit de la fiscal Pilar Fernández Valcarce es rebutgen les diverses al·legacions presentades per Torra en rebuig a la condemna. Segons la Fiscalia, "l’extensa exposició del recurrent s’inicia qüestionant la imparcialitat de la Junta Electoral Central", que va ser qui va presentar la denúncia perquè hi havia el llaç groc en solidaritat als presos polítics penjat a la façana de la Generalitat durant el període electoral.

Torra sosté que les resolucions de la JEC i del Suprem "només tenen una finalitat que és una persecució política passant per alt qualsevol demostració de parcialitat", però per a la Fiscalia "la sentència recorreguda se cenyeix a fets i aplicació del dret. Des d’aquesta única perspectiva es rebutgen les raons de vulneració del dret a un jutge imparcial que s’al·lega". "La sentència recorreguda no peca per descomptat dels defectes al·legats. No és possible sostenir que hi ha una predeterminació de la sentència perquè es declarin uns fets sense tenir una posició oberta davant els arguments de la defensa", insisteix el Ministeri públic.

La Fiscalia tampoc accepta que la condemna hagi vulnerat la seva immunitat parlamentària i que la JEC no és competent per dictar les ordres que han provocat la condemna. Per a la Fiscalia, la invocació de Torra, "quan es conculquen de manera contumaç, oberta i reiteradament, unes normes d'exigència obligada per a la imparcialitat i neutralitat de les institucions en el procés electoral, no pot ser acollida".

¿Te ha resultado interesante esta noticia?