El Tribunal Suprem acull aquest divendres una jornada històrica, donada la rellevància pública del cas en qüestió. Des de les 10.30 hores del matí, l'Alt Tribunal acull la celebració de la vista en la qual el Ministeri Públic, l'acusació particular i les acusacions populars personades en la causa desglossen els seus arguments per qualificar d'agressió sexual, i no d'abús, la violació dels cinc membres de 'La Manada' a una jove de 18 anys el juliol de 2016, a Pamplona.

En referència a això, la fiscal Isabel Rodríguez ha expressat la seva “més absoluta discrepància” amb la sentència que va condemnar als agressors a nou anys de presó per abusos sexuals: “Va ser un delicte continuat de violació”, ja que “va concórrer la força o intimidació suficient”.

Rodríguez, la primera a prendre la paraula, s'ha remès únicament als fets provats recollits a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Navarra (TSJN), que va ratificar la condemna, per assegurar que en cap cas aquests recullen que la víctima “accedís a tals relacions”. De fet, citant diverses sentències del Suprem sobre els factors a tenir en compte per condemnar per violació, la fiscal s'ha referit a tres circumstàncies de vital importància: que la víctima va ser portada fins a un lloc recòndit, un “habitacle” molt reduït en un portal, que estava aïllada i no podia demanar auxili, i que els agressors eren superiors en número, edat i força física.

“Li van fer adoptar una actitud de submissió, no de consentiment”, afirmava la fiscal, recordant que els violadors van imposar la seva voluntat “per la força”, que aquesta força no necessàriament ha de basar-se en la violència física, sinó que n'hi ha prou que tingui un caràcter intimidatori. Per tot això,

El lletrat de 'La Manada' ataca la credibilitat de l'agredida: "Per a que sigui 'no', s'ha de dir 'no'"

El lletrat de 'La Manada' ha superat expectatives a l'hora de victimitzar els seus cinc representats, i d'atacar la credibilitat del relat de la veritable víctima, violada el juliol de 2016 a Pamplona. L'advocat Agustín Martínez, amb to forçadament suau, ha basat la seva defensa a intentar desmuntar el relat de la víctima, a buscar contradiccions entre les seves respectives declaracions, per intentar sostenir la seva tesi: “Això no eren cinc llops que anaven envoltant a una noia”, sinó que tots ells, “anaven buscant un lloc tranquil i fosc, i ella encapçalava el grup [per mantenir relacions sexuals]".

Tot el seu discurs davant del tribunal ha estat centrat a negar que hi hagués la més mínima violència o intimidació, i per a això no ha dubtat a menysprear el relat de la víctima: “Estaven buscant un lloc on mantenir relacions sexuals, que és el que havien pactat des del principi”.

En aquesta línia, el lletrat ha insistit que la víctima "en cap moment va considerar que tingués el menor símptoma d'agressió per part seva", i ha volgut reinterpretar l'eslògan feminista "No és no", per defensar les seves posicions. "Què havia de fer la denunciant? Simplement dir 'no és no'". "Per dir no, cal dir no".

Així, segons Martínez, la víctima hauria actuat motivada per un "mòbil espuri", això és, el robatori del seu telèfon per part dels agressors, i la por al fet que els cinc agressors poguessin penjar les imatges. Per intentar reconstruir aquesta versió, el lletrat s'ha remès a escenes concretes, i ha posat en dubte que la jove esperés davant la porta d'un hotel, en el qual van entrar els condemnats, si no volia mantenir relacions amb ells. "Què estava esperant a la porta d'un hotel? El que estava esperant, la resposta racional, és que estava esperant si hi havia habitació d'hotel".

Fins i tot, el lletrat ha rebutjat que la víctima hagués pres "un camí sense llum ni trànsit" amb els acusats, de no haver volgut mantenir relacions, i fins i tot ha frivolitzat amb els "gemecs" que aprecia en el vídeo de l'agressió. Afirma sense objecció que la víctima, nua i envoltada per cinc homes que la penetraven i tocaven el seu cos, no mostra "cap gest de dolor, fàstic, pena o temor".

Exactament en la mateixa línia, el lletrat demana revocar els fets provats recollits a la sentència del TSJN, un fet que no correspon a la fase de recurs de cassació, i que vindria a servir per a anul·lar el relat que les dues instàncies judicials anteriors han avalat. A més, Martínez ha denunciat la suposada vulneració de drets dels seus representats, entre ells la seva presumpció d'innocència: "La societat que formem tots va dictar sentència el 8 de juliol de 2016, va dictar sentència condemnatòria", argumentava.

"No hem tingut un judici just", insistia, demanant l'absolució dels seus representats. Dirigint-se al tribunal, el lletrat li ha demanat "remar a contracorrent", "deslliurar de l'injust càstig a l'innocent", pesi al rebuig que anticipa per part de l'opinió pública.