"Protestar no és terrorisme". Desenes de personalitats de la societat civil de diversos àmbits -Jordi Évole, Mònica Terribas, Laura Rosel, Jordi Basté, Mushkaa, Carlos Bardem, Andreu Buenafuente, Lildami, entre d'altres- s'han unit sota aquest clam que defensa el dret a la protesta i denuncia la investigació per terrorisme del magistrat de l'Audiència Nacional Manuel García-Castellón contra Tsunami Democràtic. 

Una causa, la de Tsunami Democràtic, que el poder judicial va reactivar a marxes forçades quan es van iniciar les negociacions d'ERC, Junts i el PSOE per la llei d'amnistia. Entre els acusats figuren l'expresident Carles Puigdemont, la secretària general d'ERC, Marta Rovira, el secretari quart de la Mesa del Parlament i diputat repubicà, Ruben Wagensberg, i deu persones més.

A tots ells, el jutge García-Castellón els acusa del delicte de terrorisme per estar al capdavant d'aquest moviment de protestes pacífiques que es van produir l'any 2019 arran de les sentències del Procés. I tot plegat en contra del criteri de la Fiscalia, que considera que els fets només suposen delictes de desordres públics, ja que el de sedició ha desaparegut amb la reforma del Codi Penal.

Crit d'alerta de les entitats de defensa del dret a protesta

La imputació de terrorisme en unes mobilitzacions ciutadanes s'està observant amb preocupació des d'organitzacions de defensa dels drets fonamentals, com Irídia o Òmnium Cultural. En el manifest Protestar no és terrorisme adverteixen de "l'escalada" contra el dret a la protesta i asseguren que la investigació contra Tsunami és "un atac directe a l'exercici del dret a manifestació i a la llibertat d'expressió i d'informació". I això ja està tenint conseqüències entre els moviments socials i polítics. 

Cèlia Carbó, responsable de la línia d'acció d'espais de la societat civil d'Irídia, alerta que s'està "assenyalant i castigant unes persones molt concretes d'un moviment que va tenir un desplegament al carrer brutal durant l'any 2019". "D'alguna manera, és un avís per a tota la resta de persones perquè, òbviament, si la imputació per terrorisme continua endavant, més enllà de veure l'ús reiterat d'aquest delicte per acusar i investigar, també genera un efecte en tota la societat civil a l'hora d'entendre com el seu propi dret està en perill", avisa l'activista.

Un precedent "molt negatiu"

Carbó alerta que la imputació per terrorisme a la causa de Tsunami Democràtic pot establir un precedent "molt negatiu" per a altres moviments socials i polítics. "S'està utilitzant el delicte de terrorisme per perseguir i criminalitzar moviments pacífics, que és l'objectiu final de la repressió: silenciar, censurar i que no sortim al carrer", avisa Carbó, que assegura que tot plegat pot acabar produint l'efecte chilling, que es podria traduir com un efecte intimidatori o dissuasori. "És aquesta capacitat d'espantar-se, que tu mateix t'autocensuris i que acabis entenent que sortir al carrer i utilitzar el teu dret fonamental és un risc i un perill", detalla. 

L'activista especifíca que l'efecte dissuasori ja existeix dins la pròpia Llei Mordassa "imposant sancions per fer pagar una quantitat desorbitada de diners als moviments socials per la via administrativa". Això, detalla, ja genera l'efecte "de pensar-t'ho dues vegades abans de sortir al carrer i protegir una companya que està sent desallotjada de casa seva o estàs fent un exercici de desobediència civil no violenta totalment emparada pel mateix dret internacional", conclou.

Aquesta criminalització obre un "ventall molt perillós, tenint en compte que la pròpia repressió també s'està perfeccionant". En aquest sentit, Carbó alerta que s'estan afegint noves capes relacionades amb la tecnologia, com programes d'espia per perseguir moviments socials -en referència a l'ús de Pegasus per part de l'Estat contra independentistes-, o casos d'infiltracions policials. L'activita assegura que és una "actitud" del mateix Estat que engloba aquesta "criminalització directa als moviments socials".

Carbó reflexiona que el dret a protesta és un dret "plural i vector" que tenim com a societat civil, "un mecanisme que hem tingut durant anys per aconseguir els canvis socials i polítics i per poder mostrar un malestar".

La reforma del Codi Penal del 2015, un calaix de sastre

Les entitats posen el focus, de nou, en la reforma del Codi Penal que es va fer el 2015 del delicte de terrorisme, que va desbordar el concepte tradicional de terrorisme i "el va definir d'una forma molt més imprecisa". És una mena de calaix de sastre que dona molt de marge a la interpretació. "Com més imprecisa i més vaga és la definició d'un delicte, més marge es dona a què s'apliqui de manera molt més desproporcionada i interpretativa per part dels jutges", alerta Carbó.

Aquesta reforma del delicte de terrorisme, impulsada pel PP i el PSOE, va provocar que passessin a ser terrorisme un conjunt amplíssim de delictes, no només delictes contra la vida i la integritat física, també contra el patrimoni, atemptat a l'autoritat o contra els recursos naturals, sempre que tenguessin com a finalitat subvertir l'ordre constitucional.

Un procediment que ja és criminalitzador

Sobre si la imputació per terrorisme en el cas de Tsunami tirarà endavant, Irídia creu que s'haurà d'esperar el recorregut de la llei d'amnistia i totes les "pressions polítiques actuals". Alerta, però, que tot i que finalment no s'acusi Tsunami Democràtic de terrorisme, "el propi procediment ja té un element criminalitzador".  

"Esperem que el delicte de terrorisme caigui, perquè creiem que és una vulneració del nostre dret, que és una criminalització de moviments socials i polítics i que pot generar un precedent molt greu que pot afectar a altres causes", conclou.