Institucions, partits i entitats han homenatjat novament aquest Onze de Setembre qui va ser conseller en cap de Barcelona durant la guerra de Successió, Rafael Casanova. L'arrancada de la primera Diada nacional sense president independentista des de l'inici del Procés ha estat marcada pel finançament, la llei d'amnistia i el canvi de Govern. Els més matiners de l'ofrena floral han estat els Mossos amb la consellera d'Interior, Núria Parlon, i el director general de la policia catalana, Josep Lluís Trapero, al capdavant. Mentre CUP, Aliança Catalana, Vox i PP no hi han participat.

La portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha demanat acordar "noves fites de país", i fer-ho a través del "diàleg entre diferents". "Cadascú des de les seves posicions, idees, projectes i aspiracions", ha afegit. "La catalanitat és un títol que ens honora", ha assegurat la portaveu, que ha dit que Catalunya és "un país amb una profunda arrel cívica". Paneque ha reivindicat la nació com a terra d'acollida "des dels inicis de la història".

Al seu torn, el president del Parlament, Josep Rull, ha fet una crida a mantenir "la fermesa i la determinació" davant "l'incompliment radical" de la llei d'amnistia per part d'un Tribunal Suprem "en rebel·lia". El de Junts ha lamentat que s'hagi de tornar a commemorar una Diada amb l'expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig a un exili "infame". Rull ha instat la ciutadania a recuperar "l'orgull i l'autoestima" i ha reivindicat la llengua com a element de cohesió.

Des del sindicalisme, els líders de CCOO i UGT, Javier Pacheco i Camil Ros, també han reivindicat l'aplicació total de la llei d'amnistia. El primer ha confiat que els darrers canvis al capdavant del poder judicial estatal "acabin amb el bloqueig" en l'aplicació de la norma i ha afegit que aquesta ha d'arribar "a totes les persones afectades". Ros ha reivindicat "que es compleixi" la llei com a primer pas definitiu per a la resolució del conflicte i s'entri en un procés de diàleg "per trobar una solució política que posteriorment sigui votada per la ciutadania".

Per la seva part, ERC ha refermat el seu "compromís i convicció" per aconseguir la sobirania fiscal i l'objectiu d'aconseguir més eines per aconseguir la independència. El seu secretari general adjunt, Juli Fernàndez, ha reivindicat el seu partit com "hereu" de qui va lluitar per l'esperança i per avançar en la llibertat de Catalunya. El també secretari segon de la Mesa del Parlament ha fet una crida a l'independentisme a omplir els carrers per la Diada.

Crítiques al discurs d'Illa

En el marc de l'ofrena també hi ha hagut crítiques -i alguns aplaudiments- al discurs institucional per l'Onze de Setembre del president de la Generalitat, Salvador Illa. La presidenta de Junts, Laura Borràs, ha assegurat que "era més eloqüent pel que no deia que pel que deia". Sosté que s'hi hauria d'haver plasmat que la "prioritat" del Govern és "liderar el progrés de Catalunya", i que va ser "més aviat no molestar el PSOE". Durant la seva intervenció, també ha fet una crida a "no girar full i no oblidar totes les anormalitats democràtiques": "No tenim cap dret a rendir-nos".

Des dels Comuns, la presidenta parlamentària Jéssica Albiach ha reivindicat la Catalunya "solidària, d'acollida i garantia de drets i llibertats" dels qui "només volen atiar la por, l'odi i la confrontació". Alhora, ha celebrat que Illa fes referència als valors d'acollida i inclusió durant el seu discurs institucional per l'Onze de Setembre. En canvi, li ha recriminat que no fes "menció expressa" de la reforma del sistema de finançament i que "no dediqués més temps" a parlar del dret a l'habitatge.

Missatge de Sánchez a X

D'altra banda, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha fet públic un missatge a la xarxa X amb motiu de la Diada: "Aquest Onze de Setembre, Catalunya mira al futur amb ambició, esperança i energies renovades", ha dit. "És bon temps per als optimistes", escriu en un missatge que va acompanyat d'una imatge amb la bandera catalana on posa "11 de setembre, Diada de Catalunya" amb el logotip del govern espanyol.

Catalunya ha començat així la primera Diada des de l'inici del Procés en què la presidència de la Generalitat no estarà ocupada per un independentista. Illa és ara la primera autoritat, dotze anys després del 2012 que va comportar la massiva manifestació independentista organitzada per l'Assemblea Nacional Catalana, i que va desembocar en les eleccions anticipades convocades per Artur Mas i el seguit de fets que comportaria l'anomenat procés independentista. Durant la jornada d'aquest dimecres hi ha previstes diverses mobilitzacions independentistes.

Precisament l'ANC ha demanat a l'independentisme que "es reactivi més que mai, uneixi forces i faci notar la seva presència" al carrer durant la Diada. "Hem de ser molts al carrer", ha afirmat la vicepresidenta de l'entitat Nohemí Zafra. El president d'Òmnium, Xavier Antich, ha demanat que l'independentisme es mobilitzi per demostrar que "no ha claudicat ni claudicarà mai". A més, ha refermat la "convicció" que Catalunya és una nació i que té el dret a decidir, i ha demanat sortir de la "fase de desànim, retrets i despellament mutu".