Per quarta tarda consecutiva i en el marc de les jornades "Puig Antich. El compromis vigent 1974-2024", l'antiga presó Model, avui convertida en un espai de cultura i memòria, ha obert les seves portes per rebre de nou a 300 persones que han volgut recordar la figura de les dues últimes víctimes per garrot vil en el territori espanyol, el militant antifeixista Salvador Puig Antich i el jove alemany Georg Michael Weizel, conegut llavors com Heinz Chez.

En aquesta ocasió, la conversa a l'escenari de la galeria de la Model ha girat al voltant del teatre com a arma combativa i, concretament, al voltant de La torna, una obra d'autoria col·lectiva que reinterpreta el consell de guerra que va dictar la sentència de mort de Chez. Un muntatge teatral estrenat el 1977 ―tres anys més tard de les últimes execucions― que va desencadenar, irònicament, un altre consell de guerra i l'exili i empresonament de diversos membres de la companyia Els Joglars.

Un dels seus exintegrants, l'actor Ferran Rañé, ha explicat aquest dimarts com va néixer la idea de l'obra i quines conseqüències va tenir la seva representació en un país en transició que, malgrat vendre una obertura i un allunyament de la foscor del franquisme, encara arrossegava censura i repressió de llibertats. "Volíem mostrar el que havia passat. Una tragèdia, però va acabar sent una obra àcida. Volíem desemmascarar que Chez havia estat prejutjat", ha explicat Rañé durant la seva xerrada amb el periodista i conductor de les jornades David Fernàndez.

Tot i ser una producció col·lectiva, Albert Boadella va ser el primer citat a declarar davant la justícia el 1977, ja que va ser l'encarregat de dirigir l'espectacle resultant. "Tot i que La torna era molt potent, pensàvem que com a molt ens cauria una prohibició o una multa", ha explicat Rañé, i ha afegit que "hi va haver una onada de solidaritat immensa" a favor de la llibertat d'expressió i que, en el moment en què va passar tot això, "els polítics de la Moncloa estaven pactant" i no els "anava bé" el conflicte. Segons l'actor, "no van tenir la resposta política que necessitaven en aquell moment".

Teatre de combat d'ahir i avui

A la conversa s'han unit Jordi Coca, autor de Dies meravellosos, un llibre que trasllada el lector als dies de Puig Antich i la transició; i els dramaturgs Sergi Belbel, Berta Prieto, directora de la sèrie Autodefensa, i Xantal Gabarró, autora de Jenin Feat Raval, un projecte de La Material Teatre en col·laboració amb l'entitat The Freedom Theatre que connecta Palestina amb el barri del Raval de Barcelona.

Mentre Coca ha explicat la seva vivència personal en els anys "tèrbols" de la transició, Belbel ha fet una radiografia de l'evolució del teatre a Catalunya des de finals del segle XIX fins a la seva reinvenció als anys vuitanta.

"Amb el modernisme i la irrupció de la ciutat es crea una dramatúrgia catalana que s'estronca amb l'arribada de la Guerra Civil. Grans autors que podrien haver tingut una projecció internacional ―Salvador Espriu, Joan Brossa― es van veure obligats a fer teatre a les cases. El teatre d'autor desapareix, però en els anys 60 i 70 reneix de la mà de companyies com Els Joglars i posteriorment La Fura dels Baus", ha argumentat Belbel.

Com a cloenda de la jornada, els sis convidats, juntament amb Fernández, han reflexionat al voltant del teatre com a eina transversal de combat, com un manifest, un espai de reflexió i una oportunitat per crear un relat contrahegemònic que es rebel·la contra l'status quo.

El cicle de jornades "Puig Antich. El compromís vigent 1974-2024" s'allargarà fins al proper dijous set de març i comptarà amb una desena més de personalitats, per homenatjar la memòria del revolucionari i posar sobre la taula qüestions que, lluny de romandre en el passat, segueixen més vives que mai.