Fins al segle XIX les dones ho van tenir molt magre per dedicar-se al món de les lletres. L’ús de pseudònims era un recurs habitual per poder publicar, prova en són els noms que es van haver d’empescar les germanes Brönte, George Sand, Cecilia Böhl de Faber o Caterina Albert. El món dels llibres, de fet, el món en general era una cosa dirigida pel gènere masculí. En l’àmbit dels llibres les coses han evolucionat favorablement vers la igualtat, i a les lleixes de les llibreries hi descansen volums escrits sense tenir en compte el gènere.

Amb tot, com recorda l’activista pakistanesa Malala Yousafzai, que va rebre el Nobel de la Pau el 2014 per defensar els drets de les dones, "Els extremistes han demostrat allò que més els espanta: una nena amb un llibre". Tot seguit et recomanem vuit llibres de ficció escrits per dones gairebé acabats de sortir d’impremta per gaudir de bones lectures aquest Dia Internacional de les Dones.

'Sota la pluja', Anna Murià (Comanegra)

Anna Murià va ser molt més que la companya d’Agustí Bartra, l’amiga amb la qual Rodoreda es cartejava, o la dona de lletres que després d’un llarg exili torna a Catalunya i no la reconeix. Sota la pluja és el relat que enceta el llibre, és un dels més potents i és tota una declaració d’intencions carregada de sensualitat, que a la vegada condensa el bo i millor del talent narratiu de Murià. Gràcies a l’edició d’aquest llibre a cura de Mercè Ibarz, Anna Murià descansa a la lliga de les grans narradores catalanes del segle XX, i de passada la comunitat lectora està d’enhorabona perquè pot gaudir d’uns relats fins ara dispersos.

'Distòcia', Pilar Codony (l’Altra editorial)

Nascuda a Banyoles el 1987 i veterinària de professió, Pilar Codony en sap un munt de vaques, per ser exactes de vedells. Així que no és d’estranyar que la protagonista del llibre es vulgui comparar amb una vaca, tot i que de seguida admet que ella pot prendre decisions que aquests animals no poden. Distòcia és la seva primera novel·la i ha estat distingida amb el Premi Documenta. El veredicte del jurat ha dit que l’obra "destaca per la mirada íntima i valenta sobre la maternitat", i també per l’autenticitat que destil·la. L’escenari és la granja de vaques i ovelles de la Goja i la seva sòcia, i del que es tracta per no fer espòilers és d’assumir decisions que no traeixin la pròpia essència.

'La llibretera de París', Kerri Maher (Navona)

L’escriptora Kerri Maher ha construït una novel·la on recrea la vida de Sylvia Beach, la jove nord-americana que al París de 1919 va obrir la cèlebre Shakespeare and Company. La llibreria de seguida va ser freqüentada per molts autors com Ezra Pound, Hemingway o James Joyce, a qui Beach admirava profundament. De fet, va ser Sylvia Beach que amb tossuderia i compromís va aconseguir publicar l’Ulysses, aleshores una novel·la censurada. La novel·la de Kerri Maher és un deliciós homenatge al món dels llibres i a la creació. Perquè com diu Joyce a Retrat de l’artista adolescent: "L’artista, com el Déu de la creació, romana dintre o darrere o més enllà o per damunt de la seva obra, invisible, esvaït fora de la vida, indiferent, i es dedica a llimar-se les ungles".

'La princesa sou vós', Blanca Llum Vidal (Club Editor)

La poeta Blanca Llum Vidal té un tema predilecte: l’amor. I en aquesta novel·la epistolar ofereix totes les contradiccions de l’amor foll, exposades des de les prioritats d’una dona. La veu del llibre s’ha enamorat d’algú i decideix activar el joc de la seducció, però ho fa desmuntant les relacions de poder més convencionals. I per escampar arreu aquestes cartes, ha muntat una gira amb el grup Los Sara Fontán per recitar aquest La princesa sou vós en directe.

'AIOUA', Roser Cabré-Verdiel (Males Herbes)

Què passa quan una dona ha tingut una relació "asfixiant" amb la seva mare i ella mateixa es comença a plantejar ser mare? D’això parla la primera novel·la de l’autora nascuda a Barcelona el 1982, que fins ara havia publicat relats en diverses antologies i en revistes de creació literària. AIOUA és una història d’autoconeixement on el paisatge destil·la l’estat mental dels personatges, al més pur estil de David Lynch. Onírica i lúcida la lectura d’aquesta novel·la és colpidora.

'Un cert somriure', Françoise Sagan (Viena)

En un París que pertany als que no tenen escrúpols, l’autora de Bonjour tristesse fa que la Dominique, la protagonista d’aquesta novel·la coincideixi amb en Luc, un home casat que li dobla l’edat i que compleix tots els requisits del seductor de manual. L’atracció que hi ha entre el dos és imparable i perillosa però, al capdavall, i aprofitant la cita de Roger Vailland que enceta el volum: "L’amor és el que succeeix entre dues persones que s’estimen".

'Geosmina', Cinta Farnós (La Magrana)

Marxar pot ser més fàcil que quedar-se i entendre el fons de les coses. I això és que aprèn la Llúcia. La protagonista d’aquesta novel·la viu a Irlanda quan rep una trucada que li capgira la vida, la seva mare és morta. A partir d’aquí la Llúcia s’embranca en un viatge cap a Astúries, però els descobriments que va fent porten la trama a la Barelona dels últims anys de la lluita antifranquista. Geosmina és la primera novel·la de Cinta Farnós. Nascuda al Perelló el 1986, l’autora és politòloga i actualment treballa desenvolupant política de memòria democràtica a la Generalitat de Catalunya.

'Benvolguda', Empar Moliner (Columna)

No hi ha gaires novel·les que parlin de la maduresa de la dona amb cruesa, sense evitar els efectes dels símptomes de la menopausa, les dependències que genera la maternitat o la caducitat dels matrimonis. I precisament això és del que parla aquesta novel·la d’Empar Moliner guardonada amb el Premi Ramon Llull d’enguany. En paraules de l’autora "les relacions matrimonials són lletges i boniques, són sublims i fastigoses. És el meu gran tema: el món de la parella i el matrimoni, sempre interessant, no sempre feliç". I aquí la protagonista d’aquesta història sobre la crisi dels cinquanta es diu Remei Duran, i tot comença quan s’adona que el seu jove marit s’enamorarà d’una altra.