Feina, habitatge i serveis dignes per frenar el despoblament rural: en aquests tres punts coincideixen els partits amb representació al Parlament de Catalunya que aquest diumenge es presenten a les eleccions catalanes del 12-M. ERC treu pit de la gestió de Govern, el PSC demana polítiques "contundents i actives" i Junts aposta per canviar la llei d'Urbanisme de Catalunya.

Tot i que va haver-hi un lleuger repunt arran de la pandèmia, la Catalunya rural continua perdent població en benefici de les zones urbanes. I és que el 51% dels municipis tenen menys de mil habitants i ocupen el 51% del territori, tot i que només representen el 4% de la població. Dels 947 municipis del país, el 62,6% (593) no arriba als 2.000 habitants i, d'aquests, el 56% (332) no supera els 500 habitants.

Alícia Romero, número 2 a les llistes del PSC per Barcelona, considera que cal impulsar un desenvolupament de sòl industrial per facilitar que s'hi instal·lin empreses, crear llocs de treball i facilitar l'habitatge. Proposa que tothom tingui "a menys de 30 minuts" serveis bàsics com l'educació o la salut: perquè això sigui possible, "són necessàries unes bones infraestructures", diu.

Esquerra posa en valor l'Estatut del Municipi Rural, una de les mesures que han impulsat per frenar el despoblament, però que finalment no s'ha portat a aprovació per la convocatòria d'eleccions anticipades. La membre de la llista per Barcelona Alba Camps explica que és una mesura que genera un "impacte directe" als ajuntaments amb menys població i els "dota de més recursos". I destaca altres accions com el desplegament d'una xarxa d'oficines bancàries o el transport a demanda.

Una de les apostes de Junts+ és impulsar les infraestructures digitals, així com canviar la llei d'Urbanisme perquè és "extraordinàriament ineficient". "És una llei de talla única que planteja les mateixes exigències per un municipi de 50.000 habitants que per un de 100", critica Josep Rull, número 3 per Barcelona. Demanen un urbanisme "específic" per als municipis petits i "molt més flexible".

Accés a l'habitatge

CUP i comuns coincideixen en el fet que l'habitatge és un dels grans problemes del món rural. Martina Marcet, de la llista cupaire per Barcelona, critica que "no s'ha fet política d'habitatge pública" els darrers anys i lamenta que els preus "s'han disparat i estan subjectes a l'especulació". La CUP proposa que tots els habitatges que no siguin primera residència tinguin un tipus impositiu més alt i se'n reguli "molt més" la seva construcció.

Per la seva banda, David Cid, número 5 de la llista de Comuns Sumar a Barcelona, aposta perquè hi hagi molt més habitatge públic de lloguer. Critica que el Govern no ha posat prou recursos en la construcció d'habitatge públic. Considera que cal fer un pas més en la regulació dels pisos turístics i aposten per incrementar l'IVA en la compra d'habitatges de segona residència.

Per contra, el PP no és partidari de la regulació de les segones residències. Santi Rodríguez, número 4 per Barcelona, creu que "poden semblar una càrrega, però també són un benefici perquè donen vida i activitat econòmica als municipis". En aquest sentit, creu que el Govern ha d'invertir en polítiques d'habitatge "en aquells llocs on sigui necessari generar-ne".