Hidratar-se i beure aigua. Ventilar i mantenir fresques les llars. Evitar fer esport i esforços a l'aire lliure a les hores centrals del dia. I protegir-se del sol amb crema solar. N’hi ha més, però seguint aquests consells bàsics, s’aconsegueix minimitzar significativament els efectes de la calor de l’estiu i especialment de les onades de calor, una situació meteorològica de risc que cada cop és i serà més freqüent en un clima cada vegada més calorós.

Per això, el Govern de la Generalitat fa enguany especial incidència en conscienciar la ciutadania de la importància de seguir aquests consells elementals. I ho fa a través del Departament de Salut amb la nova campanya ‘Un estiu sense UFFF’, que estarà activa tot l’estiu i que inclou recomanacions davant aquest fenomen climàtic de risc, especialment entre la població més sensible i fràgil. De fet, els efectes de les elevades temperatures de l’estiu ja poden considerar-se tan preocupants com els de la grip a l’hivern.

Per tant, donat que no hi ha cap vacuna contra els cops de calor, a l’estiu l’única eina a mà és la prevenció. I això significa seguir els consells de la campanya, els materials audiovisuals de la qual –vídeos, ventalls, cartells, xapes- es difondran a través dels canals de comunicació del sistema sanitari públic català, per xarxes socials i pels mitjans de comunicació. Aquests missatges van en la línia del que recomana el Pla d’actuació per prevenir els efectes de les onades de calor sobre la salut, que està coordinat per l’Agència de Salut Pública de Catalunya i el Servei Català de la Salut (CatSalut), amb la participació del Departament de Territori i Sostenibilitat i el Servei Meteorològic de Catalunya, entre d’altres.

La xarxa de salut s’adapta a les necessitats de l’estiu

De la mateixa manera que la població ha de prevenir per adaptar-se a aquest clima calorós, la xarxa sanitària pública de salut adequa els serveis a l’activitat assistencial que es preveu a l’estiu, quan la població sovint es concentra en unes zones determinades, sobretot a la costa.

Així, el CatSalut augmentarà el dispositiu de professionals per reforçar l’atenció primària i hospitalària, el que suposa disposar de fins a 503 professionals equivalents addicionals, la majoria per als equips d’atenció primària. En aquest àmbit, les regions sanitàries de Terres de l’Ebre, Tarragona i Girona són les que reben la major part d’aquest increment de personal. Pel que fa als hospitals, com cada estiu, el dispositiu permetrà respondre a l’activitat programada –que baixa en aquests mesos– i a la urgent, tot seguint criteris clínics, mantenint les intervencions amb ingrés i d’alta complexitat i prioritzant la cirurgia cardíaca i oncològica. Cal reiterar que aquesta adequació funcional dels centres és transitòria i adaptable a les necessitats d’assistència que es produeixin, de manera que es pugui donar una resposta adequada i flexible en tot moment.

Per últim, el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) també reforça el dispositiu aquest estiu amb 25 unitats addicionals de suport vital bàsic i avançat, que realitzaran 31.260 hores de servei. Aquestes mesures amplien la cobertura a les zones de costa, en què durant l’estiu augmenta significativament la població.

La consellera de Salut, Alba Vergés, davant del ‘photocall’ de la campanya

El perill del cop de calor

L'excés de calor pot suposar un perill per a la salut i agreujar una malaltia crònica o provocar deshidratació i esgotament. Si l'exposició a temperatures molt altes es prolonga, la temperatura del cos pot elevar-se fins a nivells perillosos i es pot patir un cop de calor. Aquest trastorn, que pot arribar a tenir conseqüències molt greus, requereix atenció mèdica immediata. Els infants, però també la gent gran o les persones que pateixen malalties cròniques, estan especialment exposats a patir les conseqüències d’una calor excessiva, com ara un cop de calor o deshidratació.

De fet, durant l’estiu passat, en què es van produir 2 onades, es van notificar 65 casos de cop de calor i van morir 28 persones, la xifra més elevada registrada des del 2004. De les 28 persones, la majoria ja tenia una patologia de base o estava a l’aire lliure, treballant o fent esport.