L'oposició a la possible candidatura Pirineus – Barcelona per acollir els Jocs Olímpics d'Hivern del 2030 agafa força, amb el suport de personalitats esportives del nivell de l'atleta i alpinista Kilian Jornet o de la també alpinista Araceli Segarra, a banda de desenes de personalitats, activistes i entitats de les comarques afectades.

La plataforma Stop JJOO, que va començar a gestar-se ara fa tres anys i va presentar-se públicament a l'estiu, ha donat a conèixer un manifest de rebuig a l'esdeveniment, en una roda de premsa celebrada al Col·legi de Periodistes de Catalunya que ha comptat amb la participació telemàtica de Jornet, sense cap mena de dubte el principal referent dels esports de muntanya i de neu a casa nostra. A grans trets, el rebuig al projecte es deu a tres raons: l'"opacitat" amb què s'està portant a terme, el model socioeconòmic que suposa i el fet que representi una aposta "insostenible" en plena emergència climàtica. Ras i curt, la plataforma considera que s'allunya de les necessitats del Pirineu, una idea que també ha verbalitzat Kilian Jornet.

Stop JJOO demana la retirada d'un projecte que ara mateix compta amb el suport dels dos socis del Govern de la Generalitat -ERC i Junts per Catalunya-, del PSC i dels principals lobbies econòmics de Catalunya. Amb tot, l'Executiu presidit per Pere Aragonès s'ha compromès a no postular-se per acollir l'esdeveniment si no té el suport del territori, és a dir, dels habitants de les comarques afectades pel projecte -les sis de l'Alt Pirineu i l'Aran, més el Berguedà i el Ripollès-. En aquest sentit, la previsió del Govern és celebrar-hi una consulta vinculant durant el segon semestre de l'any.

El portaveu de la plataforma opositora, Bernat Lavaquiol, s'ha mostrat convençut que si arriba a celebrar-se, el no s'imposarà al referèndum i ha recordat els tres precedents en aquest sentit: els darrers anys habitants de les ciutats d'Innsbruck (Àustria), Sion (Suïssa) i Calgary (Canadà) han rebutjat optar a acollir uns Jocs d'Hivern. En una compareixença a la Comissió d'Afers Institucionals, la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha anunciat aquest dimecres que els pressupostos del Govern de l'any vinent destinen 800.000 euros a la consulta sobre els Jocs. 

Lavaquiol també ha comentat que aquesta és la vuitena vegada que es planteja que el Pirineu organitzi uns Jocs Olímpics, però que en totes les ocasions anteriors la candidatura finalment no va arribar a tirar endavant. I, com en el projecte actual, en tots els casos es tractava d'iniciatives "impulsades des de la capital, sigui Barcelona o Saragossa", no pas des del territori on s'haurien de celebrar.

En el seu torn de paraula, Kilian Jornet ha subratllat que un macroesdeveniment d'aquest tipus "no és el que necessita el Pirineu", entre d'altres qüestions perquè les previsions climàtiques indiquen que en pocs anys difícilment es podran mantenir les estacions d'esquí -cada cop més dependents de la creació de neu artificial-, com a conseqüència de l'augment de temperatures i la disminució de nevades.

Inversions per "cobrir les necessitats" de la població

El manifest de la plataforma exposa que el projecte s'està portant a terme "amb secretisme i opacitat, sense la participació de la població del territori" i està impulsat "pels lobbies econòmics". Entre l'argumentari contra la candidatura olímpica, Stop JJOO destaca que apostar-hi "en un context d'emergència climàtica és una greu irresponsabilitat". I recorda que els informes científics assenyalen que "les pujades de temperatura són més altes al Pirineu, i les conseqüències [del canvi climàtic, més greus". Per afegir que "les estacions d'esquí pirinenques, que ja depenen en bona mesura de la producció artificial de neu, no seran viables a mitjà termini. No té sentit abocar-hi més inversions".

Sobre aquesta darrera qüestió, Emma Rojas, activista de la plataforma i membre de Ramaderes de Catalunya, ha afegit que "es destinarien uns 200 milions a infraestructures permanents esportives, que després no tindrien una utilitat permanent. Preguntem si no seria millor invertir-los en millorar els serveis i el transport públics, en definitiva, en les condicions de vida de les persones del Pirineu". Lavaquiol ho ha rematat dient que "no acceptem el xantatge que si no realitzem els Jocs no tindrem infraestructures als Pirineus".

El text també exposa que un projecte d'aquest tipus implica accentuar l'aposta per un model econòmic basat en el turisme, un "model de desenvolupament caduc" que, a més a més, comporta "una elevada precarietat laboral, temporalitat i salaris baixos". A banda, òbviament, que un increment del volum de visitants també suposaria un major nivell d'emissions de gasos d'efecte hivernacle. Com a alternativa, la plataforma planteja diversificar l'economia i potenciar "la producció agrària ecològica i l’artesania", a més d'inversions per "millorar l’oferta educativa, els serveis sanitaris especialitzats, el transport públic, les xarxes de telecomunicacions i la connexió entre pobles i valls". En resum, canalitzar les inversions "per cobrir les necessitats que té la muntanya per transitar cap a un canvi de model socioeconòmic basat en la vida dels pirinencs i en la defensa del territori".

En la seva intervenció telemàtica des de Noruega -on resideix- Kilian Jornet ha exposat que "hem de ser molt realistes i saber quines són les implicacions que comporten uns Jocs Olímpics, tant des d'un punt de vista ambiental, ja que amb l'augment de temperatura i la reducció de les precipitacions no es podrà mantenir l'actual model de turisme d'estacions d'esquí, com socio-econòmic. Necessitem que el Pirineu tingui un model econòmic que sigui sostenible, que no depengui només del turisme i que permeti que la gent pugui quedar-s'hi vivint". Jornet, que fa anys que pregona la seva preocupació per l'emergència climàtica i, entre d'altres accions, ha reduït els seus viatges per limitar la seva petjada de carboni, ha defensat replantejar les estacions d'esquí "per convertir-les en estacions de muntanya, amb activitats molt diverses".

Entre els signants del manifest d'Stop JJOO hi ha l'alpinista Araceli Segarra -que el 1996 va convertir-se en la primera dona de l'Estat espanyol en culminar l'ascensió de l'Everest-, el filòsof Xavier Antich, l'exdiputada de la CUP Mireia Boya, l'exalcaldessa de Berga Montse Venturós (CUP) i l'actual alcalde, Ivan Sànchez, la catedràtica d'Economia Lourdes Beneria, Bernat Canut -entrenador del Cadí la Seu de bàsquet-, diversos refugis de muntanya o la Xarxa d'Economia Solidària de Catalunya, entre d'altres.