"Camí a la irrellevància". Així defineix Oxfam Intermón el rumb de la política de cooperació espanyola en el seu últim informe La Realitat de l'Ajuda, publicat aquest dimarts, i que recull les dades de l'Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) del 2015 de l'Estat i de la resta de països donants.

La caiguda d'aquesta política pública, que ha estat constant des de l'inici de la crisi econòmica, ha convertit Espanya en el donant de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) que més ha vist caure el seu esforç en ajuda al desenvolupament des de 2008. l'informe ressalta que, tot i la crisi, altres països europeus molt més afectats, com Grècia o Portugal, no van rebaixar els seus nivells de solidaritat internacional.

I és que amb una nova caiguda de gairebé l'11% el 2015, respecte a l'any anterior, Espanya suma ja sis anys consecutius de descens. Si el 2009 ocupava el lloc número 11 entre els països donants del Comitè d'Ajuda al Desenvolupament (CAD) de l'OCDE, el 2015 se situa en el lloc 26 d'un total de 28, només lleugerament per sobre d'Eslovàquia i Polònia.

Espanya va destinar a l'ajuda al desenvolupament el 2015 tan sols 1.261 milions d'euros (tot just un 0,12% de la Renda Nacional Bruta), una tercer part del que era el 2008 (4.762 euros o un 0,46% del l'RNB ), situant-la en nivells similars als dels anys 90. Des de l'inici de la crisi aquesta política pública acumula una caiguda del 73,5%.

Si bé el Govern estatal ha atribuït aquests descensos a l'efecte de la crisi econòmica, Oxfam Intermón recorda que el compromís de l'executiu era fer-la créixer quan l'economia del nostre país comencés a millorar. "Després de dos anys consecutius de creixement econòmic, el Govern espanyol incompleix les seves promeses i un any més els recursos tornen a caure. Com a resultat, l'ajuda espanyola amb prou feines arriba a pagar les contribucions obligatòries a la UE i dels organismes multilaterals (com Nacions Unides o el Banc Mundial), mentre l'entitat creada per a complir amb l'objectiu d'aquesta polítiques (l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional al Desenvolupament -AECID-) gestiona poc més del 20% del total", afirma Oxfam.

"Cap política pública pot resistir una reducció de més del 73% dels seus recursos i mantenir una mínima estabilitat, rellevància i projecció", afirma l'informe.

Més emergències, menys diners

A nivell global, els recursos d'AOD dels països donants de l'OCDE van augmentar el 2015 en un 6,6% fins a arribar als 146,5 milions de dòlars. No obstant això, tal com denuncia l'ONG, la major part d'aquesta pujada s'explica per l'augment de les despeses imputables als costos d'acollida de refugiats. Per això Oxfam Intermón adverteix que es tracta d'un increment "artificial", ja que no s'inverteix en països tercers, sinó dins de les pròpies fronteres dels països donants.

Pel que fa a Espanya, el cost d'acollir els refugiats amb prou feines va suposar un 2,3% de l'AOD, una dada inferior a la d'altres països a causa de la falta de compliment dels compromisos adquirits per a l'acollida de refugiats. Dels 17.387 que es va comprometre, tot just en va acollir a 1.167, el que suposa només un 6,7% del total.

Andalusia, la més solidària

Contràriament al que passa a nivell estatal, l'Ajuda Oficial al Desenvolupament descentralitzada (aquella que depèn de Comunitats, Ajuntaments i ens locals) es va incrementar durant el 2015, revertint la tendència a la baixa dels últims anys. Segons l'informe, el canvi de signe d'alguns governs locals més sensibles a la necessitat de contribuir a reduir la pobresa i la desigualtat, explica aquest canvi de tendència.

Les comunitats autònomes van augmentar la seva ajuda al desenvolupa neta en 20 milions d'euros el 2015 (després d'haver-la reduït en un 43% entre 2011 i 2014) i més de la meitat d'aquest esforç el va realitzar el Govern andalús, que recupera el primer lloc en l'escalafó de donants autonòmics.

A Euskadi, l'AOD es va reduir en un 10% i perd el lideratge i els importants increments a Catalunya, Balears i Extremadura, contrasten amb l'estancament de València i Castella-la Manxa. La Comunitat de Madrid registra una ajuda al desenvolupament neta negativa (és a dir, els reemborsaments han estat superiors als desemborsaments). Oxfam Intermón recorda que la cooperació descentralitzada és clau en el finançament d'àrees com l'ajuda humanitària o l'educació al desenvolupament i l'enfortiment de la societat civil.

Espanya: ni més ajuda ni plans d'implementació

Al setembre de 2015, el Govern espanyol, al costat d'altres 193 líders internacionals, es va comprometre a adoptar la nova agenda 2030 dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), que suposen una ambiciosa agenda per eliminar la pobresa extrema el 2030 i enfrontar desafiaments clau al voltant de la desigualtat, la fam i el canvi climàtic, entre d'altres.

Una diferència entre aquestes metes i els Objectius de de Desenvolupament del Mil·lenni, que van expirar el 2015, és que els països no només es comprometen a aconseguir-les en els països en desenvolupament, sinó que els propis donants han d'elaborar plans i aplicar-los dins de seves pròpies fronteres.

L'informe d'Oxfam Intermón ressalta que més d'un any després d'adoptar aquesta nova agenda, només un destacat grup de països han posat sobre la taula polítiques, pressupostos i mecanismes de control. Espanya no es compta entre ells i denuncia que "l'excepcional situació política que s'ha viscut a casa nostra dese les eleccions de desembre de 2015 s'està usant com a excusa per justificar la falta d'acció, però que aquest no és un argument sostenible."Les veritables raons les trobem en la manca de voluntat política i en una mala comprensió del principi d'universalitat ", afirma.

L'ONG ressalta que, si bé la majoria dels partits polítics del nou i més divers àmbit parlamentari han avançat en construir un consens per recuperar la política de cooperació per al desenvolupament, aprovant set Proposicions No de Llei (PNL), el Partit Popular s'ha desmarcat sistemàticament d'elles.

Necessitat de refundació.

Oxfam Intermón fa una crida urgent a refundar la política de Cooperació Internacional del nostre país, el que necessàriament passa per dotar-la de fons, però a més ha d'adaptar el seu marc institucional als nous reptes del desenvolupament. Per a l'ONG aquesta redefinició ha d'estar guiada per la justícia social, els drets humans i la sostenibilitat ambiental. També s'ha d'especialitzar en àrees on Espanya tingui un fort valor afegit (com les de polítiques de migració i asil garantint que l'ajuda no té com a objectiu el fre a la migració, sinó per alleujar la pobresa dels més vulnerables) i lluitar contra la pobresa i la desigualtat, tant dins com fora de les seves fronteres, entre altres mesures.