Esquerra Republicana de Catalunya ha posat rumb a tot gas cap a les eleccions municipals quan encara falta any i mig per als comicis locals previstos per al maig del 2023. Hi influeix dos factors: En l'àmbit tàctic el fet que els ritmes normatius del partit marquen un ajustat calendari que implica tenir designats els candidats i candidates a l'alcaldia de les grans ciutats i de les capitals de comarca abans de l'1 de febrer vinent. En el pla més estratègic, l'activació de les bases de cara a les municipals demostra la prioritat absoluta que a Esquerra donen als comicis locals. Per a la consolidació del partit i com a plataforma d'impuls per a altres eleccions, però també per l'avenç de l'independentisme al conjunt de Catalunya. Des del partit consideren que les municipals són clau ja que probablement se celebraran pocs mesos abans de les generals en què els republicans volen revalidar la victòria. I tampoc és descartable un avenç electoral a Catalunya de manera que el maig del 2023 es podria obrir un cicle electoral trepidant.

Esquerra va aconseguir situar-se el 2019 com la primera força municipalista a Catalunya per primer cop des de la República, no només per obtenir més vots –el 23,5%– i més regidors que cap altre partit -amb més de 3.000-, sinó per la seva àmplia i homogènia implantació territorial amb important presència tant a l'àmbit rural com a les àrees metropolitanes. A diferència de Junts que ha concentrat les seves forces a la Catalunya interior i del PSC que només és fort a les grans ciutats de l'àrea de Barcelona.

L'objectiu prioritari que es planteja Esquerra a les eleccions municipals és, òbviament, mantenir la primera posició al conjunt de Catalunya amb la victòria electoral. Però en aquest resultat global hi ha algunes prioritats concretes.

Revalidar les alcaldies de Lleida i Tarragona

La primera prioritat seria retenir les alcaldies de Lleida i Tarragona. Les dues primeres capitals de província amb batllia d'ERC des de la democràcia. I les dues arrabassades al PSC, el màxim adversari dels republicans a les grans ciutats. Tot això justifica que el tret de sortida a l'intens treball territorial d'ERC per a les municipals es donés a Lleida fa uns pocs dies. A la capital del Segrià es va imposar ERC amb l'actual alcalde Miquel Pueyo al capdavant empatant a 7 regidors amb els socialistes però amb només unes desenes de vots més. A Tarragona es va donar el mateix resultat amb els papers invertits. Però el republicà Pau Ricomà també va aconseguir l'alcaldia aglutinant una diversa coalició amb Junts, Comuns i la CUP, alguns des de l'interior del govern municipal i d'altres des de fora. El mateix esquema utilitzat a Lleida.

Les fonts d'Esquerra confien a revalidar les dues alcaldies, però reconeixen les dificultats que han patit per poder desenvolupar el projecte alternatiu als molts anys de govern socialista -a Lleida l'alcaldia ha estat socialista des de les primeres municipals de la democràcia-. "No es pot oblidar que pocs mesos després d'arribar a l'alcaldia s'ha hagut de fer front a una brutal pandèmia" apunten. Però també reconeixen les dificultats que han tingut tant a Lleida com a Tarragona per articular la relació amb socis tan diferents com Junts o Comuns i la CUP. Especialment en determinats projectes locals. Unes fortes tensions que en alguns moments han desgastat la imatge del govern de Pueyo i de Ricomà.

L'assalt definitiu a l'alcaldia de Barcelona

El segon dels reptes concrets té relació amb Barcelona i la seva àrea metropolitana. En el cas de la capital catalana Esquerra no només es proposa revalidar la victòria electoral aconseguida el 2019 quan va empatar a 10 regidors amb la Barcelona en Comú d'Ada Colau però va sumar 5.000 vots més. Aquest cop ERC vol un resultat que li garanteixi l'alcaldia i poder governar, ja que fa dos anys i mig Colau va aconseguir la vara d'alcaldessa després d'un acord de govern amb el PSC i els vots pactats pels socialistes amb Manuel Valls i els seus regidors afins de Ciutadans. Una operació que va tenir el suport dels poders fàctics de la ciutat.

A Esquerra asseguren que "som conscients que hi ha un front comú gegantí per evitar l'arribada d'Esquerra a l'alcaldia a qualsevol preu ja que suposaria la veritable transformació de Barcelona". Un front en què, segons els republicans, concorrerien la major part d'adversaris polítics a esquerra i dreta i els poders econòmics de la capital catalana recelosos que l'independentisme es faci amb l'alcaldia de la primera ciutat de Catalunya amb un fort ressò internacional. Per això, sense una victòria clara, ERC podria tornar a sucumbir davant d'un acord antinatura com la darrera vegada.

Per aconseguir aquesta victòria inapel·lable Esquerra preveu repetir fórmula amb Ernest Maragall al capdavant de la candidatura. Tot i que no està totalment decidit, ja que l'avançada edat de l'actual cap de l'oposició, 78 anys, genera algunes incerteses. També hi ha dubtes a la segona plaça de la llista -i possible relleu de Maragall en un futur al capdavant dels republicans a Barcelona-. El 2019 va concórrer Elisenda Alamany, exdiputada de Catalunya en Comú Podem que va deixar les files dels comuns per la rebaixa de posicions a l'àmbit sobiranista. Alamany estaria disposada a repetir. Però també es postula per a aquest destacat número dos de la llista d'ERC a Barcelona l'exconsellera de Justícia i actual delegada del Govern a Madrid, Ester Capella. Capella, que ja va ser regidora de l'Ajuntament de Barcelona, ​​admet que li faria "il·lusió" i afegeix que estarà "on sigui útil i ERC em demani que hi sigui".

Créixer a l'àrea metropolitana

Pel que fa a la resta de l'àrea metropolitana de Barcelona, ​​la voluntat d'Esquerra és guanyar posicions als socialistes que conserven en aquest àmbit el seu gran feu municipal a Catalunya després d'importants reculades a la resta del país. "Som l'únic partit independentista amb opcions a l'àrea metropolitana", asseguren des d'ERC. Esquerra va aconseguir un bon resultat el 2019 posicionant-se com a segona força a moltes ciutats barcelonines importants com l’Hospitalet de Llobregat, segona ciutat de Catalunya. Però la distància amb els socialistes és abismal. La socialista Núria Marín va aconseguir una majoria absoluta de 14 regidors per 5 d'Esquerra. Semblant resultat va aconseguir el PSC a Santa Coloma de Gramenet, Cornellà o altres ciutats metropolitanes. En el cas de l'Hospitalet, els republicans aspiren a obrir una bretxa al poder socialista després que la gestió de Marín s’ha vist esquitxada per presumptes irregularitats.

El president d'ERC, Oriol Junqueras, s'ha bolcat a la feina per enfortir el partit i preparar les municipals. Inhabilitat per la sentència de l'1-O per a qualsevol càrrec públic, però en llibertat després dels indults, la seva activitat política se centrarà en aquest objectiu. Junqueras posa en relleu el paper dels alcaldes i regidors "per a la construcció del país". I recorda com va viure amb una especial satisfacció la victòria d'Esquerra a les municipals del 2019 des de la presó perquè són "les que permeten estar més a prop de la gent, ser útils i resoldre els problemes dels veïns". Pel líder dels republicans, els municipis "són el múscul sense el qual tota la resta no és possible" i per això només des dels municipis, diu, és possible construir la República i la independència.

El repte independentista passa per les municipals

Així, doncs, la voluntat d'enfortir la presència d'Esquerra a les ciutats metropolitanes no només persegueix millorar els resultats del partit sinó que també té a veure amb l'objectiu de fer possible la República catalana. Segons Junqueras, l'independentisme no només necessita ser majoritari sinó que ha d'estar distribuït el més homogèniament possible per tot el país. El president d'ERC considera que una alta concentració de vot no independentista en un territori com l'àrea metropolitana de Barcelona dificulta enormement el projecte independentista. "O l´independentisme és capaç d´incrementar la presència en aquestes ciutats o serà molt difícil guanyar el pols a l'Estat", assegura. I per aconseguir-ho creu que "cal tenir clara la complexitat de la societat catalana i la seva heterogeneïtat", renunciant a "una puresa argumental que no només no sedueix sinó que produeix rebuig".

El president d'ERC destaca a més que se sent orgullós d'aquells que han arribat a ERC procedents d'altres espais polítics perquè el partit vol assemblar-se a la societat actual, "afortunadament complexa". I impulsarà que les llistes municipals del seu partit reflecteixin "aquesta complexitat i riquesa del país".
Si a la Catalunya rural el gran adversari d'Esquerra és el món postconvergent, ja siguin les candidatures de Junts o del PDeCAT –caldrà veure si es presenten en aliança o per separat-, a l'àmbit urbà no hi ha cap dubte que els socialistes són per a ERC l'adversari a batre sigui com sigui. "A la regió metropolitana, el que no pot fer l'independentisme en cap cas és fer de crossa del PSC", assegura. Segons Junqueras, aquest és un plantejament de "regeneració democràtica" pels molts anys que la majoria d'aquestes ciutats porten governades pels socialistes. I perquè l'objectiu de l'independentisme ha de ser "substituir" el PSC a l'àrea metropolitana. Argumentació que Junqueras utilitza per ser extremadament crític amb el pacte que va firmar Junts per cedir la presidència de la Diputació de Barcelona a la socialista Núria Marín, malgrat l'empat que ERC va aconseguir a la institució amb el PSC.

Assemblees territorials, mobilitzant les bases

Com a primer pas per mobilitzar les bases territorials de cara a les municipals, la direcció ja ha activat també nombroses assemblees territorials amb les seves federacions a tot Catalunya. A més de la preparació de les municipals en aquestes reunions amb la militància, que es desenvolupen els últims dies, s'explica "la transformació que lidera el Govern; com treballa el procés de negociació amb el govern de l'Estat espanyol per resoldre el conflicte polític; i com enfoca ERC la negociació relacionada amb els pressupostos generals de l'Estat". Són 12 assemblees telemàtiques i hi estan convocades les gairebé 10.000 persones que integren la militància d'Esquerra Republicana, a més de tots els càrrecs electes.

El resultat encara s'ha de veure però queda clar que ERC apostarà fort per les municipals posant tota la carn a la graella.