L’assassinat de Guillem Agulló el 1993 a mans del militant neonazi Pedro Cuevas va trasbalsar la societat del País Valencià i encara avui és recordat com un episodi clau en la història dels crims d’odi a l’Estat espanyol. Del seu cas el director català Carlos Marques-Marcet en farà ara una pel·lícula, que s’estrenarà a la tardor del 2020 i, alhora, també és el leitmotiv d’una campanya contra l’auge de l’extrema dreta, batejada com “La lluita continua”. La iniciativa es finança parcialment a través del micromecenatge. Públic entrevistà Guillem i Carme, els pares de Guillem Agulló, que fa uns dies van estar a Barcelona per assistir al rodatge de la pel·lícula, que es dirà La mort de Guillem.

Què us ha portat a Barcelona?

Guillem: Estem participant en una campanya per ajudar a la promoció de la pel·lícula sobre Guillem Agulló que s’estrena l’any que ve i anirà acompanyada d’un concert i un llibre.

Carme: Volem deixar clar que la pel·lícula no és cosa nostra. Li donem suport i estem encantats que es faça: hem estat 26 anys lluitant perquè es coneguera la veritat i la pel·lícula ens pareix una bona manera perquè el món puga conèixer el que va passar i a Guillem tal i com era.

Guillem: Volem que la pel·lícula servisca per ajudar a la lluita contra el feixisme que està creixent a l’Estat espanyol i a Europa. Nosaltres ens hem fet vells lluitant contra el feixisme, però lluitarem fins al final dels nostres dies per aquesta causa justa. Esperem que la pel·lícula siga un gran èxit i arribe més enllà de les fronteres de l’Estat espanyol i que es convertisca en un fre a l’extrema dreta.

Aquests darrers dies hem sentit parlar de la pel·lícula, però no tant del llibre.

Carme: L’escriu Núria Cadenes, amb qui personalment tenim molt de tracte.

Guillem: La Núria va viure directament tot el procés. A més, com que era militant de Maulets, coneixia bé com era el País Valencià en aquella època. Ens semblà fabulós, fins i tot un honor, que ho faça ella, va ser la primera que ens va portar al Principat a parlar del cas i de les mentides del judici.

Quines van ser aquelles mentides, que avui dia ja no tothom recorda?

Carme: No voler entrar en el motiu de per què van anar contra Guillem. No han volgut entrar mai. Volien que quedara com una baralla entre jóvens sense cap ideologia.

Guillem: Guillem anava amb una caçadora que deia ‘nazis fora’, que li va cosir Carme. Eixa caçadora, que era un testimoni important, desaparegué. No ens l’ha entregada ningú.

Carme: Els nazis van preguntar "¿Dónde está el de la cazadora de ‘nazis fuera’?" El van anar a buscar per això. Quan van traure la caçadora al judici, la caçadora no tenia el pegat.

Guillem: Van voler despolititzar la mort de Guillem. Que fora ‘una baralla entre joves’. Jo no m’ho podia creure perquè coneixia bé a Guillem. La primera notícia que vaig rebre va ser d’un guàrdia civil, que em va telefonar per dir-me “se han peleado unos jóvenes y tu hijo a muerto, cosa de amoríos”. I alguns polítics d’esquerres i de dretes que es van implicar tant que van aconseguir que no condemnaren els assassins pel que havia estat un crim polític.

Per ‘d’esquerres’ voleu dir el Partit Socialista del País Valencià (PSPV)?

Guillem: Agafa-ho com vulgues. Llevat d’Esquerra Unida i l’esquerra independentista.

Jo mateix era molt jove quan va passar, però recorde les pintades de ‘Guillem Agulló, la lluita continua’. Potser les generacions més joves ja només recorden això: el símbol. Abans heu parlat de conèixer a Guillem, on acaba un i comença l’altre?

Carme: Han passat 26 anys... Molta gent jove no havia nascut encara.

Guillem: A la pel·lícula ja no voran el mite, voran la persona, com era Guillem per aquella època. Crec que estan reflectint-lo molt fidelment.

Carme: No volen reflectir només com ser la seva mort, sinó com va canviar la vida dels seus amics i familiars. Però no hem estat capaços d’acabar-nos el guió, com no hem pogut llegir-nos el llibre de Jaume Fuster... Ens causa molt de dolor. Se’ns fa difícil entrar a la nostra pròpia casa.

Guillem: Teníem una maleta plena de retalls de premsa de l’època. Jo mateix m’encarregava de retallar-los. Fuster s’endugué tota la documentació i la va organitzar. Ara la tenim en casa. Estos dies han vingut a casa a buscar la documentació i, és clar, te recorda aquella època i te situa en aquell moment tan dolorós que vam patir. No podrem oblidar mai la mort de Guillem, perquè per a això no hi ha antídot que et cure. Ens fa mal. Però també ens estimula a continuar lluitant, entre altres coses perquè jo vinc de la lluita antifeixista, i que al meu fill el matara precisament el que jo sempre he combatut és el més dur que jo he viscut. Vaig arribar a pensar en matar a l’assassí del meu fill. Però això és el que voldrien per acabar del tot amb la família Agulló-Salvador. La lluita la fem des de posicionaments democràtics. I ho continuem fent 26 anys després.

El canvi de govern al País Valencià supose que també ha servit per conscienciar més a la gent.

Guillem: És important que la màxima institució del País Valencià ens faça un homenatge i que l’Ajuntament de València li dedique una plaça a Guillem.

Carme: Hem passat de criminalitzar-lo a viure-ho amb una miqueta més de normalitat democràtica.

Guillem: El que més ens dolia era dubtar de fins on teníem raó en la defensa de la memòria de Guillem.

Carme: Alguns ens deien que fins quan en tindríem prou de reivindicar la seva memòria. Després de la plaça ens preguntaren si no estaríem contents ja amb això.

Guillem: A això només podíem respondre: “Ho sabràs quan et matin un fill i hages de patir el dolor”. Així valoraràs quan és ‘prou’. Jo, a més, ho entenc com una lluita per les llibertats. I així seguiré lluitant.

Una memòria bastant fràgil. Acabem de veure una pujada de Vox a tot arreu, també al País Valencià. Com l’heu viscuda?

Carme: Estaven allà. Abans estaven al PP i ara estan a Vox. Igual de feixistes eren abans que ara. Dona angoixa pensar-ho, però han estat sempre. A València, el blaverisme sempre ha estat una cultura d’odi. Ser blaver era odiar tot allò valencià, obsessionat amb l’anticatalanisme. Això és Vox. Odi, odi, odi.

Guillem: Desconec la clau per acabar amb el feixisme. Hi hauria que fer un estudi sociològic del poble espanyol i vore les simpaties amb el franquisme i com ens ha portat on ens ha portat. Però també hem de veure els errors de l’esquerra, que ens ha portat on ens ha portat. D’haver redistribuït la riquesa i no haver misèria ni precarietat ni desnonaments, potser no haguérem tingut un creixement de l’extrema dreta com el que hem tingut, i que defensa que en altres temps es vivia millor. No obstant, he de dir que això forma part del sistema capitalista. I eixe serà sempre el problema.

Han passat més de 25 anys però continueu rebent insults...

Guillem: Sí, no amb la mateixa intensitat, però continuen. A les parets encara fan pintades.

Carme: I a les manifestacions criden “Dónde están, no se ven, los amigos de Guillem”.

Guillem: Quan es manifesta l’extrema dreta, en companyia de Levantina de Seguridad, Yomus i tots estos, sempre criden això. És molt bèstia.

Sobta aquesta impunitat, que es repeteix.

Carme: Pedro Cuevas, l’assassí de Guillem, estava imputat a l’Operació Panzer. Teníem l’esperança que aquest cas tiraria endavant i compliria la pena completa, perquè de 16 anys només va complir-ne quatre. Però van dir que no servien les proves de les gravacions telefòniques.

Guillem: I a més van haver d’indemnitzar-lo i li van tornar les armes confiscades, que van dir que eren de col·leccionista. Ara segueix per Benicalap, molt a prop de Burjassot. Parlem d’un element d’extrem dreta, amb mentalitat d’extermini dels que no pensen com ell.

A banda de l’autor material directe, no s’ha perseguit a l’entorn? Ni investigacions?

Carme: No, res. A nivell privat.

Guillem: [ El periodista ] Joan Cantarero ha investigat el tema. I ha hagut d’anar-se’n a viure a un altre lloc per les amenaces.