La família de Maria Dolors Llonch (Sabadell, 1952) estava arrelada a pagès i tenia vinya. "He trepitjat raïm de petita", recorda, però la seva carrera professional no va començar en el sector vinícola ni en el social. Treballava en una empresa d’energies renovables, i d’allà va passar a Can Calopa el 2010, quan L’Olivera, que té la seu a Vallbona de les Monges, va fer-se càrrec de la finca. Llonch dubtava de si sabria tirar endavant aquest projecte social, però no només ho ha aconseguit, sinó que ha acabat presidint la cooperativa. Ja li tocaria jubilar-se, però ho ha anat posposant.

Com és que a Barcelona s’hi fa vi?

Ve del mandat de l’alcalde Clos. A imitació d’altres municipis europeus, volia una vinya mediterrània a prop de Barcelona. El 2000 se’n va plantar a Can Calopa, una masia de Collserola que ja era de l’Ajuntament.

És difícil fer vi a Collserola?

L’agricultura no és una ocupació fàcil, i a Barcelona, menys. La dificultat més important ha estat que la vinya no s’ha adaptat bé a la ubicació, en especial algunes varietats de raïm, com la grega agiorgitiko.

Pensen fer canvis?

Les varietats que no s’han adaptat vam decidir arrancar-les, i les que han funcionat, la syrah i la garnatxa negra, s’han envellit i s’han de restaurar. La idea és seguir fent un vi Vinyes de Barcelona negre, que és molt bo, i un de blanc per recuperar la història vinícola de Collserola, que es recolzava molt en varietats blanques.

Quina és la finalitat de la campanya Plantem un Cep a Barcelona?

Plantar nova vinya costarà uns 40.000-50.000 euros. Per això hem engegat la campanya a Goteo, recordant que és important per a Barcelona i el sector agrícola tenir vinya a Collserola.

Per què ho és?

L’Olivera es basa en la recuperació històrica, cultural, gastronòmica i de persones amb l’agricultura social, i la vinya forma part de la història intrínseca de Collserola, de Barcelona i de tots nosaltres.

També recuperen persones?

Som una cooperativa de treball social, i part dels treballadors tenen discapacitat intel·lectual. A més de ser un projecte productiu de vi, som un projecte social amb joves que fan un recorregut de vida i de treball.

Com els ha afectat la Covid?

El camp no ha parat. Davant del tancament de la restauració, hem buscat alternatives per seguir amb la venda de vi, reforçant la botiga en línia, i molta gent que ha necessitat sortir de la ciutat ha redescobert Can Calopa, on rebem visites i fem tastos. A vegades n’arriba massa, però és gratificant. Hem aguantat.

Algun dia es podrà pujar a Can Calopa en transport públic?

És la nostra guerra. El cap de setmana hi puges a peu o en cotxe. L’autobús més proper, que dissabte i diumenge no circula, és el que para a Sant Bartomeu de la Quadra, a 4-5 quilòmetres.

Com s’imagina el futur del vi a Barcelona?

Estem molt arrelats a Collserola, volem seguir-ho estant i per això necessitem suport, ja que si no és difícil subsistir com a pagesos. Dins del concepte de l’agricultura social, com a activitat econòmica emergent, es pot pensar en un vi arrelat a Barcelona i que formi part del parc de Collserola.​