"Un moment de reflexió". És el que demana el portaveu de Catalunya en Comú, Joan Mena (Sabadell, 1975), després del fracàs de les negociacions per formar un govern de coalició amb el PSOE. No sembla pas fàcil. Mena, que també és diputat al Congrés d’En Comú Podem i dirigent d’EUiA, fa un espai per a Públic a la seva atapeïda agenda per parlar també de la situació a Catalunya aquesta tardor, les perspectives de govern amb ERC o la situació interna dels comuns.

Les negociacions finalment han fracassat i tornaran a haver-hi eleccions espanyoles el proper 10 de novembre. Quina valoració en feu?

És un fracàs de la política representativa en conjunt, i aquí ningú està lliure de culpa. Crec que en comptes de tirar-nos els plats pel cap, ara hauria de venir un moment de reflexió per saber què ha fallat i corregir-ho. El bipartidisme ha mort i la pluralitat política ha vingut per quedar-se, i això significa que necessitem polítics amb capacitat d'acord i diàleg, i qui no sigui capaç, és que no serveix per afrontar els temps polítics actuals.

Amb relació a això, des del meu punt de vista, Sánchez s'ha demostrat com el campió de la manca de diàleg i negociació aconseguint només el suport d'un diputat a la seva investidura. Però és una tònica a la que ens té acostumats, ho va fer a la moció de censura que va sortir gràcies a la tasca del nostre grup parlamentari, ho va fer ja en la seva primera investidura fallida, i ho ha fet també ara. Lamento profundament veure una cúpula del PSOE segrestada per [Iván] Redondo [cap del gabinet de Presidència de Sánchez] i el CIS mentre els lideratges territorials i municipals reclamaven estabilitat i les bases cridaven "con Rivera no".

Les enquestes preveuen fins ara una caiguda lleugera d’Unidas Podemos. Com encarareu la campanya i quines perspectives teniu?

La campanya s'ha d'afrontar amb humilitat i entenent quin és el sentiment majoritari de la ciutadania. Nosaltres creiem que en les últimes eleccions Catalunya ja va donar un mandat de progrés i de diàleg, i és amb la voluntat de fer-ho possible que ens tornarem a presentar. Ningú va dir mai que fos fàcil, però davant dels governs del 155 i les retallades, creiem que som l'única possibilitat real per entomar aquest rumb.

Fa unes setmanes el president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, va plantejar la possibilitat d’un "govern de concentració" que inclogués els comuns. Heu valorat aquesta idea?

La proposta de Roger Torrent és profundament electoralista i partidista. Li demanem al senyor Torrent i a ERC que no intentin disfressar de proposta política el que és una evidència del fracàs del govern Torra-Aragonès. Si s’han de convocar eleccions, avui, no és tant per una resposta a la sentència de l’1-O sinó a la fallida del govern, que ha estat incapaç d’aprovar els pressupostos i portar als catalans i les catalanes a un horitzó de millor estabilitat. Aquesta proposta ja l’hem descartada perquè no pensa en els interessos dels catalans i les catalanes, però també perquè nosaltres tenim un model de societat i de país antagònic al que defensa el senyor Torra. Que l’espai dels comuns comparteixi espai amb el PDECat és incompatible.

Es parla d’eleccions al 2020. Ara mateix hi ha molta especulació amb les possibilitats de coalició: entre ERC i els comuns, una reedició del tripartit amb el PSC (però amb ERC com a soci majoritari) i fins i tot una coalició inèdita entre ERC, els comuns i la CUP.

Parlar de quins governs i majories seríem capaços de conformar quan encara no hi ha ni convocades unes eleccions no té gaire sentit. Nosaltres hem demostrat que som capaços d’entendre’ns amb ERC, ho hem fet a molts ajuntaments, i hem demostrat també que som capaços d’entendre’ns amb la CUP a molts ajuntaments, i el mateix amb el PSC. L’escenari ideal per a Catalunya seria aconseguir acords de governs d’esquerres que trenquin aquesta dinàmica de blocs i vetos creuats. Nosaltres ho hem intentat a les darreres municipals i en alguns llocs ho hem aconseguit, però en altres el PSC i ERC continuen encallats en les seves posicions de bloqueig. El futur de Catalunya passa en qualsevol cas per un govern d’esquerres. L’única cosa per a la que ha servit el govern ERC-JxCat és perquè el timó del govern el mantingui una força de dretes quan la majoria social de Catalunya avui se situa a l’esquerra. És pel que estem treballant, i si trenquem aquesta política de blocs, millor encara. Però caldrà veure l’escenari després d’unes eleccions.

S’han superat les tensions internes als comuns? Han deixat cicatrius els casos de Joan Josep Nuet i Elisenda Alamany?

Crec que tant Nuet com Alamany han solucionat la seva situació. S’ha evidenciat que hi havien més interessos personals que no pas d’espai electoral i organitzatiu. Catalunya En Comú continua sent un espai de referència per a l’esquerra sobiranista que busca un encaix plurinacional amb la resta de l’estat i una aliança amb la resta de pobles d’Europa. Aquesta és la base i l’ideari fundacional dels comuns i és el que continuem defensant. Altres, potser per opcions personals, han preferit altres opcions i avui són representants electes d’altres formacions polítiques, en aquest cas d’ERC. El temps ha situat a cadascú al seu lloc i ha clarificat el que ha passat.

Dimarts es va presentar una Convenció republicana del sobiranisme progressista al Col·legi de Periodistes. Us hi sentiu interpel·lats?

Nosaltres tenim contactes amb totes les forces d’esquerres i sobiranistes. És més, sempre hem dit i defensat que tot allò que surti de Catalunya ha de ser el més consensuat possible. En això seguim treballant. Hem proposat recuperar la Mesa de Diàleg i un pacte de claredat per intentar sortir d’aquesta situació política. Totes aquelles iniciatives que vinguin en aquest sentit, seran benvingudes. Des de l’espai dels comuns tenim la nostra proposta i estem disposats a debatre-la en una taula de diàleg amb qualsevol.

El sector federalista dels comuns ha plantejat renunciar al referèndum d’autodeterminació i apostar per millores d’autogovern.

Nosaltres respectem totes les opinions internes, però al final el que defensem són els acords als quals hem arribat com a espai polític. Al Consell Nacional vam votar un document estratègic per unanimitat, i la proposta del referèndum és una proposta programàtica de Catalunya En Comú des de la seva fundació, que continuem defensant i que hem portat a tots els programes electorals, validats per les bases de Catalunya En Comú. Pensem que és la solució que de debò necessita aquest país.

S’ha dit que des de Podemos es vol renunciar al referèndum per arribar a un acord amb el PSOE.

Ho vull deixar ben clar: ningú del nostre espai ha renunciat mai al referèndum. El continuem defensant com a eina per sortir de la situació de bloqueig polític que vivim entre Catalunya i Espanya. Una altra cosa és com ens posem d’acord sobre com s’ha de fer aquest referèndum i quines vinculacions ha de tenir. Per això demanem un pacte de claredat entre totes les forces catalanes. El que hem dit, en aquest cas en les negociacions entre Unidas Podemos, En Comú Podem i el PSOE és que demanem una mesa de diàleg per explorar quina és la millor sortida política i dialogada a la situació que vivim a Catalunya. Nosaltres aportarem la nostra: que és el referèndum. Però també estem disposats a escoltar què és el que diu cadascú. Evidentment, pels resultats, és al PSOE a qui toca plantejar la proposta que veu més viable. Però nosaltres no renunciem de cap de les maneres a la nostra proposta. Està avalada no només per les bases sinó per tota la gent que ens va votar a les eleccions i va validar per tant el nostre programa.

I no podria ser un escull insalvable per arribar a un acord per al PSOE?

Jo tinc la sensació que el senyor Pedro Sánchez s’inventa les excuses cada dos per tres. Primer va ser això, després el veto a Pablo Iglesias, després que nosaltres no podíem estar a ministeris d’estat, que no sumaven majoria a una investidura... Ha presentat diverses excuses al llarg de tot el procés de negociació. Les hem desmuntades totes. Hem plantejat alternatives. Hem demostrat més que ningú que volíem evitar la repetició d’eleccions. És Pedro Sánchez qui haurà d’explicar-ho.

En una entrevista recent a 'Crític', Xavier Domènech es mostrava crític amb els comuns. Esmentava, entre d’altres, que no s’ha consolidat com a alternativa, o que no ha aconseguit desplegar-se territorialment.

Nosaltres som els primers en fer autocrítica. No hem aconseguit el desplegament territorial que volíem des del primer dia, sobretot perquè hem tingut una agenda d’eleccions que ens ha trencat les previsions de desplegament territorial. Al Consell Nacional hem acordat el desplegament territorial per dotar l’espai de l’estructura organitzativa que pensem que ha de tenir. Estem convençuts que l’espai de Catalunya En Comú és més necessari que mai per sortir de la crisi política i econòmica que vivim a Catalunya. Comptem amb Xavi Domènech, que és una peça important en la construcció inicial del partit. Sempre s’han d’escoltar les seves propostes. És el que fem. Estem en el bon camí del desplegament territorial.

Permeteu-me un incís. Se us ha acusat de ser una força molt barcelonina.

Bé, hem tingut molt bon resultat a les Terres de l’Ebre i al sud de les comarques gironines. Tenim, és evident, un pes important a l’àrea metropolitana, també perquè és on hi ha la majoria de la població catalana. Però penso que hem demostrat que som una força que entén Catalunya des de l’equitat territorial, que tots els territoris són necessaris i que hem sigut també una força que ha incidit en els canvis polítics més enllà de l’àrea metropolitana. No es poden entendre els canvis a les alcaldies de Tarragona i Lleida sense els comuns, que han apostat per una via alternativa i un canvi polític, que és per al que vam venir a la política.